Ara que provo Google+ i començo a perfilar el meu graf social i configurar-me els cercles d’amistats, i a ordenar i prevenir possibles conflictes futurs entre els molts diversos perfils que tinc a la xarxa… m’assalta la por escènica: com ho faran, ara, els meus amics, els meus seguidors, si no publico els meus ingeniosos comentaris i posts a tots els meus cercles? Ah, el que arriba a fer la supèrbia, els cinc segons de glòria que tots volem…

Vès que els de Google no hi hagin comptat amb això i sigui la causa de la seva perdició…

El País, parlant sobre la nova versió d’Android per tablets:

Los tiempos van deprisa. Apple no tardará en presentar un iPad mejor y un iPhone mejor. Y en esta pelea de sistemas operativos en aparatos móviles se echa en falta el protagonismo que antaño tuvo Microsoft en los ordenadores.

La notícia parla de les novetats que incorpora aquesta nova versió d’Android de Google i parla una mica de l’iPad d’Apple, i de la lluita entre les dues empreses per portar-se el gat a l’aigua… de veritat algú troba en falta Microsoft en aquesta lluita? Pot estranyar que Microsoft no presenti batalla, però trobar-lo a faltar? Em carreguen aquests comentaris gratuits, que no aporten res a la noticia.

D’altra banda, algunes comportaments d’Apple ja comencen a semblar microsoftians, així que sembla que tenen bons deixebles.

D’uns anys (pocs) ençà, que ni envio ni rebo tantes postals com abans, i he usat més el correu electrònic per aquestes coses. Pensava que seria jo, que potser sóc una mica descuidat i vaig sempre a última hora, però no, sembla que és que segueixo tendències: s’envien menys postals i s’usen més els mitjans electrònics: el paper ha donat pas als sms, i aquests, amb l’adveniment (ara que és Nadal) de la connectivitat mobilitzada i els smartphones, donaran pas a l’ús de les xarxes socials per felicitar el nadal (si és així, ja es poden anar preprant twitters, facebooks, tuentis i demés pel cap d’any)…

Suposo que aquí tothom plorarà per la seva banda: els que editen postals, que perden negoci, els dels sms, que igual ofereixen algun bonus o alguna novetat però també perden tirada, els nostàlgics que diran que la versió electrònica es més freda i serialitzada… tots deuen tenir part de raó.

Però la gràcia no està només en el mitjà, està en el contingut: és igual escriure 30 sms de cop, o fer una felicitació per e-correu o per twitter o facebook o escriure’n a mà 30 d’iguals, la gràcia és fer-les personalitzades, demostrar que t’has enrecorda’t d’aquella persona en concret, no? Els mitjans electrònics només ens fan anar més ràpids, tenir menys feina…

I té gràcia que això ho digui jo, que sempre em recordo de tothom però que em costa horrors escriure-les… doneu-vos per felicitats, d’acord?

Va, una mica tard, però diguem-ho clarament: Bones festes a tothom!

f 1 Allò que costa molt de construir i es perd en un moment. 2 Allò que una vegada es trenca mai torna a quedar com en un principi.

Igual que un periodista ha de validar les seves fonts, un informàtic sempre ha de comprovar allò que li diu l’usuari: cal ser estrictament empíric.

No recordo si t’ho ensenyen a la facultat, això. El que és segur és que ho acabes aprenent.