Ahir fantasejava amb el lector de llibres electrònics que m’agradaria trobar-me, i avui el suplement Babelia d’El País parla del tema.

No estic gaire d’acord amb la versió fantasiosa del principi de l’article, aquesta màquina lectora-multitasca que també es ordinador portàtil i connectable arreu, però la resta de l’article (i del suplement en general) està força bé, dibuixa un panorama bastant ample i des de diferents punts de vista del canvi en els hàbits i els suports de lectura, i el que això comporta a la indústria.

Llegiu-lo si us interessa el tema.

(Nota: he manllevat el títol de l’article d’El País, sí ;·)

Quan pensa algú treure al mercat un lector de llibres electrònics amb la facilitat d’ús de l’iPhone?

Què tal una barreja entre les característiques de l‘iPhone, la pantalla de tinta electrònica desplegable i telefonia del Readius i les característiques wifi i de tablet pc de l’Irex? Un dispositiu així seria portable, permetria llegir llibres, consultar correu, missatges, tenir accés a telefonia… i tot en molt poc espai, sense haver de carregar amb el portàtil a sobre, per exemple.

Ah, somiar, somiar…

Llegir llibres o documents llargs a la pantalla de l’ordinador no és precisament un plaer. I imprimir-los no és gaire bona idea, tampoc: acostuma a ser paper d’un sol ús, que s’acaba reusant i reciclant en el millor dels casos.

Per aquests casos, per exemple, els lectors de llibres electrònics son dispositius ideals (no trobo tampoc gaire còmode llegir en un iPhone, o una PDA qualsevol, amb pantalles de 3 polzades i mitja) però no acaben d’arrencar. El seu preu és massa elevat i, pel meu gust, les pantalles encara un pèl petites (6 polzades, el tamany de la majoria de pantalles, ve a ser com un full de mida DIN A6).

A això, a més, cal sumar-hi característiques com la connectabilitat, la possibilitat de fer anotacions (convertint el lector en una quasi-pda), la capacitat de llegir diversos formats (l’estrepitós error del Kindle d’Amazon), la durada de les bateries…

Si us interessa el tema, al número de febrer de la revista NewGeek es parla del tema i es revisen alguns models (Kindle, Iliad, Cybook i Papyre). També es poden trobar algunes comparatives i estudis interessants a la xarxa:

• E-book readers at a glance, a Wired
• Comparativa de lectores de libros electrónicos (ebooks) a Todo Pocket PC
• E-book Reader Matrix a Mobile Read Wiki

Comencen a trobar-se algunes opcions interessants (pantalla acceptable, diversitat de formats, durada llarga de bateria i… preu no escandalós). Kindle és massa tancat (lligat a Amazon i sense suportar PDF directament, o la conversió (de pagament) des d’altres formats), l’Iliad, una quasi-pda, té unes característiques molt notables, però el seu preu elevat i la poca durada de la batería juguen en contra seva. D’altres lectors, en canvi, com el Cybook, o el Hanlin V3, pinten més bé, però el preu és encara elevat, i la pantalla, de només 6 polzades, un pèl petita.

Però potser cal esperar una mica. Si s’estan creant noves pantalles millorades o fins i tot alguns models amb pantalles més grans ja estan gairebé en fase de producció, això pot repercutir en una millora de productes ja existents (més barats, més característiques?).

De tota manera, no és d’estranyar que el mercat no arrenqui: als preus alts d’aquests dispositius cal sumar els preus no gens barats dels llibres electrònics o fins i tot, la poca disponibilitat de títols en castellà (el català, per desgràcia, encara està pitjor, en aquest sentit). I no val excusar-se en alliberar la Biblioteca Cervantes: quanta gent llegeix Doña Perfecta o Los episodios nacionales?

Esperarem una miqueta més… si la cosa millora, mira que per Sant Jordi d’enguany no caigui un lector de llibres, en comptes d’un sol llibre!

Ahir Amazon va llençar a la venda el seu nou producte: el kindle, un lector de llibres electrònics que permet connexió sense fils, descàrrega de llibres on-line, accés a diaris i revistes on-line, compra de llibres a través del portal d’Amazon, i fins i tot lectura de blogs, un conjunt de possibilitats de connexió que l’altre competidor gran al mercat, el e-book reader de sony, ara per ara no té.

Consideracions estètiques apart, la intenció d’Amazon sembla més la de voler fer-se un forat en el futur mercat de llibres electrònics, posicionar-se, que no pas la d’obtenir guanys a partir de les vendes de l’aparell. Per això, la implementació de DRM i la connexió al portal d’Amazon son dos dels aspectes claus de l’aparell: la primera, perquè assegura als editors (o més ben dit, als gestors dels drets de publicació) que no perdran cuota de mercat ni beneficis (que és diferent de tenir pèrdues) i la segona, perquè s’asseguren la venda a través d’un nou canal que ells mateixos intenten crear.

Funcionarà, però, aquesta aposta?

Igual que l’iphone, el kindle presenta una interfície pensada per ser útil de cara a la seva funció (comunicació i entreteniment en un cas, lectura en un altre), però lliga a l’usuari a una única solució, a un únic proveidor de serveis: l’iphone a un únic operador que tindrà l’exclusiva de l’aparell, el kindle a la tenda d’amazon, des d’on podrà comprar/descarregar llibres, subjectes a DRMs i només en determinats formats, o subscriure’s a RSSs, diaris o revistes previ pagament pel servei….

Ambdós aparells no donen la possiblitat de connectar-te a altres serveis, a altres dades, i per tant, no son una finestra al món, son una canonada de distribució de productes, una fàbrica d’usuaris captius.

Potser el dispositiu final sigui un que permeti la navegabilitat sense portes, amb la elegància i la interfície de l’iphone i la comoditat de lectura del kindle, una pantalla més gran i la possibilitat d’ampliar serveis, de fer bricolatge a la mateixa màquina, tant en software com en hardware…

—

Si voleu més informació sobre el kindle, O’Reilly ha publicat un parell d’articles prou interessants: Steven Levy on Amazon’s Kindle i Kindling Openness and Impact, on reflexiona sobre aspectes similars als aquí esmentats.