Fa dos dies parlava d’un directori de blocs de Terrassa, i just ahir en vaig descobrir un altre: http://www.terrassa.net/blogroll/index.html.

blocs.terrassa.com és un directori que agrupa la gent més o menys pels temes que tracta (el que comporta certs riscos d’etiquetació) i permet subscriure’s a un fil de publicació amb tots els continguts.

terrassa.net/blogroll, en canvi, s’apropa més ala filosofía d’agregador: un llistat de blogs a l’esquerra i a l’espai central una visualització dels articles publicats per ordre cronològic. També incorpora un fil de subscripció, però (ull!) no del llistat de blocs, sino de temes del portal. Llàstima no disposar també d’un fil de subscripció propi del blogroll…

Un altre lloc, doncs, on anar teixint xarxa i on fer-hi un cop d’ull.

Des de fa uns mesos hi ha un punt de reunió de blocaires terrassencs a la xarxa: blocs.terrassa.com, que pretén ser, segons ells mateixos diuen, un directori dels blocs que gent de Terrassa té en marxa.

Trobo que és una iniciativa que està bé i que, fins i tot, ha trigat a sortir: pot ser una altra manera de lligar xarxes físiques i virtuals, fins i tot, un punt de reunió de la societat terrassenca a la xarxa, veure què diem els d’aquest racó de món i què anem escrivint: una expressió més de la vida a la ciutat, perquè no?

Podriem fer, però, que el lloc fos més dinàmic, fins i tot que s’establissin dinàmiques entre els blocaires, xerrades entre afins: i si, en comptes de només fer un llistat estàtic dels blocaires s’hi pogués veure la última entrada de cada un d’ells, el que escriuen? Això, fet amb feevy, no costa gaire: el directori es transformaria en un portal dinàmic, que es pot ordenar com ara en categories gràcies al seu sistema de tags, i on fins i tot es poden establir fonts RSS de tot allò que es vagi dient…

Estem en xarxa, no? Aprofitem-nos-en!

Nota: aquest proper dijous 26 proposen una trobada, per si us interessa.

David de Ugarte i Pablo Mancini fan unes reflexions interessants sobre la confluència de diferents eines de producció, ja siguin els blogs, o serveis integradors de diversos canals com twitter o mugshot.

Com diuen, aquests nous serveis poden suposar la evolució o la complementarietat dels blogs, apropant-los a d’altres mitjans, tant en format com en expressió: podem passar de posts més o menys llargs a la dispersió d’idees concretes i compactes, més aptes pels mitjans mòbils actuals, podem passar també només del text a integrar diferents mitjans i diferents fonts d’informació.

Tot i les bondats del sistema, i de la possibilitat de generar un nou llenguatje i uns nous continguts, el format té unes característiques pròpies:

• La atomització dels missatges
• El flux continu d’informació
• La disponibilitat en diferents mitjans, això és, en qualsevol moment, d’aquest flux continu d’informació
• La velocitat de propagació dels missatges, la instantaneitat de la conversa.
• La traçabilitat del perfil digital d’una persona, l’accessibilitat en un sol punt de tota la seva “personalitat”: fotos, gustos musicals, prefèrències, interessos, opinions, connexions amb altres usuaris…

I em queda el dubte de si aquestes característiques, que per determinats usos i finalitats poden ser perfectament vàlides (No suma cero en cita algunes al final d’un post sobre el tema), no poden fer que l’excés d’informació ens saturi, ens creï una dependència del propi mitjà, a més de l’empobriment que pot suposar l’atomització dels missatges.

Com tot, dependrà de l’ús que se’n faci:

• Combinat amb blogs on s’expliquen i s’exposen d’una manera ordenada les idees, o contextopèdies, es poden generar converses interessants o, girant el sentit, a partir de converses ràpides es poden generar continguts, crear idees i des d’aquestes converses traslladar-se a mitjans amb més difusió (el “nosotros hacemos” que diu David)
• Per si sol, sense punts de referència, pot convertir-se en un xat accessible des de diversos punts (divertit, però res més).

