Privacitat oberta

2013 ha estat l’any de la descoberta dels grans programes d’espionatge massiu al món occidental per part de diferents governs. Ja sabíem que societats com la xinesa, la coreana o la saudita, per exemple, son constantment auditades, espiades i controlades. Sabíem també que les agències occidentals espiàvem tots aquests països (i alguns més, segurament) via Echelon, però les revelacions de Snowden han estat el cop d’efecte comunicatiu que faltava per veure el potencial de control de les nostres societats.

Afers com Wikileaks, els virus a centrals nuclears iranianes o els atacs DDOS a les repúbliques bàltiques quedaven en la nostra perifèria, i ara resulta que no, que estem també a l’ull de l’huracà.

Radars d'escolta de comunicacions

I bé, què farem? Serem capaços d’adonar-nos que vivim en un panòptic perfectament dissenyat, on la sensació de privacitat és màxima i en canvi l’exposició pública és constant? Via els nostres dispositius individuals (tablets, mòbils, ordinadors) publiquem, conscient o inconscientment, on som i què fem, però interactuem nosaltres sols amb les màquines, i això ens dóna sensació de privacitat. El panòptic perfecte: ja no cal que el presoner tingui la sensació d’estar observat i per tant modifiqui la seva conducta conscientment, el presoner ara pot actuar tal i com és, podem estudiar-lo i modificar la seva conducta de manera inconscient, amb petits detalls, caramelets que l’atreuen. Ara multipliquem això per milions de persones i la capacitat d’espionatge que hi ha actualment.

Sona una mica orwellià, efectivament. Però serà on acabarem arribant si no prenem consciència de les nostres accions o, al contrari, de la nostra passivitat. I condicions que ara ens semblen exagerades, potser no ho seran tant (el famós “si no faig res, no tinc res a témer si m’espien”).

Com diu en Joan, ens cal un nou contracte social per l’ús, explotació i producció de dades digitals: la dada, que en la seva mínima expressió pot no semblar res, contextualitzada i multiplicada pot ser una informació molt valuosa (*).

I ens cal també prendre consciència de la globalitat d’aquestes dades: no ens serveix de res que la Constitució (art. 18) reconegui el dret a la intimitat i sotmetem els servidors a la LOPD si les nostres dades estan emmagatzemades en un centre de càlcul a Arizona, subjecte a legislació americana. No cal estar pensant-hi contínuament, però si reflexionar una mica de tant en tant sobre el que fem.

* Pensem en desplaçaments, trucades, compres, connexions, cerques… ajuntem-ho tot i filtrem-ho per persona. Ja no és el perfil, és la vida de cadascú.

One thought on “Privacitat oberta”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.