Quasi un bloc

Archive for May, 2009

Una rentada de cara al Thunderbird

Friday, May 15th, 2009

Fa uns dies em queixava de la poca innovació que es veu al voltant de Thunderbird, i proposava alguna millora fàcil però alhora impactant, com podria ser un canvi en la interfície o, millor dit, en la informació que es presenta a l’usuari.

Actualment, quan un selecciona un compte només apareixen algunes imatges amb suggerències per veure el correu, enviar-ne algún i alguna cosa més, però aixó té molt poca utilitat en el dia a dia.

Captura de pantalla del Thunderbird

En canvi, Thunderbird és qui millor coneix el nostre correu perquè és qui el gestiona i podria, per tant, oferir-nos informació de molta utilitat, facilitar-nos l’ús del correu i la interacció amb ell.

Aquí van algunes propostes:

  • Disminuir la llista de carpetes de l’esquerra, posant incialment només els comptes no tota la llista de carpetes i subcarpetes.
  • Usar l’espai alliberat per posar els contactes amb els que més sovint ens comuniquem (precisament per aquesta raó son als que més probablement voldrem escriure un correu)
  • Usar els tabuladors per mostrar les carpetes associades a cada compte: missatges enviats, rebuts, esborrats, cerques desades, etc…
  • Establir una vista resum amb dades útils:
    • una caixa de cerca
    • dades estadístiques de missatges no llegits, nous, destacats, correu brossa de tot el compte…
    • una llista dels missatges no llegits o destacats dels comptes
    • una llista de les carpetes amb missatges no llegits
    • es podria traslladar aqui la llista de contactes més habitual

Que més o menys, es podria veure així:

Captura de pantalla del Thunderbird

També es podria establir una vista resum global, no de cada correu per separat, de manera que quan obrissis el programa veiessis d’un sol cop d’ull els missatges pendents o destacats dels diferents comptes, tractant la informació no tant des del punt de vista de cada compte individual, sino del global de l’usuari, de totes les comunicacions de la persona…

Casualment, mentre escric aquest article en trobo un altre de David Ascher, que proposa algunes solucions per l’estil, tot i que ell les enfoca més a substituir només la pantalla d’inici del Thunderbird.

Gyy

Wednesday, May 13th, 2009

Gyy, de iUnika, un ultraportàtil amb plaques solars, bioplàstics i linux, i, a sobre, baratet (li falta una mica més de resolució a la pantalla, i llestos: que es mirin les pantalles de pixelqi).

I sembla ser que n’hi ha més per venir…

Kindle DX

Wednesday, May 06th, 2009

Kindle DX ja comença a semblar el lector de e-books que a mi m’agradaria. Llàstima que és no ès un dispositiu obert, si no que va lligat a un model de negoci tancat, però pot ser interessant veure l’acceptacío que té de cara a futurs dispositius (plastic lògic, netbooks amb pantalles duals – lcd/e-ink) …

Fluxos de població al món en xarxa

Sunday, May 03rd, 2009

David de Ugarte fa una reflexió interessant sobre els mapes de distribució de la grip porcina: els itineraris de contagi son els itineraris que segueixen les xarxes socials (els camins d’arribada depenen d’aquestes xarxes), i els mapes lingüistics configuren xarxes, contactes i moviments a través d’aquestes xarxes.

Això es pot extendre a qualsevol altre xarxa social, i seria interessant veure com estan relacionades aquestes xarxes amb, per exemple, la immigració, com això afecta als diferents origens de la immigració de cada país, i de cada zona de cada país. Si bé la història i la proximitat lingüística i cultural (imperis passats, colonialisme) pot tenir molt a veure en un principi i a gran escala, què podriem aprendre si apliquem aquests coneixements a petita escala, si busquem les xarxes socials de cada grup immigrat? Tampoc cal gaire lluny: el flux de la immigració andalusa a Catalunya durant el segle XX és ben conegut, però mirat amb més detall segur que podem establir petits sufluxes de població d’origen andalusa a població d’origen catalana.

Conèixer aquests fluxes podria ajudar tant a evitar la extensió de malaltíes entre zones allunyades com a canalitzar, en sentit invers, ajudes o accions immediates, o a millorar condicions de vida de forma concreta, per exemple.

En un món globalitzat, el tancament de fronteres i la creació de murs no serveix per res: el coneixement i la comprensió de les diferents xarxes superposades i interconnectades és el que realment pot ajudar a millorar-lo.