Em demano si la lectura d’un llibre electrònic pot ser tan plaent com la lectura d’un llibre de paper o, senzillament, si la lectura d’un llibre electrònic pot ser similar a la d’un llibre de paper.

M’ho pregunto perquè els mitjans son diferents i, per tant, les maneres de llegir també:

• El llibre de paper, el llibre-objecte m’aïlla de l’entorn, em fa centrar-me en allò que tinc a les mans i m’ofereix només una navegació endavant, una lectura lineal, em dóna una referència d’on soc gràcies al volum del que he llegit i del que em queda, la lectura no ofereix distraccions més enllà del propi text, si vull consultar referències haig de desar el llibre i buscar-les més enllà, trencant el moment.
• El llibre electrònic, encastat com està en un dispositiu, em fa llegir d’una altra manera, més ràpid, dins del mateix flux de la lectura puc consultar en profunditat idees, visitar enllaços, el flux s’altera, ja no hi ha la linealitat de la narració i puc anar fora del text, viatjar per altres llocs. Això pot enriquir, però també dona velocitat i un canvi constant d’objectius, d’idees provinents de la lectura.

Potser un dispositiu que simuli el paper i incorpori els avantatges d’emmagatzematge dels dispositius electrònics pot ser interessant, en aquest sentit, els lectors de llibres de tinta electrònica son un avanç en aquesta direcció: es centren en l’objecte i no distreuen l’atenció.

Però també pot ser que el lloc natural d’un llibre electrònic sigui un dispositiu com els portàtils (amb pantalles més lleugeres i orientables, com l’OLPC o un tablet PC), amb un format no paginat sino continu, com les pàgines web, i que la atenció sigui només un tema personal, un canvi de costums respecte allò que hem après fins ara, com el pas de la lectura de pergamins a la lectura de llibres enquadernats.

(Nota: no estic gaire segur que un llibre sigui un dispositiu, però em prenc la llicència)

Llegir llibres o documents llargs a la pantalla de l’ordinador no és precisament un plaer. I imprimir-los no és gaire bona idea, tampoc: acostuma a ser paper d’un sol ús, que s’acaba reusant i reciclant en el millor dels casos.

Per aquests casos, per exemple, els lectors de llibres electrònics son dispositius ideals (no trobo tampoc gaire còmode llegir en un iPhone, o una PDA qualsevol, amb pantalles de 3 polzades i mitja) però no acaben d’arrencar. El seu preu és massa elevat i, pel meu gust, les pantalles encara un pèl petites (6 polzades, el tamany de la majoria de pantalles, ve a ser com un full de mida DIN A6).

A això, a més, cal sumar-hi característiques com la connectabilitat, la possibilitat de fer anotacions (convertint el lector en una quasi-pda), la capacitat de llegir diversos formats (l’estrepitós error del Kindle d’Amazon), la durada de les bateries…

Si us interessa el tema, al número de febrer de la revista NewGeek es parla del tema i es revisen alguns models (Kindle, Iliad, Cybook i Papyre). També es poden trobar algunes comparatives i estudis interessants a la xarxa:

• E-book readers at a glance, a Wired
• Comparativa de lectores de libros electrónicos (ebooks) a Todo Pocket PC
• E-book Reader Matrix a Mobile Read Wiki

Comencen a trobar-se algunes opcions interessants (pantalla acceptable, diversitat de formats, durada llarga de bateria i… preu no escandalós). Kindle és massa tancat (lligat a Amazon i sense suportar PDF directament, o la conversió (de pagament) des d’altres formats), l’Iliad, una quasi-pda, té unes característiques molt notables, però el seu preu elevat i la poca durada de la batería juguen en contra seva. D’altres lectors, en canvi, com el Cybook, o el Hanlin V3, pinten més bé, però el preu és encara elevat, i la pantalla, de només 6 polzades, un pèl petita.

Però potser cal esperar una mica. Si s’estan creant noves pantalles millorades o fins i tot alguns models amb pantalles més grans ja estan gairebé en fase de producció, això pot repercutir en una millora de productes ja existents (més barats, més característiques?).

De tota manera, no és d’estranyar que el mercat no arrenqui: als preus alts d’aquests dispositius cal sumar els preus no gens barats dels llibres electrònics o fins i tot, la poca disponibilitat de títols en castellà (el català, per desgràcia, encara està pitjor, en aquest sentit). I no val excusar-se en alliberar la Biblioteca Cervantes: quanta gent llegeix Doña Perfecta o Los episodios nacionales?

