M’és igual el mitjà o el lloc: twitter, facebook, els blogs o una llista de correu, el telèfon, sms o el correu postal: el que és important de veritat és tenir converses interessants i de qualitat, discutir, aprendre, i passar-ho bé.

M’agrada el plantejament que tenen els d’ARA per un diari modern:

Una marca informativa ha de ser multiplataforma per adaptar-se al lector i donar-li en cada versió el que més útil li pot ser. En això treballem. No tenim cap dubte que la gent vol bon periodisme, bona anàlisi, vol saber més. I que en plena allau d’informació busca, més que mai, referents en qui confiar. Però hem de saber què espera de nosaltres el lector al quiosc, què espera al mòbil, què espera a l’iPad. I adaptar-nos a cada format.

Començar un nou diari avui en dia sembla de bojos, però algunes de les pistes que donen sobre com entenen les necessitats d’informació actuals son prou engrescadores.

No és fàcil el repte que s’estan plantejant: implica canviar el model de servei de notícies, la relació amb el lector (més activa), la diversitat de formats i presentacions que plantegen, el model econòmic lligat a tot aquest canvi… els desitjo sort, és una aposta que crec que cal seguir amb atenció.

Converses de pau entre israelians i palestins: de nou? Ara sí que ho resoldran? I els de Hamàs, els colons, els hassidim, què diuen? I els moderats, superaran els problemes propis i aliens? Tant de bò, però sóc una mica escèptic, massa intents al llarg dels anys, poca flexibilitat amb els altres i fermesa amb els propis.

Totalment d’acord amb el que diu en Félix Ares, director del Kutxaespacio de la Ciencia, avui a El País:

[...] Facebook está creando islas de conocimiento que se parecen mucho a una secta, porque sólo se habla con los que tienen tus mismas ideas. Lo bueno es la hibridación de ideas, hablar con los que piensan cosas diferentes.

Ell cita Facebook, però es pot estendre a qualsevol xarxa social que t’ajudi a “filtrar” continguts o idees afins o semblants a les teves.

Val a dir, però, que tot depèn de l’ús que en facis, de les converses que mantinguis. Fins i tot en la famosa blogsfera també pots crear-te xarxes afins al teus continguts i ignorar idees diferents de les teves, realimentant i reforçant el que tu penses.

I això és un perill: pots acabar creient que tothom pensa com tu, i, pitjor encara, pots acabar creient que tu i els que pensen com tu, sempre teniu raó.

D’aquí la importància de veure altres opinions, de parlar i discutir les idees, d’establir ponts i consensos.