Leo que la ley antidescargas sigue su camino, superando trabas, dentro del marco de la Ley de Economía Sostenible. Qué le vamos a hacer, no?

Lo que no me queda claro és a quién sostiene la ley ésa.

Facebook està fora de servei: implicarà això un baby boom d’aqui uns mesos? Twitter guanyarà adeptes? O es una cortina de fum del govern per distreure’ns? Un atac de hackers malvats xinesos o russos? Algú ha tancat l’interruptor que no tocava?

Mai he acabat d’entendre el model de negoci que podia haver-hi darrere de twitter: pot ser que l’eina tingui un gran èxit i se’n faci molt d’ús, però si no hi ha uns ingressos lligats a l’ús (i directament proporcionals, per cobrir despeses), tard o d’hora qui el suporta acabarà fent figa.

I twitter no semblava pas que treies calés d’enlloc, més enllà dels inversors. Últimament, però, sembla que les coses canvien: si amb els promoted tweets ja semblava que feien quelcom, amb els últims canvis anunciats no milloren únicament la interfície (o la experiència) d’usuari: marquen una línia de futur per poder treure’n un rendiment:

• La incorporació dels links curts propis no només és un servei de cara a l’usuari (saber millor on ha de picar) sinó que els permetrà resseguir millor on va l’usuari, quins enllaços seguim cadascún de nosaltres i fins i tot quan o en funció d’on provinguin. D’aquí no costa gaire imaginar-se com és de fàcil muntar el nostre perfil, enriquir el graf de la nostra xarxa social conferint més valor a uns nodes que a d’altres en funció de a qui ens creiem més (quins enllaços proposats piquem més)
• El canvi d’interfície a la web tampoc és casual: l’increment de la informació mostrada, els enllaços relacionats, els perfils de cada usuari, diferent contingut, la geolocalització dels tweets, etc., no només ens mostra la quantitat d’informació que pot tenir de nosaltres i els fa diferenciar-se d’altres serveis similars, sino que és una manera de proposar més enllaços, i per tant, d’obtenir més clicks i més registres de la nostra activitat. A més, el tenir una interfície més rica a la web pot fer que l’usuari es decanti més per l’ús de la interfície web que no pas per aplicacions de tercers, que no aporten aquest benefici tant immediat…

I tot això per a què pot servir? Tenint informació del nostre graf social, dels nostres costums de navegació, dels nostres interessos, dels nostres referents, per exemple, twitter ens pot oferir més dades associades al nostre perfil, això és, més anuncis associats al nostre perfil, i arrel d’això implementar algun sistema similar al de Google amb els seus anuncis. Fet i fet, no és això també el que fa Facebook, una altra xarxa social d’èxit indiscutible?

Cada vegada es veuen més pantalles panoràmiques per als ordinadors, i la informació sembla que es distribueix en format horitzontal.

D’altra banda, però, estem acostumats a treballar en paper amb uns formats més aviat verticals: quan escribim en un paper, o un llibre, o els diaris, tot acostuma a tenir més aviat un format vertical.

Els programes lligats a documents, com els processadors de text, o els visors de pdf, també prioritzen el format vertical, i en canvi aquesta feina la fem sobre pantalles amb format més aviat horitzontal, que només et deixen veure part del document (perquè per treballar a plana sencera o tens bona vista o un monitor ben gran…)

En el meu cas, a la feina passo una bona estona redactant correus i documents, o bé llegint-los, desplaçant pantalles amunt i avall. I igual quan navegues per la xarxa: la pantalla serà molt ampla, però la informació es distribueix bàsicament de manera vertical, mireu qualsevol portal.

Fa uns dies, doncs, estic fent un experiment: he girat la pantalla i ara és vertical, més alta que ampla (1280×1024). I el resultat, ara per ara, és satisfactori: es treballa d’una manera molt més natural amb la redacció i lectura de documents, tens més informació d’un sol cop d’ull a les webs, i fins i tot el correu (sigui outlook web o gmail) es veu bé també. I si tenia els meus dubtes amb d’altres eines que uso, com algun ide (eclipse), no ha suposat cap canvi.

És curiós, i segurament és subjectiu, però amb el mateix tamany de pantalla em sembla tenir accés a més informació d’una sola vegada i, alhora, em centro més en una sola tasca (perquè les alters finestres queden ocultes).

Veurem com evoluciona, de moment mantindre l’experiment uns temps més.

Què es guanya fent una vaga que afecta milers de persones i no respecta serveis mínims? De veritat que no veuen que aturar les línies de tren de Vallès i Llobregat en hores punta no beneficia ningú?

Se m’escapen els avantatges que hi pugui haver: senzillament, es perd de vista que és un servei públic, i que no em vinguin amb retòriques combatives sobre la necessitat de fer-ho per doblegar l’empresari. No m’ho crec. És un recurs fàcil a la força, a aprofitar-se d’una posició de poder, una posició tremendament egoïsta. I no son els primers a fer-ho, però si podrien haver estat els primers a veure que hi ha altres formes de fer vaga i protestar, i guanyar-se la simpatia, i no l’enuig (per dir-ho suau) de la gent.

I que consti, per si cal dir-ho, que no estic en contra de que ningú lluiti pel que creu que és just o li pertoca, però si que hi ha maneres de fer-ho sense trepitjar els altres. Les postures egoïstes no porten enlloc.