Quasi un bloc

Negligència conscient però no intencionada. Watchful negligence. Aplicat a la educació i el creixement dels fills i filles, seria estar atent al que fan, però sense limitar la seva curiositat. O sigui, deixar que facin i que de tant en tant, aprenguin amb algun disgust, per ells mateixos (la vida els en donarà més, de disgustos, ja ho sabem). I estar sempre al seu costat, alerta. No entraré més en la vessant educativa, que no és objecte d’aquest blog, i és un subjecte molt delicat (si algú llegeix això, cosa dubtosa també). Sigui com sigui, trobo que és un idea i una filosofia educativa molt encertada: [+]...

El món digital és ja un reflex del món físic. Fins i tot n’és una part més: la presència constant de la xarxa i dels dispositius mòbils, l’impacte que els mitjans, moviments i corrents nascuts a la xarxa tenen al món físic, l’ús de canals digitals per la organització de moviments polítics, protestes, contraprotestes, campanyes, etc. demostren sobradament que ja tot és un sol món. El món dels àtoms i el món dels bits s’han fet un de sol. [+]...

El món dels blogs ja fa temps que té una mala salut de ferro o, si ho volem mirar d’una altra manera, que ha perdut la seva raó inicial de ser. De l’esperit de la conversa global i el fet de tenir una veu pròpia a la xarxa, es va passar a una olla de grills on tothom aprofitava la tecnologia dels blogs per ser un canal continu d’emissió o intentar ser un mass media (i fins i tot monetitzar-ho), el que va crear una blogorrea que desdibuixava i deslluïa la idea inicial. Després varen arribar els microblogs, les xarxes socials, el tuits i la necessitat de ser superstars, i es va confondre el tenir una veu pròpia amb tenir una opinió per a tot (i pensar que sempre tenim coses interessants a dir), i d’aquí, a la necessitat de radiar-ho tot. [+]...

L’ús de la IA s’ha generalitzat i adoptat (voluntària o forçadament) de manera massiva, però jo segueixo tenint molts dubtes sobre algunes de les seves aplicacions, dels seus efectes, i de les conseqüències que això pot tenir. Per serendípia, m’he trobat amb el número 221 (gener de 2024) de la revista Valors, amb el monogràfic “Necessitem una ètica per a la intel·ligència artificial?”. Ja fa any i mig llarg dels articles… però amb el desenvolupament actual de la tecnologia, l’impacte social que té, i l’aplicació que hi estem veient en política, comunicació, defensa (diguem-li guerra) i ordre públic (diguem-li ús policial) no ha perdut pas vigència; al contrari, fa de bon revisar, perquè queda més clar que la legislació (o legislacions vigents a diferents parts del món) res tenen a fer si no s’hi aplica una ètica en el mateix origen del sistema. [+]...

Que la IA és una eina espectacular en determinats camps i usos (científics, tecnològics, mèdics) és indubtable. Que s’ha avançat moltíssim a base d’inversions gegantines en els últims anys, també. I que aquestes inversions s’han de rendibilitzar, i que la manera no és en sectors específics, de nínxol (per més útils social i científicament siguin), sinó posant-ho a l’abast de tothom, també és indubtable. I, per acabar, que aquesta rendibilització va per via comercial, perfilant la gent, fidelitzant usuaris, escrapejant dades i documentació per poder vendre productes (a nosaltres o als revenedors de dades: ull! que seguim essent el producte), també hauria de ser indubtable. [+]...

Tot just he acabat de llegir “La vida secreta dels arbres”, de Peter Wohlleben1. Presenta els arbres, el bosc, com una comunitat: no és un lloc on creixen arbres individuals, uns al costat d’altres, si no comunitats d’arbres, que es comuniquen entre ells, que col·laboren, que creixen plegats, que generen les seves pròpies condicions, que tenen el seu propi temps, les seves malalties i les seves forces; que s’aprofiten uns d’altres2… no son només el que veiem si no el que hi ha sota terra, que la vida al bosc és, sobretot, sota terra, en arrels, fongs i animalons minúsculs; que existeix un equilibri en constant evolució. [+]...

6:45 del matí. M’he llevat fa una estona, ja estic esmorzat. Sec a la petita terrassa que dóna al carrer, amb un cafè amb llet a la mà. Hi ha molt poc soroll, el sol és baix però il·lumina, gairebé no passen cotxes, només alguns vianants. No hi ha gairebé soroll, el dia es desperta tranquil. Estic en un primer pis, prop del carrer, i miro els passavolants: alguns endormiscats, encara, d’altres pendents del mòbil (s’entrebancaran amb alguna cosa, penso), d’altres dinàmics, amb pressa. Gent de tot tipus i de totes classes: motxilles i bosses a l’esquena, bandoleres, portàtils i tuppers, com molts fem. On deuen anar, què deuen fer? [+]...

De vegades sembla que la història, segons com llegeixis i t’informis, sigui un ens anònim, un conjunt de forces que estiren i arronsen i fan que passin coses, que ens empenyen i que no sempre podem canviar1, excepte en determinades ocasions en que un fet puntual canvia, de cop, la història (la mort d’algú, acostuma a ser). I si, que cada època té unes tendències tendències generals, uns models religiosos i socials, uns interessos econòmics i unes condicions tècniques diferents, i hi ha també desplaçaments humans massius que canvien la història, és clar. [+]...

Oscar Wilde va escriure el 1888 el conte “Un coet important”, on parodia la vanitat i l’egoisme. És un conte molt, molt curt, que val la pena llegir, i m’ha coincidit en el temps la seva lectura amb notícies del president estat-unidenc i amb el fet de veure part d’una roda de premsa en directe, veient el personatge en acció directa. Clavat. -[…]jo tinc imaginació, perquè mai no penso les coses com realment són; les penso en termes molt diferents.[…] Sortosament per a mi, tant me fa. La única cosa que sosté la gent a la vida és la consciència de la immensa inferioritat de tots els altres, i aquest és un sentiment que he conreat sempre. [+]...

La retórica acerca de la guerra de IA entre Estados Unidos y China impula los intereses de las compañías de tecnología más grandes por operar con mayor apoyo estatal y menores restricciones. Mientras tanto, el arsenal de vigilancia utilizado por agencias como la National Security Agency (NSA) y la Central Intelligence Agency (CIA) ahora se despliega en el ámbito doméstico, a nivel municipal, en el espacio intermedio de contratación comercial-militar por parte de compañías como Palantir. Se persigue a los inmigrantes indocumentados con sistemas logísticos de información y captura que antes eran exclusivos del espionaje extralegal.[…] El resultado es la expansión rápida y profunda de la vigilancia y una confusión entre contratistas privados, cuerpos policiales y el sector tecnológico […]. La vida cívica se ha rediseñado y los centros de poder se han fortalecido gracias a herramientas que ven con la lógica del capital, la vigilancia y la militarización1. [+]...