Thunderbird està anticuat: és operatiu, és útil, però està anticuat, no ha evolucionat, les millores que van sortint de tant en tant son tot just petits pegats per arreglar algun error, i poca cosa més.

El tan esperat Thunderbird 3.0 hauria de posar solució a això, i en part ho farà: una millor integracio amb serveis webmail com gmail o yahoo, motors de renderització més potents, millor gestió del javascript i del correu off-line, cerques… segur que sí, però sembla gairebé totes millores tècniques. I la interfície? Sí, es parla de tabuladors, d’alguna vista dels contactes… però no es veu gaire moviment més, a no ser que hi hagi sorpreses d’última hora.

La qüestió és que, qui més qui menys, gestiona més d’un compte de correu, i per nosaltres, aquest correu, vingui d’on vingui, hauria d’estar visible només d’un lloc, però no és així com ho presenta el ThunderbirdL: has d’anar recorrent les carpetes de cada compte per veure què ha entrat de nou, i no s’aprofita de la informació que ell mateix podria conèixer millor (lligams amb contactes, últims correus, correus pendents, destacats, etc…)

Per exemple:

• Una millor visualització de les converses:
  • No confondre un assumpte similar amb que sigui la mateixa conversa (proveu a ordenar per converses i busqueu si teniu assumptes buits). Si ThreadVis és capaç de fer-ho bé, perquè Thunderbird es fa mal amb les vistes de conversa?
  • Promoció de converses actives: Rebo un correu d’una conversa, no em deixis el correu sota el mail inicial, fa no-sé-quants dies, puja’m la conversa al principi. ThreadBubble t’ho fa.
• Aprofitar la informació que Thunderbird pot conèixer de primera mà:
  • Suggerència de destinataris d’entre la llista dels més habituals o dels que més acostumem a agrupar
  • Mostrar una llista dels destinataris més habituals a sota de la llista de carpetes, per exemple.
• Millorar la interfície oferint informació útil: La vista associada a un compte no serveix per res. Si en comptes d’això mostrem els últims missatges rebuts en aquell compte, els pendents de llegir, els destacats o una combinació o subgrup d’aquests, segur que en treiem més profit. També estaría oferir la possibilitat d’enviar correus als destinataris més habituals d’aquell compte.

Tot això no són coses que calgui fer-les sobre una nova plataforma, es podrien fer ja sobre l’actual, i el que es tracta, en aquest cas, seria no tant d’una millora tecnològica com de variar la interfície i els accessos a la informació per guanyar temps i facilitat, per variar la percepció del treball amb Thunderbird i fer-la més lleugera.

He actualitzat la traducció al català del Notepad++, un editor de codi lliure per a Windows (llicència GPL) que és un substitut ideal per a l’immenjable Bloc de Notes: és ràpid, suporta diversos llenguatges, extensions, s’integra en el sistema…

La podeu trobar a la pàgina de descàrregues del programa (aneu i feu-li un cop d’ull si encara heu d’usar Windows en alguna màquina) o podeu baixar-la directament des d’aquí mateix: només heu d’instal·lar fitxer xml seguint les instruccions del lloc web (Pàgina de descàrregues, apart de Fitxers d’idioma).

Com gestionar el correu de manera eficient, sense perdre gaire temps i sense haver de navegar per infinites carpetes, obrir finestres per missatges o desplaçar la pantalla contínuament? Com trobar de manera ràpida missatges o converses sense haver de fer cerques i mirar resultats un per un o fullejant carpetes?

Amb una pantalla de 1024×768, em trobo a vegades una mica limitat: la llista de carpetes es menja molt d’espai, però les necessito per ordenar els missatges, la llista de missatges se’m queda curta però m’agrada la previsualització, que la tinc a sota (a la dreta no perquè no tinc espai vertical), i això a vegades m’obliga a fer desplaçaments verticals…

Com puc fer-ho? Si useu Thunderbird, potser us val aquesta solució:

• Canvia el criteri: no ordenis per carpetes, assigna etiquetes als correus que t’interessin. És més flexible i potent
• Amaga la columna de les carpetes, ja no ens serveix de res: només hi tindràs la safata d’entrada, enviats, esborranys i spam. De veritat t’interessa això?
• Usa el format vertical per visualitzar els missatges: llista a l’esquerra, contingut del missatge a la dreta. Va bé per la majoria dels casos.
• I ara la guinda: usa la extensió seek, que t’instala un seguit de panells a sota de la barra de menus que usen cerca segmentada als missatges: permeten preseleccionar-losseguint diversos criteris, com data, etiquetes, destinatari, enviant, dominis d’origen i d’altres. També incorpora una barra de cerca i una vista de linia de temps de l’arribada dels missatges.

