És possible la creació d’un partit ecologista a Espanya? Val la pena intentar-ho, perquè ja fa temps que als grans partits polítics han perdut el revestiment verd que es van posar fa un temps: una visió verda global a la política d’aquest país, aplicada en conjunt i no amb accions puntuals ja fa temps que cal.

Ahir anant pel carrer vaig veure unes quantes “rojigualdas” penjant dels balcons, i el primer que em va venir al cap va ser una reacció política per la sentència de l’Estatut… què estrany, perquè, per contra, no es veia cap senyera penjant… poc després, però, vaig caure: per la nit jugava la “roja”, banderes explicades (un no és futbolero, ja ho haureu notat)…

Després, per la nit, en guanyar el partit Espanya, van començar a sonar petards de celebració i claxons.

La notícia del dia era la sentència sobre l’Estatut, i mirant les notícies, semblava que s’acabava el món, que els catalans estem molt enfadats i que Espanya es trenca, segons alguns mesetaris. Pfffff.

Oblidem-nos d’Estatuts, polítiques, simbols i llengues. Després arriba el futbol i els seus símbols i tot es relativitza, o ho sembla.

D’això ja en sabíen molt, els romans: panem et circenses.

D’acord, el Tribunal Constitucional ha tombat finalment alguns articles sencers de l’Estatut aprovat fa no-res, i n’ha mig tombat uns quants.

Personalment, em toca els nassos, i molt, que ho hagin fet a partir d’un recurs del PP que s’omple la boca de l’interès nacional, de vetllar per la Constitució (que alguns d’ells no volien) i que ara voldrà passar pàgina dient que cal parlar de coses realment importants. I això és important. És important no només per poder definir-nos nosaltres mateixos com a nació, si no perquè han tirat per terra allò aprovat per referèndum, pel que això significa. Potser m’ho prenc massa a pit, però uns quants senyors han decidit que jo no puc decidir com em defineixo. I aquest és només el primer dels recursos interposats contra l’Estatut, encara en queden uns quants, no cal oblidar-ho.

Mentrestant, d’altres estatuts pastats al català segurament no tindran aquests problemes. Perquè? Que cadascú pensi el que vulgui.

A banda d’això, però, em pregunto si realment cal que ens enfadem tant perquè no ens deixen definir-nos com a nació. I em fa l’efecte que sí, que tenim dret a enfadar-nos, perquè el que no ens podem definir com a nació no vol dir que no podem tenir una bandera, unes fronteres i un estat; el que no ens permet es decidir què fem amb la nostra llengua, quan i com i on la podem usar, com definim un dels trets definitoris de la nostra cultura, com definim la societat que volem, com muntem el sistema educatiu o com i en què podem usar els nostres diners, o com vertebrem el nostre territori, per posar alguns exemples.

No, que no ens permetin definir-nos com a nació no és una capsigranyada política o un mite nacionalista perifèric, és negar-nos una altra vegada a nosaltres.

A algú se li acudiria lligar un referèndum d’autodeterminació a Escòcia amb que això reforcés l’IRA a Irlanda del Nord, si haguessin coincidit en el temps? Doncs precisament aquesta és la barbaritat que acaba de dir Mayor Oreja, tot un pes pesant del PP.

És totalment irresponsable fer una afirmació d’aquest tipus, i encara més irresponsable és que el líder del seu partit no el corregeixi, desmenteixi o l’expulsi directament. El pitjor de tot no és sentir aquestes afirmacions absurdes, perque ja sabem de qui provenen, el pitjor és que no es corregeixin i el que això demostra de la concepció encara imperant a determinats nivells de poder del PP sobre el que és Espanya, la seva pobre (nul·la?) comprensió sobre la pluralitat de l’Estat, o l’error de càlcul donant més arguments a qui ells mateixos voldrien desacreditar. Ficar en el mateix sac terrorisme (independentista) basc amb consultes independentistes catalanes pot no tenir sentit per nosaltres, però potser per algun d’ells si: volen desmembrar Espanya!

Guanyen alguna cosa, fent aquestes declaracions? Segurament no. I segurament des del PPC deuen pensar-ho també. Segurament, però, desde sectors catalanistes ho veuen d’una altra manera.

Ja és oficial: Ascó presentarà candidatura per tal que s’hi faci el famós MTC, el magatzem de residus nuclears centralitzat, un assumpte del que els mitjans d’informació n’han anat ben plens aquests dies.

I això és precisament el que em xoca: tant com s’ha informat d’actes, assembles, declaracions de polítics i contradeclaracions, de pressupostos i plans, encara continuava tenint la sensació de no estar informat del tot, de no saber pros i contres del magatzem, o del perquè de la candidatura.

Avui un amic de per aquelles terres m’ho ha explicat en quatre frases: el poble viu d’allò, de la nuclear, i té un nivell de vida gràcies a això que sobrepassa amb molt el de la zona; sí es veritat que hi ha molts càrrecs mitjans i alts de la central que potser no viuen al poble, sino a poblacions costaneres, però també és cert que la central ha donat feina a molta gent, i que noves generacions ja més ben preparades sí que opten a aquests llocs, afiançant població al territori… si fa no fa, i pensant una mica, tot això se’ns pot ocórrer. Però m’ha donat un argument que, de tant obvi, ni se m’havia passat pel cap: la central és allà, ja hi és, no la mouràn. Què vol dir això? Que, encara que no facin el MTC, la central, les seves instal·lacions i els terrenys ja estan contaminats, s’han de tancar i no deixar accedir ningú. Tant per tant, potser millor treure-li algun rendiment, no? Si parléssim d’un lloc on s’ha de fer de bell nou el magatzem, les coses serien d’una altra manera…

El President Montilla deia ahir, crec, que Catalunya ja contribueix prou en temes radiactius perquè genera el 40% de l’electricitat d’origen nuclear de l’estat, i apel·lava a una versió inversa de la solidaritat interterritorial… el que no va recordar de dir és que, tot i així, Catalunya és importadora d’energia, en consumeix més de la que produeix.

No val tampoc l’argument que el magatzem és temporal: qui mourà els milers de tones de residus radiactius d’aquí 60 anys? I el transport, els riscos i altres punts inherents a la centralització? I també caldrà repartir bé entre el territori els cèntims promesos o veure què en queda després de construir el magatzem (en Marià Hierro ho explica molt bé)…

No estic a favor del magatzem, però és curiós com quatre frases m’han permès comprendre millor els arguments de l’altre cantó. Potser no tanta política ni informació puntual, sino una mica més de fons i explicant l’entorn i les circumstàncies ens faria entendre millor les coses.