De tant en tant es revifa el debat sobre llibres electrònics vers llibres de paper: tothom sap (o creu saber) que son el futur, però l’arrencada amb les vendes no arriba, editorials i distribuïdores comencen a prendre tímidament posicions però sense grans escarafalls i, això sí, tothom en parla molt.

Sembla que no només amb els lectors electrònics, si no sobretot amb els mòbils i les tabletes, els llibres electrònics acabaran imposant-se: per comoditat, preu, accessibilitat, ubiqüitat… tot un reguitzell d’avantatges. N’hi ha que diuen que el secret està en el contingut, que aquest és la clau i, és clar, això és el que ofereix el llibre electrònic.

Potser sí que tenen raó. Però no comparteixo la idea: un llibre és molt més que contingut: és l’objecte, el tacte del paper, l’olor de la tinta, l’envelliment, el format, el pes, els colors, el soroll; això un llibre electrònic no ho té. El llibre objecte acusa el pas del temps, s’associa a sensacions, a moments, a un temps concret quan vas llegir-lo, potser és un concepte una mica fetitxista del llibre, però cal tenir-lo en compte: no només ens agrada el contingut, ens agrada l’objecte, allò físic.

I això no canviarà amb el pas del temps. Hi ha llibres, a més, que no fan de bon reproduir en un dispositiu electrònic: grans formats, dissenys, colors, pàgines dobles, desplegables… podria argumentar-se que son trucs de la indústria editorial, i potser ho són, però embelleixen l’objecte.

El llibre imprès no morirà. I el llibre electrònic arrencarà, i tant. Conviuran tots dos, amb usos diferents, de vegades complementaris. Potser disminuirà el llibre de butxaca, el de consum ràpid i edició barata, potser els assaigs de tirada curta serà més econòmics fer-los en electrònic, però els llibres-objecte seguiran sent físics. I no minimitzem la possibilitat que la ubiqüitat i el multi-ús d’un dispositiu com les tabletes permetin augmentar la base lectora o fins i tot contribueixi a la venda de llibres físics (si llegeixo un llibre electrònic, barat i m’agrada tant que m’acabo comprant l’edició de tapa dura? Potser no m’hauria ni comprat una edició de butxaca per preu, si no estic gaire segur si m’agradarà).

Falta que la indústria del ram hi posi imaginació i busqui noves fórmules, utilitzi el seu coneixement i opti per un nou paper: filtrar autors i llibres, oferir-los, posar criteri i jugar amb el seu coneixement per treure’n profit; aferrar-se al vell mercat i les velles prebendes i maneres de fer s’aguantarà només durant un temps: aplicar el funcionament del món físic al digital no acaba de funcionar, perquè les regles son diferents.

Els tablets han arribat de nou, i aquesta vegada per quedar-se: l’explosió inicial de l’ipad ha donat peu a un degoteig de dispositius similars d’altres fabricants, que cada vegada aposten més per ells (el CES n’ha anat plè, aquest any).

Un dispositiu que fa uns anys no va acabar de quallar, per manca de maduresa tecnològica, i que inicialment no sabiem ben bé quina mena de necessitats venia a cobrir, sembla que acabarà arraconant tant a netbooks com als lectors especialitzats de tinta electrònica, els uns per la seva més gran facilitat d’ús i comoditat, i als altres per la seva major capacitat i possibilitats… poc a poc ha anat trobant el seu forat, i fins i tot creant noves necessitats, obrint nous mercats.

Sembla el dispositiu ideal pels usuaris per facilitat d’ús, comoditat, possibilitats, connectivitat, potència; i també pels fabricants: obre una nova via de negoci, nous grups d’usuaris abans impensables s’hi apropen, es generalitza el seu ús i per tant la seva demanda, connectivitat per banda ampla (més negoci per operadores), i fins i tot es creen nous mercats d’aplicacions i nous models de negoci per desenvolupadors i creadors de continguts (appstores diverses), permet l’ampliació de suscriptors de negocis del món editorial que segons com semblaven tocats amb això de la internet…

Però son, en la seva majoria, dispositius tancats, controlats, no programables. La generalització dels tablets suposa també la generalització d’una informàtica de gran consum, d’una xarxa d’ordinadors clients del núvol, amb usuaris potser propietaris de les seves dades, però amb poc control sobre elles: és l’inici del final de la era de la informàtica bricoleur.

Tothom, amb smartphones i tablets, podrà estar connectat tothora. Però gairebé tothom estarà també connectat via xarxes socials centralitzades, deslocalitzades i fora del seu control, feliços usuaris que intercanviaran missatges; perfils, xarxes i preferències traçables per anunciants, consumidors de fantàstiques aplicacions interactives adaptades al nou mitjà produides per alguns usuaris i petits grups independents, si, però sobretot per grans grups de comunicació (quants grans diaris no tenen ja la seva aplicació per ipad, per exemple?).