D’aquesta manera, solucionem tant la visualització ràpida dels missatges (punts 2,3) com la selecció i cerca dels mateixos (punts 1 i 4).

La pantalla que ara em queda a mi per veure el correu és aquesta:

Si us molesta l’àrea de Seek o no la feu servir, amb Ctrl+K s’amaga i problema resolt.

De tota manera, encara que no tingueu els meus problemes d’espai, aquesta extensió és d’allò més recomanable.

Nota: si no voleu posar fer servir aquest esquema vertical de visualització i preferiu la llista de carpetes, potser també us interessarà la extensió Maximize Message Pane per veure missatges sense obrir una finestra nova…

Un parell de visions interessants sobre Chrome, el nou navegador (en algunes revisions he llegit que Chrome és “només” un navegador (bravo!) de Google:

• John Battelle ressalta la semblança que tenen algunes característiques del navegador amb els sistemes operatius.
• Pere Quintana apunta la visió social i de comunitat del navegador, punt del que no se n’ha parlat gaire.

Google ja fa temps que ofereix als seus usuaris aplicacions web, senzilles d’usar, ràpides i fiables: han exprimit o estan exprimint al màxim les capacitats de javascript, html i css, i depenen de tercers (els navegadors) per tal que les seves pàgines es vegin/funcionin bé. Vist així, i tenin en compte el seu potencial, és un pas lògic oferir una eina que proporcionarà un marc més adeqüat per al funcionament de les seves pàgines: compartimentació dels errors (una pàgina penjada no afectarà a tot el navegador), una nova màquina javascript pel codi de les pàgines i un motor de renderització que treu suc a les últimes possibilitats de l’html…

Tot i que potser no aconseguirà (tal i com es ara, com a mínim) una gran quota de mercat, les propostes tècniques i conceptuals son innovadores i interessants… quan de temps passarà fins que d’altres adoptin les idees i les tecnologies que proveeix el navegador?

I aquest és l’altre gran punt, com diu en Pere: que és codi lliure, amb una llicència molt oberta, el que permet que se’n derivin tan projectes lliures com comercials… cosa que alhora obre el camí per una millora dels navegadors existents o per la creació de navegadors comercials basats en aquest amb d’altres valors afegits, perquè no?

Diu Phil Shapiro que Obama estandaritzarà el software de la Administració Federal a OpenOffice si arriba a la Casa Blanca.

Independentment de la veracitat/fiabilitat de l’afirmació, al mateix article Shapiro parla de l’ús del software lliure a Brasil, i de l’avantatge que això li pot suposar:

[Brazil] has standardized free software in their schools. That means 100 million students in Brazil will have several years more experience using free software than students in the United States. In a competitive, flat world market, schools in the United States cannot afford to be left behind like that.

Our students will be using Windows while Brazilian students will be using Linux. We can’t afford to be falling that far behind.

Aquest és un punt clau: el fet d’usar software lliure dóna un avantatge, però perquè?

Tant en software lliure com en privatiu cal aprendre a fer anar el mateix tipus d’eines a nivell d’usuari, o tens les mateixes dificultats a nivell de programació, la diferència rau en la filosofia, en el model econòmic i de compartició de coneixements que hi ha al darrere:

• el software privatiu basa tradicionalment el seu poder en el tancament de les fonts i en vendre el producte finalitzat, fidelitzant al client a base d’oferir-li noves actualitzacions que ell mateix no pot fer, i els coneixements surten d’una única font: la empresa que ha desenvolupat el producte
• el software lliure, en canvi, parteix d’un punt totalment diferent: la compartició del coneixement i la lliure circulació del mateix; crea un ecosistema a partir de les dades inicials que es retroalimenta dels coneixements i novetats que cadascú hi aporta, crea un model econòmic potser més difícil inicialment però amb un gran valor afegit i de més qualitat final, ja que es basa en els serveis aplicats a un software per tothom accessible, i, de la mateixa manera, estableix, incrementa, les relacions socials dels seus participants, que basen el seu suport en una comunitat en la qual també participen.

Així, l’ús del software lliure no només pot desenvolupar una indústria de més qualitat, sino més propera i distribuida, un món potser de pimes en xarxa i intercomunicades, pot fer també que els usuaris aprenguin també a moure’s i a buscar la solució a les seves necessitats i problemes d’una manera més activa, el que sens dubte pot crear tot un seguit de tècnics més qualificats, més entesos en diversos camps, i més acostumats a treballar en equip o en xarxa.