Ahir em demanava perquè els soldats d’un país desèrtic com el Iemen porten uniforme de camuflatge de color verd… però potser tampoc no cal donar-hi gaires voltes: hi ha exèrcits que no son pas per defensar el país o per combatre en guerres, son exèrcits que serveixen únicament per controlar el país, per sotmetre’l a la voluntat del govern. I per això no cal gaire camuflatge, més aviat al contrari: com més es vegi la presència militar, més clar queda qui porta les regnes.

Aznar critica la intervenció contra Gaddafi i l’anomena amic d’Occident. Incorrecció política, falcó de dretes, visió restringida, xoc de civilitzacions a destemps, defensor de la cristiandat i la moral occidental… posem-li els adjectius que volguem.
Però el que fot és que a aquest home, dient aquestes bajanades, se li està pagant un sou d’ex-president gens menyspreable, i, ens agradi o no, en certa manera representa l’estat espanyol, i per tant, als espanyols.
No es podria establir alguna mena de criteri per, com a mínim treure pensions per dir burrades? (ep, d’aquest i de qualsevol altre per l’estil) Cornuts i pagant el beure. Bravo.

Avui fa 80 anys de la proclamació de la República i hi ha coses en les que no hem estat capaços d’arribar gaire més enllà.

No hi ha dubte que s’ha avançat socialment, en equitat, en condicions de vida, en educació, en llibertat… però hi ha temes que no s’han tocat. Seguim representats per una casa reial amb la que molts no ens identifiquem, som un estat aconfessional amb un estrany concordat amb l’Església, i segons quins temes polítics fundacionals de l’Estat ni els toquem. L’Espanya carca, fosca i retrògrada existeix encara, i fins i tot sembla que revifi de vegades, amb tocs d’internacionalisme i modernisme.

Fa 80 anys també que es va proclarmar per tercera vegada la República Catalana, dins d’una federació ibèrica. Temps perdut, per alguns, d’una banda i d’una altra. Perquè avui n’hi ha que encara volen una Espanya uniforme, i n’hi ha molts que ja no veiem una República Catalana dins una federació ibèrica. Hi ha temes que no s’han tocat, que segueixen oberts, però que han canviat: 80 anys son molts anys.

Queda molta feina per fer, moltes coses per explicar i moltes paraules a dir. Cal avançar més en les llibertats, no deixar-nos prendre el que és nostre. A nivell personal, a nivell de poble, a nivell de pobles.

Interessant reflexió d’en Pere Quintana: de veritat estem preparats per situacions de risc o extraordinàries? Els nostres mitjans donen la talla oferint informació i opinions ben contrastades?

De cara a la primera pregunta, els últims dies he sentit a responsables polítics dir que la situació de Japó no es pot produir aquí perquè allò eren condicions extraordinàries… no hauria de ser aquesta la situació per la que un s’ha de preparar?

Aquests tipus de declaracions ens porten a pensar en la mena de previsió contra riscos i situacions fora d’allò normal que fan els responsables del país, i no cal anar arribar a l’extrem d’un desastre nuclear: aquests dies plou, i plou bastant, però tampoc sembla una situació extraordinària, més quan es repeteix cada any: guals anegats, escoles plenes d’aigua, els ja clàssics semàfors… de veritat que no ens podem preparar per això, tenir-ho en compte? Si és que ho sabem, a més! Què passarà doncs quan hi hagi una situació excepcional de veritat? (exemple: la nevada de març de 2010, i els deures pendents de fer).

En qualsevol situació, anar a remolc de les circumstàncies no dóna marge d’actuació: no et permet avançar-te i preveure el que ve, planejar accions o tasques, distribuir el teu temps i pensar en com solucionar els problemes abans que aquests es produeixin.

Estar a la defensiva, només reaccionant, no permet una actitud constructiva, perquè no és una posició còmoda, no tens la iniciativa, sinó que depens d’altres que no saps per on sortiran: cal donar-li la volta a la situació i posar-se en la posició contrària, prendre el timó o, com a mínim, poder decidir si girem a babord o a estribord.

I no és una qüestió de poder o no: és una qüestió de comoditat personal: poder decidir sobre el que fas, i com ho fas.