Com seran les cadenes de missatges a GoogleWave? A més de reenviar la carta a 15 persones per no tenir mala sort on o ser desconnectats o no quedar-nos sense ni un ral al banc, haurem d’editar-la, o afegir-li alguna imatge al mateix moment que els altres co-destinataris? O ara els nigerians amb milions al banc ja no faran servir aquesta eina per demanar ajuda?
I l’spam? Com serà l’spam? Podran traçar-te en viu si el mires o no? M’entren ganes d’usar-lo només per això…

La xarxa ja no és la gran conversa global que havia de ser.

Web 2.0, xarxes socials, microblogging, agregadors de notícies… informació i contacte a tothora, sempre disponible per consumir, sí.

Quina porció d’aquesta informació és original? Moltes vegades sembla que la informació inicial que es publica en un lloc es difón repetida fins a la sacietat: això té l’avantatge de la rapidesa, la immediatesa, però fins a quin punt això no ens priva de criteri i de reflexió? Molts mitjans suposadament seriosos s’han apuntat a la moda de la repetició sense criteri, i això devalua la qualitat de la informació oferta: qui contrasta allò que arriba, si s’ha de ser el primer en publicar-ho?

Els particulars rebem/llegim una informació important i la publiquem al blog, a facebook o la retweetem sense més, o bé expliquem que ara anem a fer un cafè o que hem anat d’excursió, suposadament al nostre cercle d’amics, realment gairebé a tot el món.

Quines conseqüències tindrà aquesta manca de reflexió, aquesta abundància d’informació repetida i moltes vegades sense substància? Quants metres cúbics de bits haurem de remoure en el futur per trobar informació i reflexions originals? Què diferenciarà uns mitjans d’altres, unes persones d’altres?

Em demano si, en comptes de conquerir-la, no estarem idiotitzant la noosfera.

Ara sí! Finalment es pot veure la pantalla dual de Pixel Qi sobre un model operatiu, concretament sobre un tablet. No sé si muntaran la pantalla sobre altres dispositius (portàtils, netbooks, netbooks amb doble pantalla, lcd o lcd+tinta), però sí que crec que aquesta línia és molt més pràctica que no pas els lectors de llibres electrònics amb doble pantalla (tinta + lcd com el nook o l’alex). Després veurem com van les coses i què demana el mercat, la gent.

Tamany per tamany i característiques per característiques, prefereixo aquesta proposta als kindle DX o al tan esperat lector de Plastic Logic, el QUE, o l’Skiff Reader. De moment, però, queda saber el preu…

Camino per boscos obagosos, xops i curulls de molsa, pujo a cims ventosos, passejo per clarianes solejades, m’enfilo als roquissars, deixo que el sol m’escalfi i que el vent em parli…

Cerco el refugi dels espais oberts, la companyia de la solitud; intento fugir dels dubtes, d’allò que m’atenalla i m’empresona.

Però no puc.

Com fugir de tu mateix?

Bona reflexió sobre el perquè molts llocs web no acaben de funcionar (o ni comencen a funcionar):

Of course, one of the problems web developers have is that they don’t get paid by the people who are going to use the site, but rather by the people whose site they’re developing. That’s a problem, because a lot of business owners don’t have a clue about what the whole point to a website is.

Via la newsletter del 28 d’octubre d’ExpertsExchange. Llegiu-vos l’article, perquè crec que és bastant interessant.