Aprofitant que avui sortia el número 1 del diari Público, he aprofitat per comprar-me’l i fer-li un cop d’ull.

Així, si just dilluns parlava de les edicions digitals dels diaris de paper, avui m’he trobat un diari que si que dóna més rellevància a les fonts que es poden trobar a internet (o que ofereix a la seva versió en paper enllaços per ampliar la informació), i que té una web clarament diferenciada de la versió en paper (això no és nou, l’Avui, per exemple, ja ho fa amb la edició en paper via web).

Potser un indici de per on aniran les coses? Veurem canvis similar a La Vanguardia el 2 d’octubre, tal i com ells anuncien?

El diari, però, no m’ha acabat de fer el pes: encara que diguin per activa i per passiva que no tenen opinió (pròpia, editorial, s’entén), sí que hi ha articles d’opinió de diferents col·laboradors i un estil de redacció de les notícies que pretén ser, suposo, fresc, sempre que es pugui, una agrupació i ordenació de notícies en seccions un pèl diferents de les habituals, fins i tot un reflex de segons quins temes que son, en certa manera, cool o de moda i que donen per fer un apartat: medi ambient, tecnologia… S’adreça a un públic molt concret.

A mi, però, m’ha fet la sensació de ser un pas intermig entre els diaris gratuits (20minutos, Què, ADN) i els diaris ja existents.

Veurem com evoluciona.

És clar que els que ara van creixent son nadius digitals, que pujaran amb tot el que per nosaltres ara és novetat de la forma més natural, i que nosaltres no som més que uns immigrants digitals.

La meva filla gran, la Clàudia, ja fa temps que juga amb l’ordinador. Ara li he creat un compte a l’ordinador de casa i ella soleta entra i surt, fa i desfà: no té cap problema en entrar a KDE, jugar amb GCompris o Childsplay o pintar amb el TuxPaint. A l’escola usarà Windows, així que, el dia de demà, no tindrà problemes en moure’s en cap dels dos mons, res li sonarà estrany; es més, tindrà més criteri per decidir amb què vol treballar, sense que en aquesta decisió hi pesi la força del costum d’usar Windows.

I el petit, el Martí… bé, el Martí progressa adequadament…

Esperit hacker? Bfff… no n’estic segur… però hi ha dies en què realment disfrutes de la feina, que estar hores davant de la pantalla buscant la solució a un problema és un aprenentatge, que la feina feta durant un temps surt de cop a la llum i veus que allò que has fet comença a caminar per si solet…

Siguiendo con la cadena de Lore a la que me enganchó Pere, esta semana he aprendido…

• Que recuperarte de una baja es algo más que el que te dé el alta el médico.
• La de tiempo y energías que te pueden consumir un par de críos.
• Que parte importante del éxito de un proyecto és una buena gestión. No vale sólo pelearte con el código, hay más elementos, más información necesaria.
• Que cada vez estoy más alejado de determinadas formas de hacer política, de la tergiversación y el mal uso de las palabras, de la casi nula vergüenza de algunos…

Seguro que ha habido más cosas, pero ésas son de las que me acuerdo. No iría mar hacer este ejercicio de memoria cada semana seguro que me sorprendería…

Paso la cadena a Marina, a Dani y a Joan Marc.

Buf!

Dos setmanes després que una quasi-grip m’hagi tumbat i deixat ko, aconsegueixo deixar-la enrera.

I que n’és de maco, quan estem sans! La majoria de vegades ni ens n’adonem…