Connexió a tothora

La facilitat per accedir en tot moment i a qualsevol a la xarxa, d’estar en contacte amb tothom siguis on siguis, es transforma en una tirania que ens obliga a estar permanentment connectats, pendents de la informació que ens arriba, del que ens diuen els amics, de què fan o què ens demanen: és l’atenció a qualsevol cosa i la necessitat de la immediatesa de la resposta per sobre de qualsevol cosa.

I això no ens porta res de bò, ben pensat: a banda de no permetre reflexionar moltes vegades les respostes (s’ha de respondre ja, ja, ja, proactivitat), té un efecte més pervers, i que potser no sembla notar-se tant: ens despista d’allò que fem, d’aquells amb qui estem, del teu més immediat voltant.

Vinc d’un cap de setmana on no he tocat el correu, no he tocat l’ordinador: he disfrutat del meu voltant i dels que estaven amb mi. I no he respòs el correu, no he mirat notícies, ni xarxes socials, ni twitters. Ha passat alguna cosa? No: tot està allà, esperant. No es perd res, i si no he vist alguna cosa, ja se’n tornarà a parlar, ja me n’assabentaré. Si no, no era important.

Ara per vacances es fa aquella declaració de bons propòsits de no mirar el correu o el mòbil, però perquè restringir-ho a una època de l’any, perquè no fer-ho amb normalitat? No es tracta de patir, imposar-te avui no toca i estar frisós: es tracta de saber disfrutar el més immediat entorn… Oh! ja ho fem: vacances, quan sortim… ara fem-ho a casa, on tenim el mòbil, l’ordinador o la tableta a disposició nostra només allargant el braç. Costa més, oi?

Vist això, i vista aquesta mena d’angoixa de la desconnexió… no seria bò agafar el costum d’una mena de sàbat digital voluntari que ens permetés una descompulsivització de la connexió a tothora?

5 thoughts on “Connexió a tothora”

  1. Jo vaig fer el mateix durant quasi tot el cap de setmana…

    El sàbat digital vaig fer-lo durant un temps, però darrerament he caigut altre cop… S’ha de rependre, si.
    🙂

  2. Jo m’ho estic plantejant molt seriosament, però haig de trobar la fórmula que més bé em vagi, suposo que és més aviat una qüestió d’ordre i atenció…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.