A La Vanguardia d’avui llegeixo que el govern central ha licitat ja un tram de les obres del Quart Cinturó.

Aprofitar la data de 31 de juliol, període de vacances i minima activitat política i ressò informatiu mínim per prendre una decisió com aquesta en un tema tan delicat i amb tanta gent en contra com és el Quart Cinturó no és una casualitat o un fet que ha vingut donat per la pròpia tramitació de l’expedient, és una decisió molt ben presa per agafar a tothom amb la guàrdia baixa.

Seguim en un país que s’omple la boca de segle XXI però que segueix governat per polítics amb ments “desarrollistes” dels anys 60 del segle passat: no és només l’impacte de la via com a tal (tres carrils per sentit no és poc impacte ecològic), és també la consegüent urbanització del territori adjacent, o és que ningú veu com surten polígons industrials com xurros al voltant de les grans víes de comunicació?

Més informació:

• Comentari sobre la notícia a la web de l’ADENC

Aquest matí, quan he anat a buscar el pà, la flequera m’ha dit que avui tenia una bossa per mi (jo vaig a buscar el pà sempre amb una bossa de pà de tela, de les de tota la vida), i me l’ha donat ben posadet dins d’una bossa de tela similar a la que jo portava. La bossa en qüestió és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Terrassa (que és on visc), ADENC i CEPA, dues organitzacions ecologistes.

M’ha fet molta gràcia això de la bossa, tant, que me l’he quedada (poc ecològic, ja ho sé). Trobo molt bé que es facin campanyes d’aquest tipus, que poc a poc s’intentin canviar hàbits de consum que són producte del malacostumament, de pensar que tot es pot tirar perquè val poc. De totes maneres, no deixa de tenir la seva gràcia presentar una campanya per reduir residus tornant als costums que ja hi havia a les cases fa trenta anys, i el mateix es pot dir de molts consells ecològics. Abans, però, es feia per veure si t’estalviaves un duro tornant l’envàs de la Fanta de litre o el del sifó…

Sigui com sigui, a veure si entre campanyes d’aquest estil, recollides selectives, separacio de les brosses, residus mínims o criteris de conducció ecològica, aconseguim fer alguna cosa. I a veure, també, si, a base d’insistir-hi, el missatge va calant en tothom. Molt em temo, però, que n’hi haurà molts a qui només els calarà quan els toquin la butxaca, i aleshores tot seran protestes.

En fi, posem el granet de sorra, un parell de consells d’estar per casa:

• Si podeu, aneu a buscar el pa amb la bossa del pà, i reuseu-la cada día.
• Compreu la fruita a la fruiteria, la carn a carnisseria, etc? Aneu amb el cistell. Estalvieu les bosses de plàstic (després sempre te’n sobren)
• Beveu llet? Doncs millor l’ampolla de plàstic que no el tetra-brik. Costa menys de reciclar (energia) i els residus també son menors i més fàcilment separables.
• D’allò de plàstics, vidre, paper, cartró, la fracció orgànica i les deixalles, no cal comentar res, oi?

A vegades, un no sap si és millor fixar-se en les coses i preocupar-se, o viure ignorant o sense fer-ne cas.

Cito unes quantes noticies aparegudes només en dos dies, en aquest cas al diari “El País”. Les ordeno per dia i pàgina:

• El 19,4% del agua se pierde en fugas de la red de distribución. Cataluña, Murcia y Valencia, entre las comunidades con más porcentaje de pérdidas.
  (El País, dijous 16 de juny, pàg. 33.)
  Catalunya perd un 25,3%, València un 26,3% i Múrcia un 30 %.
• Medio Ambiente lanza una campaña de publicidad para ahorrar agua.
  (El País, dijous 16 de juny, pàg. 35.)
  Primera campanya publicitaria en 10 anys, per estalviar fins un 20% d’aigua.
• El desierto avanza sobre el planeta. La ONU calcula que la desertificación forzará a 135 millones de personas a abandonar su hogar.
  (El País, 17 de juny, pàg. 40.)
  Esmenta com a causes d’aquesta desertificació l’extensió dels cultius a terres no adeqüades, la agricultura industrial (amb vistes a la exportació), i l’aplicació de sistemes de regadiu a gran escala, entre d’altres.
• La degradación del suelo afecta al 31% del territorio español. España sigue sin aprobar el plan nacional al que se comprometió con la ONU en 1996.
  (El País, 17 de juny, pàg. 42.)
  Tarragona té un risc de desertificació del 98,28 %, Lleida del 37,15%, i Barcelona del 35,38%. València i Múrcia tenen un risc d’entre el 90 i el 100%.

Anem bé, doncs.
(more…)