Open Data per hackejar la societat

Quan parlem dels avantages de l’opendata acostumem a fer referència gairebé invariablement als beneficis socials i econòmics: a la generació de valor que se suposa que existirà a partir de la creació de productes i serveis associats a aquesta informació, o a la transparència que ofereix el fet que es publiqui la informació que genera el sector públic o la que gestiona.

Existeix, però un tercer valor que no s’esmenta normalment, i que trobo importantíssim: el coneixement del funcionament i el comportament de la societat en el seu conjunt per part de la mateixa societat, és a dir, la possibilitat de dotar de mitjans a la societat per al seu propi coneixement i gestió.

Ironia: el famós i temut profiling* pot servir per millorar els serveis físics i digitals que la mateixa administració ja intenta gestionar i administrar.

Obrir no només les dades dels salaris o de la contractació, o del número d’hospitals i adreces de farmàcies de les diferents poblacions, per exemple, si no també d’altres com volums de tràfic per hores en les carreteres i carrers del país, o hores de major afluència als centres mèdics o d’absentisme escolar o laboral, per citar-ne alguns, poden ajudar no només a planificar millors mitjans de transport i preveure necessitats futures o desequilibris entre territoris i poblacions, que ja és molt, o a generar noves oportunitats per empreses que ofereixin nous serveis.

Obrir aquest tipus de dades pot ajudar, sobretot, a dissenyar eines i algoritmes de previsió o d’anàlisi social que permetin aprofundir en el coneixement de la nostra mateixa societat per part de grups de ciutadans i activistes, o d’investigadors universitaris, que alhora generin nou coneixement obert que es posi a disposició dels altres, cosa que pot, de retruc, ajudar tant per aportar noves solucions per part dels ciutadans (individual o col·lectivament) a problemes socials o territorials com per disposar de mitjans per controlar l’acció tant del govern com de grups de pressió amb interessos concrets (o fins i tot les relacions entre aquests dos actors). Els algoritmes de perfilat d’individuals o de cerca i extracció de resultats concrets en grans volums de dades (big data) estan gairebé en exclusiva en mans de grans empreses privades que no els obren (és part del nucli del seu negoci) o d’agències de seguretat que per raons evidents tampoc no els obriran, el que fa que el coneixement sobre el nostre funcionament com a grup estigui fora del nostre abast!

Així, l’obertura de dades es dibuixa no només com un element necessari per a una major transparència i control del govern (i allunya la por de l’open data com nova moda política), si no com una eina que pot tant ajudar a la creació d’un govern realment obert i participatiu (més democràtic, per tant) com també a la generació (i recuperació) de nou coneixement i eines per al comú de la societat.

(*) El perfilat que fan les empreses que ofereixen serveis gratuits com a esquer i venen la nostra informació perfilada a venedors, actuant com agències de publicitat encobertes (també en diuen xarxes socials)
(**) Alberto Cottica (twitter, blog) va inspirar aquesta idea en un comentari fet durant la seva intervenció a la I Jornada OpenGovernment Terrassa.

Un pensament sobre “Open Data per hackejar la societat”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.