Ningú fa les coses gratis. Ni Google, per molt poc “evil” que siguin.

La seva última iniciativa, RE<C (renewables less than coal) no és un brindis al sol (mai més ben dit) per trobar una manera de fer que les energies renovables siguin més barates de produir que el carbó (la més barata de les tradicionals), sino una manera de reduir dràsticament els costos d’energia que tenen.

La despesa d’energia dels centres de càlcul de Google ha de ser astronòmica, i usar energies alternatives, renovables i barates, no només redueix els costos sino que augmenta el prestigi la bona imatge que tenen. O’Reilly parla més sobre el tema.

El fet, però, és que això em porta a considerar aquesta empresa en termes ecològics, en relació amb el seu medi ambient. Quin és el seu medi ambient? La xarxa i els usuaris. És Google una empresa ecològica en relació amb el seu medi ambient?

Google es nodreix de la xarxa, de les pàgines web i dels seus enllaços i, a partir de la informació que extreu d’aquí, crea negoci, és a dir, treu un profit del sistema i viu d’ell. Però no només extreu informació, xucla la sàvia: també retorna alguna cosa a canvi: serveis gratuits de qualitat: des de la cerca d’informació al correu, passant per calendaris i documents, retorna modificada l’energia que ha extret del sistema, i ho fa de manera que això encara li pot reportar beneficis futurs en forma de coneixement de xarxes socials (amb el beneficis econòmics que d’aquí en podrà extreure en un futur). Per tant, podríem dir que Google té una mena de simbiosi amb el sistema: es nodreix d’ell però alhora li retorna també nutrients, el protegeix, com un arbre que amb les seves arrels impedeix que llisqui la terra on s’arrela.

Vist així, em fa pensar que Google entén la ecologia millor que altres empreses, que només han aplicat el vell paradigma de la revolució industrial d’extreure beneficis sense tenir en compte futures càrregues produïdes per les seves accions, és a dir, s’aprofiten dels usuaris sense donar realment res valuós a canvi, estrenyent cada vegada més la corda: més que arbres arrelats, son paràsits al voltant del tronc de l’arbre.

Serà, doncs, la iniciativa RE<C la conseqüència lògica d’aquesta ecologia empresarial, el salt a la ecologia del món físic des de la ecologia de la xarxa?

Fins ara, els perfils i la manera de ser de les grans personalitats ens han vingut donats per la seva obra escrita: articles, llibres, cartes… ocasionalment, algun diari personal o la aparició d’un feix de cartes desconegudes ens han donat més llum (o més ombres) sobre el personatge en qüestió. En general, però, són textos meditats, reflexionats, fàcilment traçables i que només alguns escrivien.

Però en l’era de les comunicacions digitals i instàntanies, tot això canvia. Gairebé tothom deixa un rastre escrit, moltes vegades poc o gens reflexionat -pura brossa bítica-, en diferents mitjans, la informació es multiplica i es fragmenta, les relacions augmentes i també el rastre que deixen… com investigaran els historiadors del futur aquestes relacions, com establiran el perfil de les personalitats, com estudiaran l’epistolari digital? Hauran de repassar correus electrònics, blogs, xats, twitters, jaikus i demés? Les lleis de privacitat els ho permetran? Es trobaran discs perduts amb arxius de correus electrònics desconeguts? Com sabran quins son els missatges originals i no simples còpies o impostures?

Sigui com sigui, sembla clar que hauran de canviar la imatge de la vella biblioteca amb papers antics i llibres polsosos per entorns tecnològics: aranyes, robots, cercadors, algoritmes i filtres seran les noves eines.

Ara que tot just estic passant-me a l’accés IMAP al Gmail i començo a investigar una mica, veig que ja s’estan publicant les novetats del Gmail 2.0, i fins i tot he estat capaç de veure com quedaran els contactes i algunes captures de pantalla… tot plegat per trobar-me que hi ha alguns afortunats que ja el tenen! ;·)

Sigui com sigui, els canvis prometen. I, pel que veig, m’agrada que mantinguin la mateixa interfície d’usuari i que el que facin sigui augmentar utilitats per facilitar la gestió de tota la informació, que incloguin millores tècniques per baixar el temps d’accés… i que no ens venguin fum o un disseny ultra-guay però carregat d’imatges, o bé que hagin fet la cagada d’imitar la interfície d’un client de correu d’escriptori en un entorn web, com molts d’altres pretenen fer…

