Vull que guanyi Obama.

Sé que ni el món ni els Estats Units canviaran de cop, que es possible que no canvïi gairebé res perquè les inercies, les pressions i els lobbys son forçes molt poderoses.

Tot i així, vull creure en el canvi, no sé si puc, però vull fer-ho. Els valors que representa Obama i el seu missatge em son molt més propers que els d’en McCain, per molt que s’esforçi en allunyar-se de Bush: estic més a prop de l’Amèrica de Jefferson, Washington o Lincoln, de la imatge del GI q ue reparteix xocolatines als nens d’Europa, el Plà Marshal, els hippies i els primers hackers universitaris, de Thoreau o Phillip Roth, del diàleg i la premsa lliure que no pas de les naus del comodor Perry, del Maine a l’Havana, Vietnam o Irak, McCarthy o la Patriot Act, els boines verdes d’en John Wayne o Rambo.

A aquestes alçades potser és ser una mica il·lús, però tant de bò no sigui només un símbol d’una lluita per la igualtat que va començar fa quaranta anys, sino un canvi per tothom. Fet i fet, el que impacta d’Obama és el seu missatge. El seu color pot tenir una segona lectura en un altre context, però no és el més important.

Últimament la feina, la família i la casa consumeixen les meves energies i temps. Quan arriba la nit, que és quan acostumo a posar-me davant de l’ordinador per llegir correus i feeds per contestar-los i potser publicar alguna cosa, ja tinc poques ganes.

Així, em limito a una activitat de pura subsistència informacional: llegir el correu i els feeds per mantenir-me al dia, el que fa que se m’acumulin tant els correus per contestar com les idees per (intentar) desenvolupar…

Tot això m’ha fet més palès que intentar mantenir converses, amistats, xerrades, debats i demés costa un esforç suplementari, que buscar les teves fonts d’informació i organitzar-les, aprofundir en les notícies i buscar informació per tu mateix, tot i que a la llarga profitós, és una feina que és feixuga i per a la qual no sempre tenim ni ganes ni energies…

Em demano si això no serà una mena de sostre natural per a la participació en la societat en general: qualsevol activitat que vulguis desenvolupar tindrà sempre un preu (esforç, temps, dedicació), i no tothom està disposat a pagar-lo, tinguem internet i blogs o diaris i cartes del lector.