És clar que els que ara van creixent son nadius digitals, que pujaran amb tot el que per nosaltres ara és novetat de la forma més natural, i que nosaltres no som més que uns immigrants digitals.

La meva filla gran, la Clàudia, ja fa temps que juga amb l’ordinador. Ara li he creat un compte a l’ordinador de casa i ella soleta entra i surt, fa i desfà: no té cap problema en entrar a KDE, jugar amb GCompris o Childsplay o pintar amb el TuxPaint. A l’escola usarà Windows, així que, el dia de demà, no tindrà problemes en moure’s en cap dels dos mons, res li sonarà estrany; es més, tindrà més criteri per decidir amb què vol treballar, sense que en aquesta decisió hi pesi la força del costum d’usar Windows.

I el petit, el Martí… bé, el Martí progressa adequadament…

Time publica una selecció de les millors fotos del 2006 que han anat apareixent durant l’any a la revista (a la edició europea, com a mínim): no hi són totes, però reflecteixen molt bé una part d’allò que ha anat passant. No és només una mostra, sino que et permet votar per escollir la millor imatge de l’any (segons els lectors): en el moment d’escriure això, la que més vots té és la de la evacuació de dos soldats nord-americans ferits d’una zona muntanyenca de l’Afganistan. Per mi n’hi ha de molts millors, però suposo que qui vota no té només criteris estètics al cap (i que gran part del públic que vota deu ser nord-americà).

També publica una selecció de les millors fotos enviades pels lectors (triades prèviament).

A totes dues seleccions hi ha imatges molt bones, i de cada imatge es poden extreure lectures que van molt més enllà del que es veu. Suposo que aquest és també el valor d’aquestes imatges: no només el que diuen, sino el que representen.