Eines de canvi

La separació tradicional entre poders (legislatiu, executiu, judicial) sembla que se’n va per la porta del darrere. L’equilibri i contrapoder que havien de tenir entre ells es dilueix, víctima de les nominacions, ingerències, interessos i altres males herbes de molts dels nostres prohoms. El poder econòmic ha pres també a l’assalt no només els reductes d’alta política sinó també la premsa, i les grans capçaleres informatives formen cada vegada més part d’un conjunt d’empreses que es dediquen no ja a informar, sinó a generar notícies per vendre més i, pel camí, donar visions partidistes i esbiaixades de la realitat.

Això sempre ha estat així, segurament, però amb la ubiqüitat de les tecnologies de la informació s’ha fet encara més evident i desproporcionat, alhora que recognoscible.

Com tornar, doncs, a una república democràtica, amb separació de poders i premsa lliure? Com esquivar la servitud voluntària a la que ens encaminem, sembla, sense ni adonar-nos-en?

Vivim un canvi, no hi ha dubte. Però el canvi no és l’ús del telèfon omnipresent, la comunicació constant o la continua informació: això son simples símptomes externs. El canvi que vivim és la conscienciació de les nostres possibilitats, l’agrupament i la coordinació, les accions conjuntes, l’exigència de transparència i de dades, les possibilitats de discussió i d’enriquiment.

Les webs i aplicacions poden servir (serviran) tant per informar com per actuar: saber què fa qui, controlar pressupostos, o tenir informació de l’empresa de la que volem comprar un producte (condicions de treball, paradisos fiscals), permetran aplicar el clàssic ecologista (pensa globalment, actua localment) d’una manera gairebé immediata a tot allò que fem, i per això la generació d’eines i protocols lliures i de codi obert, que garanteixin la neutralitat de la xarxa i l’accés global seguiran sent claus per disposar de llibertat i facilitat de control dels governs (opendata, transparència, iniciatives de govern obert, periodisme de dades i observatoris municipals) per part de la ciutadania.

Vist això, caldrà seguir adaptant les velles receptes al nou món: actors diferents (alguns), mateixos interessos, només que ara hi ha més eines per cercar una societat més justa.

Tagged , , , ,

2 thoughts on “Eines de canvi

  1. pqs says:

    Pot ser jo no hauria emprat el verb retornar, ja que ha Espanya mai hi ha hagut una separació de poders. El nostre règim actual és clarament democràtic, però mai no ha instaurat una vertadera separació i això ve del propi disseny de les institucions. Per exemple, aquí el govern prové del parlament, no d’una elecció directa i separada, com als EEUU. Això fa que el govern i el parlament siguin sovint carn i ungla, sobretot durant les majories absolutes. També és cert que hi ha hagut una degradació progressiva de la separació, però hem de tenir clar que, de fet, a Espanya la separació no s’ha instaurat mai.

    • Manel says:

      Tens raó en el que dius de la separació estricta de poders a Espanya, Pere.
      El “tornar” jo l’aplico a la degradació que tu esmentes, al que sembla cada vegada una barreja més gran entre interessos empresarials i polítics, barreja que potser sempre ha estat, però que ara ja no sembla que s’amagui gaire i que ens vulguin fer comulgar amb rodes de molí.
      Cap problema doncs, si vols canviar el tornar per un anar: la qüestió serà fer el camí.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>