A Cosas de la Diplomacia han començat una campanya per tal que el Govern espanyol signi un conveni contra les bombes de dispersió.

Les bombes de dispersió són un tipus de bombes que no contenen un únic explosiu, sinó que es subdivideixen en moltes bombes petites per augmentar així el radi d’acció (de mort) de la bomba. El problema és que moltes d’aquestes bombes, igual que passa en les mines, fallen, i queden enterrades o penjades dels arbres (a diferència de les mines, a més, el simple moviment del vent les pot fer explotar). En zones de conflicte bèl·lic on s’han usat, segueixen matant i ferint civils durant molt de temps.

Tal i com expliquen a la pàgina de la campanya, és molt fàcil col·laborar: només cal enviar un correu als portant-veus dels diferents grups del Congrés. A la pròpia pàgina hi trobareu els correus i una carta tipus per enviar, si és que no la voleu redactar vosaltres mateixos (si voleu enviar la carta als diputats dels grups catalans en català, he fet una traducció: copieu-la directament al text del missatge i envieu missatges).

L’Àfrica geogràfica no es correspòn amb una Àfrica humana: no n’existeix només una, n’existeixen moltes.

En què s’assemblen els paisos del Magrib amb els dogon de Mali, o els eritreus amb els habitants de Zanzíbar, els somalís amb els habitants de Togo, o els problemes de Libèria amb les guerres del Congo?

Cada país, cada grup, té la seva pròpia història, els seus problemes, la seva identitat i la seva manera de ser. Potser l’únic element comú entre tots ells (del Sahel en avall, si més no) és que han estat tots sotmesos a colonització, i, en part, aquí hi ha l’origen de molts problemes (problemes que després s’han agreujat per motius afegits i de collita pròpia):

“[…]Ronald Oliver, un historiador de la Universitat de Londres, ens fa notar un error molt estès: generalment, s’admet que els colonitzadors europeus van dividir l’Àfrica. -¿Dividir? - se sorprèn Oliver-. Va ser una unificació brutal consumada a mata-degolla! Dels deu mil [estats, reialmes, unions tribals i federacions de l’Àfrica precolonial] en van quedar cinquanta.”

Ryszard Kapuściński, Eben, Anagrama·Empúries, 2006, pàgina 329

No ens hem de mirar el continent des dels mapes polítics dels atles: mirem-lo des dels mapes geogràfics: mirem rius i valls, costes i muntanyes i fixem-nos en la gent que hi viu, en el seu entorn. Aleshores es quan es veuen les Àfriques que estaven ocultes.