Murs

Arreu del món s’aixequen murs per intentar aturar fluxos de població no desitjats, per separar comunitats: entre la Índia i Bangladesh, a la frontera mèxico-americana, a Ceuta i Melilla, entre Israel i Cisjordània, entre les dues Corees o d’altres ja caiguts com el de Berlín…

Però aquests murs no son més que pegats temporals, solucions momentànies d’estadistes que s’ho miren tot a través d’un mapa, que creuen que es pot dibuixar sobre el terreny una línia tan clara com la d’un mapa.

Sota l’excusa d’aturar el terrorisme o la immigració no desitjada, s’aixequen barreres entre comunitats, es trenquen fluxes de comunicació i econòmics, i s’amaga, a vegades, la incapacitat tant de dirigents com de pobles de conviure plegats. Intents de solucions senzilles que no arreglen res, que potser fins i tot ho espatllen més, això sí, separadament.

El problema és que tots els murs acaben caient. Així, perquè construir-los? Perquè no buscar solucions no tan visibles però que durin més i no fereixin tant?

2 thoughts on “Murs”

  1. En aquest temps de la globalització, els murs semblen una obra caduca abans de construir-se. Hi ha qui aixeca murs de formigó per tallar el pas a les persones. I també hi ha qui vol posar murs al tràfec d’idees: per què TV3 i el Canal 9 s’han de limitar a una comunitat autònoma si pot interessar a molts més televidents? Per què ETB no s’ha de veure a les províncies basques fora de la CAV? En nom de què aquests murs? Del progrés? De la unitat? Del cosmopolitisme? De la pau? En nom de què?

  2. Joan,

    En nom de res, crec. Potser no son més que el reflex dels murs mentals d’aquells que tenen poder per materialitzar-los.

    Quants n’hi deu haver que tinguin els mateixos murs al cap, però que no poden aixecar-los i, sobretot, quants n’hi deu haver que no en voldrien?

    I tens raó, els murs no són només de pedra, aquests son els visibles, però quants d’altres que no veiem no hi ha, no els tenim interioritzats?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.