Fins ara, els perfils i la manera de ser de les grans personalitats ens han vingut donats per la seva obra escrita: articles, llibres, cartes… ocasionalment, algun diari personal o la aparició d’un feix de cartes desconegudes ens han donat més llum (o més ombres) sobre el personatge en qüestió. En general, però, són textos meditats, reflexionats, fàcilment traçables i que només alguns escrivien.

Però en l’era de les comunicacions digitals i instàntanies, tot això canvia. Gairebé tothom deixa un rastre escrit, moltes vegades poc o gens reflexionat -pura brossa bítica-, en diferents mitjans, la informació es multiplica i es fragmenta, les relacions augmentes i també el rastre que deixen… com investigaran els historiadors del futur aquestes relacions, com establiran el perfil de les personalitats, com estudiaran l’epistolari digital? Hauran de repassar correus electrònics, blogs, xats, twitters, jaikus i demés? Les lleis de privacitat els ho permetran? Es trobaran discs perduts amb arxius de correus electrònics desconeguts? Com sabran quins son els missatges originals i no simples còpies o impostures?

Sigui com sigui, sembla clar que hauran de canviar la imatge de la vella biblioteca amb papers antics i llibres polsosos per entorns tecnològics: aranyes, robots, cercadors, algoritmes i filtres seran les noves eines.

Ara que tot just estic passant-me a l’accés IMAP al Gmail i començo a investigar una mica, veig que ja s’estan publicant les novetats del Gmail 2.0, i fins i tot he estat capaç de veure com quedaran els contactes i algunes captures de pantalla… tot plegat per trobar-me que hi ha alguns afortunats que ja el tenen! ;·)

Sigui com sigui, els canvis prometen. I, pel que veig, m’agrada que mantinguin la mateixa interfície d’usuari i que el que facin sigui augmentar utilitats per facilitar la gestió de tota la informació, que incloguin millores tècniques per baixar el temps d’accés… i que no ens venguin fum o un disseny ultra-guay però carregat d’imatges, o bé que hagin fet la cagada d’imitar la interfície d’un client de correu d’escriptori en un entorn web, com molts d’altres pretenen fer…

Bé, mentre espero poder disfrutar jo també d’aquestes novetats, aniré plantejant-me com podria fer-ho per gestionar tota la informació en un sol lloc, o si és convenient fer-ho: ara mateix uso el gmail “normal” i una interfície Gmail amb Google Apps pel correu d’aquest domini, i no sé si seria més còmode tenir-ho tot junt en un sol lloc o bé em donaria més problemes de gestió del correu…

Actualització 31/10/2007 11:05: Per veure els nous contactes cal tenir la interfície del Gmail definida en English (US)

Diu que en Darwin es feia un index de tots els llibres que anava llegint per tal de tenir tota la informació del seu interès a l’abast de manera fàcil.

Amb en Pere, via Twitter, parlàvem l’altre dia com podriem fer això a escala general, sobre diversos temes, sense “morir en l’intent”. El que sembla clar és que per fer-ho sobre llibres, sobre paper, només pots fer-ho fent un resum apart, prenent notes als marges o bé fent un resum al final del llibre, tal i com feia en Darwin. Després, a més, queda la feina de compilar, d’ajuntar i ordenar tota aquesta informació: aqui la informàtica ens pot ajudar una mica més, però el procés de recopilació és eminentment manual.

I que passa amb els llibres electrònics? Posem que d’aqui un temps, hi haurà molta més informació en mitjans electrònics que actualment, segurament molts més llibres i diaris, a mesura que els dispositius mòbils incorporen pantalles més grans, accés a la xarxa i capacitat d’emmagatzematge. Però, tot i així, com guardar notes, comentaris, resums?

