Quasi un bloc

La cosa aquesta de la informàtica, que és tan etèria i tan del núvol i tan com lleugera, però que consumeix energia i recursos com la més terrenal de les indústries, és que no tenim una manera gràfica fàcil de fer veure el que gasta, contamina o consumeix (que son termes molt relacionats i mig sinònims, pel que ens ocupa). A tu et fan al costat d’on vius un mega-centre de dades o un magatzem d’Amazon i allò es veu d’una hora lluny. I quan comença a fer soroll, veus cables que entren, o camions i furgonetes que entren i surten… allò ja fa pinta que ocupa molt d’espai, molt de ciment, i molt de tot (altra cosa és que ho vulguem veure, t’ho dissimulin en un polígon industrial agonitzant o ben lluny de les ciutats grosses). [+]...

Necessitem un món sense centres i una nova manera de relacionar-nos, més justa. El món post-Yalta es va construir segons l’equilibri entre els vencedors de la guerra i la situació geopolítica, estratègica i econòmica d’aleshores. Després dels processos de descolonització, semblava que el món occidental agafava la torxa de la llibertat i la democràcia i l’havia de portar arreu del món, i amb la desfeta de la URSS als 90, la parella democràcia-capitalisme semblava la guanyadora… [+]...

La crisi de Groenlàndia entre Europa i Estats Units està acabant amb l’ordre mundial establert des de la Segona Guerra Mundial: l’ascens imparable de la Xina, la deriva dictatorial, post-imperial, sense complexes i hostil de Rússia amb tots els seus antics satèl·lits i la pèrdua d’influència dels Estats Units cap a la Xina, accentuada amb les actuacions forassenyades del seu president amb aspiracions imperials i egoisme forassenyat, ho estant trencant tot. [+]...

De fa 3 dies m’han confirmat que aquesta pàgina ja està a la llista del 512kb.club, amb el merge fet a la línia principal! Potser a qui llegeixi això no li diu gaire, per a mi, però, és un reconeixement a l’esforç de tenir una pàgina petita, amb allò que vull que hi hagi, tècnicament correcta i no hiperinflada de brossa tècnica que no ajuda a res. [+]...

La web acollidora és una part de la xarxa on, poc a poc, ens hem anat refugiant perquè és més segura que l’exposició pública generalitzada de les xarxes socials. La idea (original de Venkatesh Rao i explicat molt gràficament per Maggie Appleton) surt a partir de les pràctiques cada vegada més agressives de les empreses que proveeixen xarxes socials, en quant a l’ús i predació de les dades, la permissivitat de conductes agressives i no regulació del contingut (cada vegada més extrem) o la mercantilització i publicitació de tot el que sigui possible… en resum, veure la informació com un recurs a explotar i als usuaris com receptors de publicitat i compradors a bombardejar, sense gaire més complicació, ens ho venguin com ens ho venguin. Que, a més, per explicar aquesta evolució s’esmenti la teoria del bosc de la foscor, ja és prou significatiu de l’evolució de les (ja) mal anomenades xarxes socials. [+]...

El lloc 512kb.club diu: The internet has become a bloated mess. Huge JavaScript libraries, countless client-side queries and overly complex frontend frameworks are par for the course these days. Ja no és només l’emmerdificació del contingut, la politització descarada de les xarxes socials, l’“algorisme” per monetitzar qualsevol cosa que s’hi pengi o l’ús de les dades personals i la revenda d’aquestes per fer… de tot. Tots aquests temes son publicitat, dades, privacitat, informació… simplificant molt, el que tècnicament en podríem dir el contingut. [+]...

Sempre he associat Maquiavel al concepte d’Estat modern i a la política i consells per a un estadista, a partir d’El Príncep, la seva gran obra: consells crus sobre la política, com usar la volubilitat de les persones en el benefici del poder i per mantenir-s’hi, representant l’estat en una persona, amb tot el que això pot comportar i signifcar de deures, obligacions, faltes i virtuts, tant per l’estat com per la persona que el representa. [+]...

Gran part de l’estratègia de comunicació de les nostres administracions públiques depèn de xarxes socials privades, subjectes a criteris tan volàtils com particulars, i amb interessos aliens o desvinculats d’una comunicació neutra. El famós algorisme1 que gestiona el que els usuaris veuen no és neutre, com ja sabem de fa temps. La novetat és que a llocs com X la intervenció és cada cop més descarada, clarament política. Els atacs de Musk o l’intervencionisme descarat de Trump contra la Unió Europea ho fan molt evident, però això és només l’últim moviment d’una deriva que va començar amb l’eliminació de controls i filtres, la comercialització sense garanties d’identitats verificades o l’eliminació de “despeses innecessàries” (recordem les eliminacions dels consells d’ètica de Facebook o Twitter, el tancament d’accés a institucions i grups que controlaven discursos d’odi o el canvi de criteri -monetari- pels comprovadors de Twitter), o l’us massiu (no regulat ni controlat, obertament permès) d’exèrcits de bots per generar opinió (i l’ús de la paraula exèrcit no és casual, aquí) i influir en la opinió pública i les eleccions… amb els resultats que estem veient en les últimes eleccions a Amèrica o als diferents estats europeus. Tot plegat, moviments polítics que acaben fent una gran pinça coordinada contra la UE, però també tot un seguit d’accions que impacten directament en el tipus d’informació i missatges interessats que rebem tothom, afectant la política, si, però també la educació i la convivència i generant tensions socials artificials. [+]...