Si abans l’ordinador semblava que havia de ser l’element central de comunicacions de la casa, ara aquest es disgrega: es passarà d’una visió d’un element únic i autònom (l’ordinador personal) -va existir mai, a gran escala, aquesta visió?- capaç de fer de tot, però a on havies d’anar, seure al davant a un conjunt d’aparells repartits arreu, sempre connectats i encesos, de ràpid consum, i personals, estrictament personals. On abans hi havia un aparell potent, multifuncional i programable per l’usuari, autònom, ara hi haurà un conjunt d’aparells dedicats, de fàcil ús, aparentment molt potents, però també molt més fàcilment controlables per part del fabricant (que vendrà més aparells i podrà controlar més el que s’hi instal·li, jailbreaks a banda).

Seguirà havent-hi gent que usarà l’ordinador, segur, com fins ara. Però hi haurà molts que es substituiran per telèfons, tablets i cònsoles. El preu de la popularització, sembla.

La lluita per portar-se el gat a l’aigua en el terrenys dels dispositius de lectura electrònica sembla que serà aferrissada: encara que dispositius diferents, Apple i Amazon competeixen en el terreny dels lectors electrònics amb els seus ipad i kindle. Al darrere d’altres fabricants volen menjar-se també part del pastís dels tablets, i els fabricants de lectors electrònics també van abaratint els seus dispositius, mentre n’augmenten les característiques.

I ara s’anuncien ja les primeres pantalles i productes de tinta electrònica a color. No podran competir amb les pantalles LCD, de moment, però és un salt per passar de la lectura de llibres en pantalla a la lectura de revistes augmentant, de passada, el negoci editorial i el suport d’aquest a nous formats. I, de passada, s’obre un altre front: versions per ipad de revistes que també podran veure’s ara en color en d’altres dispositius.

Serà interessant veure com convergeixen dispositius i empreses: fabricants de dispositius com Apple que cada vegada tendeixen més a oferir continguts (no només software, també llibres i música) i proveïdors de continguts (Amazon, Barnes & Noble, FNAC) que també ofereixen dispositius per no perdre mercat.

La lluita en aquestes zones comunes serà aferrissada. Falta per veure si al final tot seran zones comunes: dispositius amb tecnologies d’origen diferent però amb solucions finals molt similars, empreses provinents de mercats diferents però que al final oferiran solucions integrals (hardware, software i continguts).

I serà també interessant veure com surten de ben o mal parats el software lliure i els drets de còpia i ús de tot plegat, les limitacions que s’imposin a la suposada compartició d’una cosa que serà teva, o els canvis de preu que hi pugui haver en un mercat de llibres i revistes electrònics amb un volum important…

Periòdicament van apareixent notícies sobre els llibres electrònics i els llibres en paper, sobre com afectaran a la edició tradicional, als editors i al mercat, sobre si el suposadament previst pirateig que hi haurà afectarà a les vendes i al mercat editorial, si les editorials sobreviuran…

És evident que en un futur no gaire llunyà hi haurà grans canvis en el món editorial, que s’haurà d’adaptar a aquest nou mercat naixent, amb unes regles i beneficis totalment diferents, però també amb uns oportunitats que ara no es poden explotar, tant a nivell d’oferta de continguts com de venda de serveis i de fidelització de clients.

Però el que sí que ha de quedar molt, molt clar, és com d’artificial és la contraposició entre paper vs electrònic: un no comportarà la desaparició de l’altre, son mons complementaris: potser el segon es menjarà part del primer, però obrirà nous camins. I el llibre en paper no morirà, podem tenir-ho molt clar. De fet, el llibre de paper, en sí, no ha ni de canviar. Qui ha de canviar son els editors, que hauran de publicar determinats llibres en d’altres formats i adaptar-los: determinat contingut ja té l’objecte perfecte (el llibre de paper), altres continguts o tipus d’edicions potser s’adaptaran millor a nous formats o dispositius.

I no crec que triguem gaire a veure-ho.

Ara sí! Finalment es pot veure la pantalla dual de Pixel Qi sobre un model operatiu, concretament sobre un tablet. No sé si muntaran la pantalla sobre altres dispositius (portàtils, netbooks, netbooks amb doble pantalla, lcd o lcd+tinta), però sí que crec que aquesta línia és molt més pràctica que no pas els lectors de llibres electrònics amb doble pantalla (tinta + lcd com el nook o l’alex). Després veurem com van les coses i què demana el mercat, la gent.

Tamany per tamany i característiques per característiques, prefereixo aquesta proposta als kindle DX o al tan esperat lector de Plastic Logic, el QUE, o l’Skiff Reader. De moment, però, queda saber el preu…