Esperarem una miqueta més… si la cosa millora, mira que per Sant Jordi d’enguany no caigui un lector de llibres, en comptes d’un sol llibre!

Ahir Amazon va llençar a la venda el seu nou producte: el kindle, un lector de llibres electrònics que permet connexió sense fils, descàrrega de llibres on-line, accés a diaris i revistes on-line, compra de llibres a través del portal d’Amazon, i fins i tot lectura de blogs, un conjunt de possibilitats de connexió que l’altre competidor gran al mercat, el e-book reader de sony, ara per ara no té.

Consideracions estètiques apart, la intenció d’Amazon sembla més la de voler fer-se un forat en el futur mercat de llibres electrònics, posicionar-se, que no pas la d’obtenir guanys a partir de les vendes de l’aparell. Per això, la implementació de DRM i la connexió al portal d’Amazon son dos dels aspectes claus de l’aparell: la primera, perquè assegura als editors (o més ben dit, als gestors dels drets de publicació) que no perdran cuota de mercat ni beneficis (que és diferent de tenir pèrdues) i la segona, perquè s’asseguren la venda a través d’un nou canal que ells mateixos intenten crear.

Funcionarà, però, aquesta aposta?

Igual que l’iphone, el kindle presenta una interfície pensada per ser útil de cara a la seva funció (comunicació i entreteniment en un cas, lectura en un altre), però lliga a l’usuari a una única solució, a un únic proveidor de serveis: l’iphone a un únic operador que tindrà l’exclusiva de l’aparell, el kindle a la tenda d’amazon, des d’on podrà comprar/descarregar llibres, subjectes a DRMs i només en determinats formats, o subscriure’s a RSSs, diaris o revistes previ pagament pel servei….

Ambdós aparells no donen la possiblitat de connectar-te a altres serveis, a altres dades, i per tant, no son una finestra al món, son una canonada de distribució de productes, una fàbrica d’usuaris captius.

Potser el dispositiu final sigui un que permeti la navegabilitat sense portes, amb la elegància i la interfície de l’iphone i la comoditat de lectura del kindle, una pantalla més gran i la possibilitat d’ampliar serveis, de fer bricolatge a la mateixa màquina, tant en software com en hardware…

—

Si voleu més informació sobre el kindle, O’Reilly ha publicat un parell d’articles prou interessants: Steven Levy on Amazon’s Kindle i Kindling Openness and Impact, on reflexiona sobre aspectes similars als aquí esmentats.

Si ens poguéssim imaginar una línia temporal de les novetats editorials aquesta seria unidireccional, només avançaria paralela al pas del temps.

Com a lector, però, la meva línia de novetats és bidireccional: em queda per descobrir tot el que encara s’ha d’escriure, però també molt del que s’ha escrit: no totes les novetats estan al davant, hi ha saviesa, bellesa i entreteniment tant al futur com al passat.

Al final he caigut de quatre grapes, i mira que ho sabia!

Fa uns anys havia llegit Dune (el sis llibres de Frank Herbert), i, fins ara, m’havia fet el sord als cants de sirena dels nous llibres que han anat sortint del mateix tema (La casa Atreides, la casa Harkonnen, la casa Corrino…), perquè em feia l’efecte que era més voler treure suc del mateix tema que no realment una ampliació de l’univers en que es basen les noveles originals.

Fa no gaire m’he fet amb “Dune, la batalla de Corrin” (situada, com les anteriors, en un temps previ a les noveles originals), i se m’ha confirmat la teoría: res a veure amb les noveles originals: l’estil d’escriptura es el típic d’un best seller: capítuls curts, diferents escenaris, accions ràpides i textos curts amb molt diàleg. Si a les noveles originals es donava molta importància als diàlegs i a la psicologia dels personatges, a la descripció de l’entorn i a la cadència de successió dels esdeveniments, ara passem a tenir uns diàlegs bastant superficials, de l’entorn només ens expliquen el que és necessari per imaginar-lo lleugerament, i, això sí, els dolents son molt dolents, i els bons son bastant bons. Per no complicar el relat, s’han simplificat els perfils psicològics dels personatges, tant, que la “superment” (la intel·ligència artificial que controla les màquines) sembla un clon d’Eliza.

Més que una continuació, sembla una space-opera basada en les idees originals, un guió folletinesc que no està a l’alçada del que esperava, i això és el que m’ha decebut, que et venen una cosa per allò que no és.

Altra dia serà… no?