Bé, mentre espero poder disfrutar jo també d’aquestes novetats, aniré plantejant-me com podria fer-ho per gestionar tota la informació en un sol lloc, o si és convenient fer-ho: ara mateix uso el gmail “normal” i una interfície Gmail amb Google Apps pel correu d’aquest domini, i no sé si seria més còmode tenir-ho tot junt en un sol lloc o bé em donaria més problemes de gestió del correu…

Actualització 31/10/2007 11:05: Per veure els nous contactes cal tenir la interfície del Gmail definida en English (US)

Diu que en Darwin es feia un index de tots els llibres que anava llegint per tal de tenir tota la informació del seu interès a l’abast de manera fàcil.

Amb en Pere, via Twitter, parlàvem l’altre dia com podriem fer això a escala general, sobre diversos temes, sense “morir en l’intent”. El que sembla clar és que per fer-ho sobre llibres, sobre paper, només pots fer-ho fent un resum apart, prenent notes als marges o bé fent un resum al final del llibre, tal i com feia en Darwin. Després, a més, queda la feina de compilar, d’ajuntar i ordenar tota aquesta informació: aqui la informàtica ens pot ajudar una mica més, però el procés de recopilació és eminentment manual.

I que passa amb els llibres electrònics? Posem que d’aqui un temps, hi haurà molta més informació en mitjans electrònics que actualment, segurament molts més llibres i diaris, a mesura que els dispositius mòbils incorporen pantalles més grans, accés a la xarxa i capacitat d’emmagatzematge. Però, tot i així, com guardar notes, comentaris, resums?

Ja fa temps que penso que seria interessant algun sistema que em permetes guardar en ún únic lloc les anotacions, subratllats, post-its o resums que pugui fer sobre un llibre o article. Això podria fer-ho amb un sol document on anés guardant totes aquestes dades, però aquest document estaria descontextualitzat, sense lligam amb l’origen de la informació, i jo vull un sistema que em permetés subratllar o fer notes al marge, per exemple, dels llibres pdf que llegeixo, o bé de pàgines web, de manera que quan llegis aquests llibres o pàgines trobés les meves notes… però també voldria veure totes aquestes notes de manera centralitzada, amb utilitats de cerca, etiquetat, etc…

Quina eina pot fer això? Posem que vull fer-ho amb pagines web i documents pdf… què em caldria? un plugin pel navegador, i un plugin pel lector pdf (firefox i kpdf, en el meu cas)… si, a més vull que aquesta informació sigui també accessible des d’un sol punt, potser es necessitaria també un lloc a la web on poder emmagatzemar aquesta informació, i on pogues accedir-hi per fer cerques…

I si hi afegim que poguessis tenir eines colaboratives (etiquetat, edició, per exemple) amb altres persones ja seria fantàstic.

Algú té temps, ganes i coneixements per fer-ho?

No m’acaba de fer el pes Second Life. No li trobo el què, a passejar-me per un món 3D virtual, on puc fer relacions socials, mantenir diàlegs, fer negocis, formar comunitats, etc.: tot això ja ho tinc, i de manera oberta en el meu dia a dia a la xarxa.

No em cal imaginar-me un jo virtual: la meva vida ja és prou complerta com per haver-ne de viure una altra i, a més, jo sóc jo mateix en el món físic i a la xarxa, les meves expressions i pensaments son els mateixos, i fins i tot els meus interessos, relacions i xarxes de confiança es barrejen i complementen entre els dos mons.

És més, crec que la xarxa, la societat a la xarxa no evolucionarà cap a mons virtuals a l’estil de Second Life, crec que evolucionarà més cap a una teranyina de relacions socials, comunitats, grups, informacions i dades interconnectades per diferents aplicacions, cadascuna de les quals complementarà les altres i gestionarà diferents tipus de dades, dades que per separat només podran donar perfils molt esbiaixats de la persona, però que en conjunt podran donar un bon retrat de la seva personalitat, interessos, gustos, etc… Potser variaran les interfícies o els dispositius per accedir-hi (diferents dispositius, intermodals, flexibles o integrats en d’altres aparells, reduïts…)

SecondLife i els seus avatars quedaràn, potser, com una imatge més de la ciència ficció, com el metavers de Snow Crash o, si m’apureu, el paisatge digital de Tron.