L’excés d’informació pot arribar a ser desinformació. I la cursa per ser els primers en donar notícies i donar informació cada minut quan això no és possible és mà de sant per donar dades errònies i imatges incomplertes o equivocades de la realitat.

Tenim els polítics, la televisió i els mitjans de comunicació que ens mereixem? (amb honroses excepcions)

Quants equips encoberts deu haver ara mateix operant a Líbia? Quantes negociacions sotto vocce o quants moviments de vaixells prop de les seves costes? Què deu passar a les fronteres amb Egipte, Sudan (Darfur), Txad, Níger i Argèlia, a banda de Tunísia?

Consell per bloguers que corren o per corredors que bloguejen: a l’hora d’entrenar, aneu pensant un parell de posts mentre correu i quan us volgueu adonar haureu acabat el circuit.

Quan al desembre la revista Time va anomenar Mark Zuckerberg persona de l’any, molta gent es va estranyar (i queixar) que fos ell l’escollit i no, per exemple, Julian Assange. Canviarien ara d’opinió tenint en compte el paper de Facebook com a mitjà de comunicació i informació en les revoltes del món àrab?