Ja fa temps que penso que seria interessant algun sistema que em permetes guardar en ún únic lloc les anotacions, subratllats, post-its o resums que pugui fer sobre un llibre o article. Això podria fer-ho amb un sol document on anés guardant totes aquestes dades, però aquest document estaria descontextualitzat, sense lligam amb l’origen de la informació, i jo vull un sistema que em permetés subratllar o fer notes al marge, per exemple, dels llibres pdf que llegeixo, o bé de pàgines web, de manera que quan llegis aquests llibres o pàgines trobés les meves notes… però també voldria veure totes aquestes notes de manera centralitzada, amb utilitats de cerca, etiquetat, etc…

Quina eina pot fer això? Posem que vull fer-ho amb pagines web i documents pdf… què em caldria? un plugin pel navegador, i un plugin pel lector pdf (firefox i kpdf, en el meu cas)… si, a més vull que aquesta informació sigui també accessible des d’un sol punt, potser es necessitaria també un lloc a la web on poder emmagatzemar aquesta informació, i on pogues accedir-hi per fer cerques…

I si hi afegim que poguessis tenir eines colaboratives (etiquetat, edició, per exemple) amb altres persones ja seria fantàstic.

Algú té temps, ganes i coneixements per fer-ho?

No m’acaba de fer el pes Second Life. No li trobo el què, a passejar-me per un món 3D virtual, on puc fer relacions socials, mantenir diàlegs, fer negocis, formar comunitats, etc.: tot això ja ho tinc, i de manera oberta en el meu dia a dia a la xarxa.

No em cal imaginar-me un jo virtual: la meva vida ja és prou complerta com per haver-ne de viure una altra i, a més, jo sóc jo mateix en el món físic i a la xarxa, les meves expressions i pensaments son els mateixos, i fins i tot els meus interessos, relacions i xarxes de confiança es barrejen i complementen entre els dos mons.

És més, crec que la xarxa, la societat a la xarxa no evolucionarà cap a mons virtuals a l’estil de Second Life, crec que evolucionarà més cap a una teranyina de relacions socials, comunitats, grups, informacions i dades interconnectades per diferents aplicacions, cadascuna de les quals complementarà les altres i gestionarà diferents tipus de dades, dades que per separat només podran donar perfils molt esbiaixats de la persona, però que en conjunt podran donar un bon retrat de la seva personalitat, interessos, gustos, etc… Potser variaran les interfícies o els dispositius per accedir-hi (diferents dispositius, intermodals, flexibles o integrats en d’altres aparells, reduïts…)

SecondLife i els seus avatars quedaràn, potser, com una imatge més de la ciència ficció, com el metavers de Snow Crash o, si m’apureu, el paisatge digital de Tron.

Gairebé seguits, amb trobo amb tres posts de Fernando Polo, Bel Llodrà i David de Ugarte que parlen sobre la evolució de la blogsfera. L’interessant de tots tres és que es complementen, perquè parlen del mateix des de diferents òptiques:

• Fernando Polo constata la evolució dels serveis, de la pagina html al serveis de la web 2.0, i com això influeix en la presència digital de cada un.
• Bel Llodrà es demana, arrel de l’anterior, on hem de ser, o si podem ser en diferents llocs.
• David de Ugarte ens parla de la evolució de la blogsfera, de com la suma de diferents individuals crea xarxes més potents, que sobrepassen els entorns físics originaris.

Tot plegat ens dóna una imatge de com s’estan movent les coses: La facilitat de publicació i per tant de presència que donen els serveis 2.0 fan que més gent escrigui un blog o participi en converses a la xarxa, visibles per als altres. Els diferents serveis, a més, són complementaris: així, mentre podem fer servir twitter per l’intercanvi ràpid d’idees, podem usar els blogs per desenvolupar les idees, idees que a més poden ser discutides “in situ” als comentaris del propi post. Això, amb el temps, provoca que a partir d’aquests diàlegs s’estableixen noves xarxes de confiança que s’acaben assegurant i que acaben creant una “personalitat” pròpia, una suma de coneixements que supera la dels inviduals creadors.

I aquest moviment es crea de manera paral·lela a tota la xarxa, de manera que apareixen més i més xarxes de confiança, cadascuna amb una “personalitat” pròpia, i, curiosament, connectades entre elles pels individuals que les formen, no amb relacions “formals” entre les pròpies xarxes.

D’aquesta manera, parafrasejant la Carta Oberta dels ciberpunk, s’estan creant “deu, cent, mil blogesferes” en un espai nou, sense les restriccions i precondicionaments del món real.