El núvol de paraules extret dels posts del 2010: un resum del que s’ha dit per aquí aquest any, i hi ha paraules que m’han sorprès.

Elvira Lindo fa un encertat comentari sobre la banalitat a la que ens porta la indústria cultural en el seu afany de rendibilitat.

La pregunta és si no ha arribat un punt en que l’autoanomenada indústria cultural o els mass media no son una amenaça per la Cultura, amb majúscula?

S’ha de centrar el debat només en el mal que fan internet i les descàrregues a la indústria cultural (que no a la cultura, segurament), o l’ampliem? Perquè no parlem també de la porquería que emeten les televisions? De la premsa polititzada i pamfletaire? De la guionització de la literatura: ritmes trepidants i acció buida de sentit? La culpa de què s’escrigui malament és només dels sms? No té res a veure que es baixi el nivell de l’educació? De que es cridi a la televisió, que emet patrons de comportament?

Monetaritzar-ho tot i, sobretot, valorar-ho tot en funció de la seva rendibilitat econòmica no ens portarà a cap lloc bò.

D’uns anys (pocs) ençà, que ni envio ni rebo tantes postals com abans, i he usat més el correu electrònic per aquestes coses. Pensava que seria jo, que potser sóc una mica descuidat i vaig sempre a última hora, però no, sembla que és que segueixo tendències: s’envien menys postals i s’usen més els mitjans electrònics: el paper ha donat pas als sms, i aquests, amb l’adveniment (ara que és Nadal) de la connectivitat mobilitzada i els smartphones, donaran pas a l’ús de les xarxes socials per felicitar el nadal (si és així, ja es poden anar preprant twitters, facebooks, tuentis i demés pel cap d’any)…

Suposo que aquí tothom plorarà per la seva banda: els que editen postals, que perden negoci, els dels sms, que igual ofereixen algun bonus o alguna novetat però també perden tirada, els nostàlgics que diran que la versió electrònica es més freda i serialitzada… tots deuen tenir part de raó.

Però la gràcia no està només en el mitjà, està en el contingut: és igual escriure 30 sms de cop, o fer una felicitació per e-correu o per twitter o facebook o escriure’n a mà 30 d’iguals, la gràcia és fer-les personalitzades, demostrar que t’has enrecorda’t d’aquella persona en concret, no? Els mitjans electrònics només ens fan anar més ràpids, tenir menys feina…

I té gràcia que això ho digui jo, que sempre em recordo de tothom però que em costa horrors escriure-les… doneu-vos per felicitats, d’acord?

Va, una mica tard, però diguem-ho clarament: Bones festes a tothom!

Ara sí, ja ha arribat sembla que per fi està a punt d’arribar l’Adam de Notion Ink, un tablet amb pantalla de mode dual ideal per treballar tant en interior com en exterior, i que sembla que porta unes quantes novetats conceptuals…

En una economia global es necessiten nous indicadors més enllà dels lligats a elements purament territorials: , i, per tant, son més independents de llocs concrets. Els governs han de mirar el món a través del prisma del seu territori, però l’economia ja fa temps que ha saltat fronteres. Com es mesurarà?