Demà dia 4 de desembre es fa la 2a trobada de blocaires terrassencs, a les 19:30 al Cinema Catalunya de Terrassa, i el tema que es planteja és prou engrescador: El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?.

Com s’enfocarà? Parlant de la blogsfera com un mitjà en sí mateix, o parlant d’experiències de ciutadans-periodistes, com a OhMyNews? Permet aquest mitjà desenvolupar una conversa global a nivell ciutadà o son petites xarxes interconnectades entre elles? Pot portar això conseqüències a nivell social notables? Crec que es poden plantejar moltes preguntes, fer algunes teories al respecte i estar d’acord en uns quants punts, segurament. La resta, el temps dirà.

Si us interessa, ja sabeu. Jo, si puc, m’hi passaré. Podeu trobar més informació a blocs.terrassa.com .

En Pere Quintana comença avui una nova aventura al món dels blogs: TemaTerra, un bloc sobre ciències de la terra (meteorologia, hidrologia, climatologia).

Coneixent en Pere i les seves aventures bloguístiques (Cinc Linies, Bits en bloc), aquest nou bloc promet. Seguiu-lo.

Des d’aquí, i de moment, desitjar-li molta sort en aquest nou projecte.

Gairebé seguits, amb trobo amb tres posts de Fernando Polo, Bel Llodrà i David de Ugarte que parlen sobre la evolució de la blogsfera. L’interessant de tots tres és que es complementen, perquè parlen del mateix des de diferents òptiques:

• Fernando Polo constata la evolució dels serveis, de la pagina html al serveis de la web 2.0, i com això influeix en la presència digital de cada un.
• Bel Llodrà es demana, arrel de l’anterior, on hem de ser, o si podem ser en diferents llocs.
• David de Ugarte ens parla de la evolució de la blogsfera, de com la suma de diferents individuals crea xarxes més potents, que sobrepassen els entorns físics originaris.

Tot plegat ens dóna una imatge de com s’estan movent les coses: La facilitat de publicació i per tant de presència que donen els serveis 2.0 fan que més gent escrigui un blog o participi en converses a la xarxa, visibles per als altres. Els diferents serveis, a més, són complementaris: així, mentre podem fer servir twitter per l’intercanvi ràpid d’idees, podem usar els blogs per desenvolupar les idees, idees que a més poden ser discutides “in situ” als comentaris del propi post. Això, amb el temps, provoca que a partir d’aquests diàlegs s’estableixen noves xarxes de confiança que s’acaben assegurant i que acaben creant una “personalitat” pròpia, una suma de coneixements que supera la dels inviduals creadors.

I aquest moviment es crea de manera paral·lela a tota la xarxa, de manera que apareixen més i més xarxes de confiança, cadascuna amb una “personalitat” pròpia, i, curiosament, connectades entre elles pels individuals que les formen, no amb relacions “formals” entre les pròpies xarxes.

D’aquesta manera, parafrasejant la Carta Oberta dels ciberpunk, s’estan creant “deu, cent, mil blogesferes” en un espai nou, sense les restriccions i precondicionaments del món real.

No tothom està d’acord amb els avantatges que la web 2.0 ha de portar: desplaçar el centre d’atenció dels mass-media cap als usuaris, la conversió d’aquests en plataformes d’emissió, en canals de dades, la interconnexió entre la informació produida per la gent i la intel·ligència comunitària que això pot suposar, o l’establiment de xarxes de confiança i per tant l’ampliació de les nostres fonts d’informació, entre d’altres.

Andrew Keen (AfterTV) ha publicat un manifest a la xarxa sobre la web 2.0: The Anti Web 2.0 Manifesto, on exposa el que segons ell poden ser les nefastes conseqüències d’aquest canvi.

El reprodueixo a sota, i el comento punt per punt, perquè l’autor utilitza alguns tòpics com a arguments:
(more…)

A l’anterior apunt ja he explicat que últimament no he tingut ni gaire temps per escriure ni gaire temps per llegir el que d’altres escriuen. Tot i així, he anat seguint el que he pogut i també m’he mantingut al dia amb les edicions digitals dels diaris. I això, precisament, llegir alhora els meus dos tipus de fonts d’informació (els tradicionals diaris -ara “adaptats” al nou mitjà- i els nous weblogs) m’han fet constatar que em refio més de d’allò que escriuen als blocs que no pas d’allò que escriuen als diaris.

Això no vol dir que pensi que el diaris menteixen, i ara! És senzillament que llegint-los amb una mica de cura hom pot detectar molts errors o explicacions incomplertes o errònies. Per tant, la meva pèrdua de confiança no té tant a veure amb la hipotètica falta de veracitat del diari (altra cosa és la línia editorial de cada un -el seu biaix polític-) si no amb la seva falta de rigor, amb la falta de seguretat que la redacció de la notícia em produeix: ha passat quelcom, d’acord, però ha anat ben bé així, o el periodista no ha comprovat bé les dades?

Amb els blocs no em passa això: els segueixo de fa temps, i segons el que escriuen i com ho escriuen es guanyen la meva confiança, perquè demostren que saben d’allò que escriuen (1).

També cal dir que la informació que busco és diferent: en uns busco el dia a dia, què passa, en d’altres busco reflexions i opinions sobre temes que m’interessen. Però allà on els dos coincideixen (temes, articles d’opinió, reportatges), és on em decanto més pels blocs.

(1) Cosa que, segurament, no es pot dir d’aquest bloc, vès que hi farem…