Fa uns mesos vaig deixar d’usar aplicacions de la web 2.0 per tornar a les aplicacions d’escriptori i a un domini propi, recuperant així part del control perdut.

De bon principi la idea era usar aplicacions d’escriptori i sincronitzar la informació de les aplicacions entre les diverses màquines que uso, però això ha resultat ser una tasca incòmoda i no sempre amb els resultats esperats, així que he tornat a la xarxa, però en un espai propi: tot i seguir gestionant el correu al Thunderbird, mentre estic fora de la meva màquina el miro via web dins d’aquest mateix domini, i també hi tinc algunes aplicacions web d’ús particular, com la lectura de rss (amb Gregarius).

Però tot això no deixa d’estar en un servidor que-no-sé-on-para, i amb una varietat de programes, serveis i repartiment de dades que no em convenç: part a la web, part a l’escriptori: l’ideal seria poder tenir un servidor a casa on m’hi pogués connectar per gestionar la meva informació via web tant des de fora com a la xarxa interna (la ubiqüitat del 2.0 però localitzada físicament: accés web al correu, i gestió via imap des de la xarxa interna, per exemple), i, fins i tot, que pogués servir de repositori de fitxers, fotos, etc., crear-me un núvol propi per poder-hi accedir des d’on em convingués i quan em convingués, però mantenint la informació més centralitzada i accessible que ara.

Per això no em cal una gran màquina: amb una caixa petita, silenciosa, i de poc consum ja en tindria prou (no calen grans accessoris multimèdia, ni potència gràfica ni res per l’estil): connectada al router, servint fitxers i allotjant un servidor de correu ja faria… (li tinc posat l’ull al fit-pc, que sembla que s’adapta perfectament a aquests requeriments i que algú ja l’ha fet servir per coses similars…)

Seria interessant tancar el camí: de la web 2.0 exterior a l’escriptori, i de l’escriptori a un núvol propi que el complementi.

En un futur no gaire llunyà podrem construir les nostres pròpies agències de notícies. Això no significa, ni de lluny, la desaparició de les agències actuals, o dels diaris, significa que, a més d’aquesta, podrem rebre o, millor dit, construir-nos diaris personalitzats, amb la informació provinent de diverses fonts en diversos idiomes, alguns d’ells que potser no parlem.

Com fer-ho? Traductors on-line poden passar-nos la informació en idiomes desconeguts al nostre propi idioma o a un segon idioma “coixí”, que sí coneixem, podem subscriure’ns després a aquestes fonts mitjançant els lectors rss i, fins i tot, podem filtrar, agrupar, ajuntar o ordenar algunes de les fonts a les que ens subscrivim per tal que només ens arribi la informació que ens interessa, no tot allò que es genera.

Això, més bé o més malament, ja es podria fer amb les eines actuals (filtres, lectors i traductors on-line ja estan a l’abast de qualsevol amb una mica d’interès).

Com seria el procés de construcció? De bon principi ens podríem subscriure a fonts conegudes, algunes especialitzades i d’altres més generals. A mesura que les fonts generals tractin temes que ens interessin, podem començar a filtrar per temes o paraules clau, apropar-nos a les fonts d’informació del mitjà general i, aleshores, a mesura que les nostres pròpies fonts es diversifiquen, reconstruir els filtres de manera que agrupessin informació, evitessin redundàncies i eliminessin soroll. Una vegada ja establertes les fonts i els interessos principals en forma d’un conjunt de regles, caldrà anar-les actualitzant.

Per tant, ens acabaríem subscrivint als resultats dels nostres propis filtres, a la informació resultant després del pas per les nostres regles. Potser, més endavant, els filtres podrien reconèixer els nostres interessos de lectura i adaptar-se així automàticament, facilitant-nos part de la feina…

Per construir la nostra pròpia agència de notícies, però, no es necessiten només canvis tecnològics: la base també és diferent: no estem sotmesos al criteri o al filtre d’altres, nosaltres ens establim el nostre criteri i haurem de valorar contínuament la informació que ens arribi: caldrà un procés de recerca i aprenentatge continu, una millora i actualització constant de les nostres eines, conforme canviïn els nostres interessos i segons com descobrim noves fonts i ens apropem més a allò que ens interessa.