Fa un any i mig més o menys, em rondava pel cap la idea de fer un post amb una història ambientada a l’Iraq, però donada la més que dubtosa qualitat de l’escrit, ho vaig deixar córrer.

La idea era mostrar un parell d’històries paral·leles que coincidien en el punt final: d’una banda, hi havia la derivació que feia un noi iraquià des d’un entorn normal (si es que es pot considerar normal viure sota una dictadura) fins a la recerca del “martiri”, el seu viatge sense retorn cap a una religió i unes ensenyances tergiversades; de l’altra banda, hi havia un noi nord-americà que s’enrolava a l’exèrcit i que anava a parar a l’Iraq. La història havia de partir de dos punts similars: dos joves amb les seves esperances i tota una vida per davant, i finalitzava en el punt de connexió entre totes dues: l’atac suïcida de l’iraquià, la mort dels dos joves en unes circumstàncies totalment allunyades de les inicials.

A més d’altres coses, jo havia imaginat que el “meu” soldat americà era un hispà d’un suburbi d’una gran ciutat californiana (Los Ángeles, pot ser?), un noi que, tot i viure als Estats Units, té difícil l’accés a una bona educació, a una feina, potser té poc coneixement del món com és i fins i tot del seu propi país, un noi al que l’entorn el condueix a trobar que enrolar-se a l’exèrcit és una bona sortida; com les condicions socials, l’entorn, el porten a una situació on mai s’hauria volgut trobar…

I ara llegeixo al diari “Avui” que els joves pobres dels EUA són carn de canó a l’Iraq.

Interessant l’experiment que està fent en Pere: manegar tota la seva informació en un sol fitxer, en el format més simple possible.

Fa uns mesos jo vaig començar a fer una cosa similar, però amb eines diferents de les seves, mentre ell usa un sol fitxer, l’edita amb vim i usa comandes de linux, jo uso un wiki; la finalitat, però, és la mateixa: reunir tota la informació en un sol lloc i de manera ordenada i flexible alhora, que sigui fàcil de trobar i fàcil d’introduir.

La finalitat última és centrar-se en el contingut i no distreure’s en les formes, no haber de recordar on i com s’han deixat les dades, sino trobar-les quan es necessiten.

Com vaig explicar en el seu moment, vaig optar per una combinació de wiki i blog per mantenir un registre diari del que feia (tasques, trucadees, visites, reunions) i alhora poder anar guardant de manera atemporal idees, llistes de coses per fer, notes o d’altres dades rellevants que acostumen a perdre’s al fons de l’arbre de navegació. Aleshores, la intenció era poder organitzar la informació pròpia.

Fins ara estic bastant content dels resultats, quan busco alguna cosa només haig d’anar al wiki i buscar a la portada o usar el motor de cerca i allà ho tinc, he trobat un principi d’organització de la meva informació, ara haig d’aprendre a gestionar-la de manera eficient.

M’he trobat, però, amb algun problema que no m’esperava: la duplicitat d’algunes dades, que apunto al wiki personal com notes o idees i que també apunto o documento a les dades del projecte; d’altra banda, jo mateix he començat a generar soroll en el meu sistema, l’alimentació diària de dades fa que les cerques no donin a vegades resultats tant aproximats com voldria, perquè en fer feines similars o estar en el mateix projecte durant dies i anar documentant l’evolució, surt tota aquesta evolució, i no l’estat últim (el sistema guarda la seva pròpia evolució, la seva història!)

Com resoldre-ho, això? Minimitzant les explicacions? O ordenant bé la informació: d’una banda l’evolució, les tasques diàries, i d’altra les dades “finals” o estàtiques dels projectes?

I com es podria integrar un sistema d’aquest tipus amb el correu o l’agenda? Amb d’altres sistemes d’informació no hi ha problemes: es poden fer enllaços externs als wikis o planes dels projectes, importar fitxers de descripcions o apuntar a carpetes de documentació… però duplicar les llistes de contactes o incorporar les cites de l’agenda al fitxer o al wiki per fer-ho servir com un gestor d’informació duplica la feina…

Cal estudiar més a fons com organitzar aquesta informació.