Archive for the Category 'google'

Google sense Google

Saturday, August 16th, 2008

Google ha passat de ser només un motor de cerca a ser alguna cosa més semblant a una empresa de publicitat.

La qüestió és com pot afectar, o si afecta d’alguna manera, tot això als resultats del cercador: youtube, blogspot o la nova knol, entre d’altres, pertanyen a Google: com més resultats ofereix d’aquestes pàgines o millor posicionades estiguin les pàgines en els resultats, més tràfic intern genera Google i per tant més possibilitat de col·locar els seus anuncis.

Això no treu valor als resultats de Google (el contingut és el contingut, de fet), però ajuda a situar una mica més el context, crec.

Com serien els resultats de Google sense els llocs amb contingut de Google, és a dir, si Google fos “només” un motor de cerca? El finès Timo Paloheimo ha fet un experiment amb el seu Google minus Google, proveu-lo.

Lectura profunda = pensament profund?

Tuesday, July 29th, 2008

Nicholas Carr es demanava a la revista The Atlantic si Google (volent dir la xarxa) està afectant a la nostra manera de llegir. David de Ugarte, per la seva banda, ho analitza des del punt de vista de la cultura de tradició catòlica i llatina, contraposant-ho a la visió portestant de Carr.

El que segueix intenta ser una aportació al text d’en David, un altre punt de vista (inicialment era un comentari al seu bloc):

Quizás tampoco podamos menospreciar del todo el cambio que, efectivamente, el uso de la red le hace a nuestra manera de leer, de buscar información y conocimiento.

Pero no para atontarnos más, como propone Carr. Él presupone que el salto de un lado a otro, el seguimiento de los enlaces y la búsqueda (activa por nuestra parte) de la información nos aleja del pensamiento profundo, pero de lo que nos aleja es de seguir el pensamiento profundo del autor del texto, no de seguir nuestra propia busqueda, nuestro propio camino.

Intento explicarme: hasta ahora, leer textos largos era seguir el pensamiento del autor, adentrarte en sus ideas y en intentar comprender sus razonamientos a base de los ejemplos que él mismo podría proporcionar. Con la red, el texto puede ser igualmente profundo, pero no necesita ser tan extenso: los ejemplos no tienen que estar contenidos en el mismo texto, son exteriores (enlaces), y el lector puede incluso buscar más información por su parte, profundizar el texto en el mismo momento, aunque eso le distraiga, momentáneamente, de la línia principal marcada por el autor. Es decir, pasamos de seguir una clase magistral donde uno expone y los demás escuchan a entrar en una búsqueda propia guiados por el autor.

Que eso nos lleve directamente a donde el autor pretende o a otro sitio dependerá ya de nosotros, pero seguro que en el proceso hemos aprendido algo.

Así, la lectura profunda de un texto de manera continuada queda sustituida por una busqueda profunda de la información que tanto el autor como las fuentes que cita nos puedan proporcionar, pero la diferencia puede quedar ahí, porque el proceso de búsqueda y extracción de las ideas, de posterior ordenación de las mismas y de conclusiones sigue siendo el mismo, y ése lo tenemos que hacer nosotros.

Dicho de otra manera, la lectura de textos cortos y la ampliación de la información de motu propio pueden hacer que acabemos siendo más activos, más interesados por todo aquello que nos rodea y más críticos que no cuando nos lo dan todo hecho por más profundo que pueda ser ese pensamiento. Quizás hasta puedan hacer que cambiemos nuestro legado más lento y conservador.

Perquè no existirà  GoogleOS

Saturday, June 28th, 2008

Cada cert temps, corre per la xarxa el rumor que Google farà  un sistema operatiu propi, que és el usa internament i que l’alliberarà …

Res més lluny de la realitat. A despit del que es pugui usar internament a Google, hi ha unes quantes raons que mostren perquè no acabarà  havent-ne cap:

  • Google ha de provar les seves aplicacions sobre les diferents plataformes existents al mercat, tancar-se en un SO propi seria tancar-se portes de mercat.
  • Quin profit Google de barallar-se amb drivers i hardware? El seu camp són les dades, la informació i les accions dels usuaris, la xarxa social i les relacions, i no la electrònica
  • Per Google, l’ecosistema és la xarxa, no les màquines. AixÃí, amb qui s’ha d’entendre son els navegadors, no amb els sistemes operatius que els suporten.

O, dit d’una altra manera, perquè complicar-se la vida amb problemes de hardware, controladores, instal·lacions i demés quan el que ens interessa són les dades?

Canviem d’escenari: oblidem per un moment els ordinadors, les màquines físiques, i transportem les dades i aplicacions de l’usuari a la xarxa: posem a disposició d’ell eines on-line per treballar. Si a tot això hi podem afegir tants notificadors, plugins, barres de cerca, applets d’escriptori i d’altres com puguem, ja tenim tota una interfície orientada a la xarxa, orientada a les dades i a l’usuari. Si a més donem aplicacions per treballar (documents, mapes, xarxes socials, cerca, correu, xat…) ja tenim l’entorn habitual de l’usuari, no?

Per Google, el seu sistema operatiu ja existeix: digueu-li Firefox, Flox, Safari, Konqueror, Opera, Internet Explorer o qualsevol altre que us pogueu trobar o useu…

(No deixa de ser curiós que a qui més bé sembla escaure-li el moto de Sun (”The network is the computer”) és a la pròpia Google.)

Googlitzant-nos

Tuesday, June 03rd, 2008

D’una banda, veig que Google anuncia que distribuirà les seves llibreries JS, i de l’altra, al blog de Gmail ens expliquen les bondats d’usar IMAP davant de POP.

Així a primera vista no sembla que els dos temes tinguin gaire a veure, però sembla una altra manera de poder dibuixar gràfiques de xarxes i relacions socials, d’usos de la web, elements primordials en la estratègia econòmica de Google:

Les crides a les llibreries de Google poden donar informació sobre els llocs on s’estan cridant i sobre els usos que se’ls dóna, mentre que un ús del correu mitjançant IMAP (és a dir, sobre servidor) sempre donarà més informació sobre la xarxa social de qui l’usa que no pas el desconnectat POP en mode local…

Fet i fet, però, no es més que una altra volta al fet de donar el major número de serveis possibles (i de qualitat) per tal que els usuaris segueixin lligats a la seva plataforma (com també fan Yahoo o Facebook) i segueixin alimentant-la no només amb dades i enllaços sino amb informacions sobre preferències, esdeveniments i contactes, o sobre l’arquitectura d’altres aplicacions que usin les seves utilitats: meta-informació per arrodonir els enllaços del seu cercador i més informació per afinar els resultats d’anuncis oferts en les cerques o llocs amb adSense…