Quasi un bloc

Una utopia s’acostuma a definir com quelcom no realitzable, una idea inabastable, que no es podrà fer realitat enlloc. La Wikipèdia ho deixa clar en la seva entrada: Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de «societat perfecta», el mot s’ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Així, en el sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària d’una societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se l’entén com a sinònim de somni, il·lusió o quimera. ...

Documenten a Uganda un conflicte civil entre dos grups de ximpanzés, on hi ha acabat havent morts. El fet diferencial d’aquest conflicte, però, és que els dos grups enfrontats provenien del mateix grup original, i que es van separar. Els ximpanzés no tenen ideologia, religió, sistemes polítics ni discursos com els humans: sembla que van ser, simplement, dos grups que es van separar, es van polaritzar l’un contra l’altre, cohesionats internament, i van acabar barallats (amb morts) entre ells. ...

La imatge de la Terra presa des de la càpsula Orion camí de la Lluna és preciosa: el pàl·lid punt blau, que deia Sagan1, en tota la seva majestuositat. Les dues aurores i la llum zodiacal al voltant de l’esfera, Àfrica i la Península Ibèrica, Sud-Amèrica a la part superior dreta, tot puntejat de les llums humanes, visibles des de ben lluny. El nostre meravellós petit planeta rodó. Ara què, terraplanistes? Busqueu-vos teories per desmentir això… si podeu! ...

Tornem a la Lluna. Tornem a la Lluna? No n’estic segur. No em malinterpreteu, no sóc terraplanista ni dubto que al 1969 s’hi va arribar. El que dubto és qui torna a la Lluna: és tota la Humanitat, o només els nord-americans? El que és una fita tecnològica i científica, una posada al dia llargament esperada i, potser, l’inici del retorn a l’espai, queda totalment embrutada per l’aspecte polític i internacional per la política de Trump i la seva colla, i per l’actitud respecte la ciència d’aquest govern americà. ...

Amb el desplegament de la IA arreu de les empreses i organitzacions i la subsegüent substitució de determinades tasques repetitives i de poc valor inicial per eines integrades i agents, s’albira un risc sobre feines de coll blanc (tecnològiques, administratives, financeres, recerca) que ja fa temps que passa en feines i oficis més manuals: la falta de relleu i la pèrdua de coneixement. En oficis on tradicionalment hi ha hagut una transmissió de coneixement i d’habilitats com fusters, llauners, electricistes, pintors… ja fa temps que manquen professionals i hi ha demanda de mercat creixent, ara ja generalitzada arreu: ha vingut donada, històricament, pel poc reconeixement social i laboral que se li ha donat a aquests oficis, el prestigi que han tingut socialment altres feines i la pèrdua de focalització en captar talent i professionals per aquests àmbits: feines que semblava que podia fer qualsevol, i no gaire ben pagades Tot un seguit de malentesos i prejudicis laborals i socials que han portat a minusvalorar-les. Sembla que ens adonem que això no és així, i hi ha una tendència a revertir la situació: més inversió en formació, en centres, més prestigi social, més oportunitats de feina a futur… però és una situació que no es resoldrà en poc temps, i que ha comportat la pèrdua, en general, de la figura de l’oficial i l’aprenent1, que era el que feia, en ambients estrictament laborals i més enllà d’escoles, que hi hagués una transmissió de l’ofici, de la manera de fer, i de la pròpia cultura corporativa (si bé fa anys no s’emprava aquest terme). Hores d’ara, això ha provocat una pèrdua de coneixement i un impacte econòmic, de rendiment i de pèrdua de força laboral i habilitats que ara estem patint de manera prou evident. ...

Si mai passeu per Roma hi ha una vista de Sant Pere del Vaticà curiosa i no tan massificada com d’altres: el Bucco di Roma o el Bucco di la Serratura permet veure, des de l’ull d’un pany de porta, la cúpula de Sant Pere, alineada per un passeig de xiprers. N’hi ha que li posen el qualificatiu d’aquelles coses de Roma secreta, que poca gent coneix. No us ho penseu pas, la cua per mirar-hi és important, i llargueta, preneu paciència… o aneu ben d’hora. ...

Torno en bus d’una caminada llarga per La Segarra, amb les cames cansades i els ulls plens de pedres, conreus, bosquets, aigua i castells. Murs de pedra al llarg de petites valls entre tossals per retenir l’aigua, escadussera allà; camins i viaranys que els connecten, molts oblidats ja de la seva funció inicial, per la mecanització i per la pèrdua de població. Pletes, castells i masos que esquitxen el territori, i que donen forma a una terra viscuda, treballada i cuidada arreu. Un paisatge humà, agrícola i natural creat a base de temps i esforç. ...

Dries Buytaert, el creador de Drupal, proposa una Escala de Sobirania del Software basat en un sistema d’etiquetes, del més obert i sobirà al més tancat i depenent: La proposta és molt interessant, perquè combina elements tecnològics, de propietat, tipus de llicenciament (i possibilitat de re-usar) i la visió estratègica (política). El post on ho publica i explica és més que recomanable per tots els que ens dediquem a la tecnologia1 i, encara més, en l’àmbit de la cosa pública. ...

Al novembre vaig començar a usar Delta Chat, amb la intenció de deixar Telegram i Whatsapp, en un viatge cap a usar cada cop menys serveis extractius de dades (també li diuen xarxes socials). Continuo amb Delta Chat i, hores d’ara, per mi el canvi és un èxit. Ja fa molt que gairebé no uso Telegram (i el missatge de fa uns dies d’en Durov m’ha refermat més en la decisió), i m’hi mantinc per un únic grup, que està també en vies de migració. ...

Em fa gràcia quan titllen de Monstre un conqueridor que provoca la mort de milions de persones per vanitat personal. Pregunteu-ho de debò a un alferes Petrúixov o a un tinent Antónov qualsevol: són tots petits Napoleons, petits monstres disposats a desencadenar un comat ara mateix, a matar un centenar d’homes només per aconseguir una medalleta més o un terç més de soldada. — El setge de Sebastòpol, Lev Tolstoi, Ed. del Cràter, 2025, pàgina 95 ...