Si un dispositiu de llibres electrònics i un netbook usat per llegir llibres es poden diferenciar, bàsicament, per la pantalla, que pot passar si la mateixa pantalla es fa servir en els dos? Una pantalla que permeti la velocitat i el color d’un portàtil i la legibilitat en exterior, la comoditat i el consum d’una pantalla de tinta electrònica…

Pixel Qi ja estan anuncia que ja estan treballant per servir-les als fabricants. Quan veurem màquines equipades a tecnologia?

Nielsen sempre ha dit que escriure per la web és diferent d’escriure per un mitjà en paper. Ara resulta que escriure per llibres electrònics també serà diferent, perquè és un altre mitjà, amb unes altres característiques.

Tot dependrà de la intenció amb que s’escrigui, però és interessant com un nou concepte, el llibre electrònic, pot comportar canvis similars als de la web: nous requeriments d’usabilitat, noves maquetacions, noves maneres d’escriure, disposicions del contingut en funció de la intenció de venda…

Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon.

Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu).

(Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió.)

Avui he pogut provar un lector de llibres electrònic, concretament un iLiad Book Edition.

Tot i les voltes, cerques, reflexions, preguntes i demés sobre aquests aparells, encara no n’havia tingut cap a les meves mans: soc molt prudent abans de fer una compra d’aquest tipus.

La qüestió és que l’aparell m’ha agradat, m’ha agradat força: la resolució de la pantalla és molt bona, i tant les lletres com les imatges es veuen bé, la navegació és senzilla i l’aparell és fàcilment portable. No m’ha agradat, però, el temps d’arrencada i, sobretot, el temps d’espera al passar de pàgina.

El més bò de tot és que m’ha servit per aclarir-me les idees al respecte, ara ja tinc els punts que demanaré al meu aparell ideal:

• el tamany mínim de pantalla que jo vull és el de 8 polzades de diagonal, equivalent a un DIN-A5. 6 polzades és legible, però dubto que sigui còmode: qui vol llegir en una llibreta de notes?
• el llàpis o la possibilitat de notes no és necessària per mi. Si serveix per augmentar excessivament el preu, no m’interessa.
• el tenir wifi tampoc és determinant: el vull per llegir llibres, no per baixar-me’ls o per llegir rss
• la durada de la batería ha de ser llarga, no en hores, sino dies.
• ha de ser lleuger. L’iLiad es més lleuger que un ultraportatil, és clar, però no és tan lleuger com un llibre de, posem, 200 pàgines.
• el preu màxim que estic disposat a pagar son uns 300 euros.

És clar que això depèn de l’ús que se li vulgui donar a l’aparell i de les circumstàncies de cada un.

En el meu cas, si trobo un aparell com aquest, però més lleuger, amb un pas de plana més ràpid, batería de díes, 10 polzades de pantalla i 300 euros, la tentació serà molt gran. I somiar és gratis, que diuen.

Parlant de textos digitals i editors, el llibreter toca un punt molt important:

[...] caldrà que l’editor adapti contínuament el fons editorial a les futures modes tecnològiques, que garanteixi la llegibilitat de qualsevol text en qualsevol format anys després de l’adquisició de l’arxiu digital; és a dir: promoure la visibilitat dels autors des del punt de vista tecnològic. [...]

Els aparells per llegir els textos electrònics són importants i estan en contínua evolució, i a vegades no sembla que parem prou atenció a la mare dels ous: els textos, com els guardem i com es poden llegir.

Caldrà estar atents a que els agents implicats usin formats senzills i, sobretot, oberts, que garanteixin l’accessibilitat de tothom, independentment de versions i modes: bé que puc llegir un llibre, el compri on el compri i en el format que el compri…