Quim, no m’imagino com dius llegint un conte des d’un ebook, però si la resta de coses. No me l’imagino, però, tal i com és ara, però qui sap com serà la cosa en el futur? Per cert, ja m’he baixat el llibre del Vàzquez-Figueroa i li faré un tastet, gràcies per l’enllaç…

Com bé diu en Manel, l’us que es fa del paper i els aparells es gestiona per cadascú, però (i això ho dic jo) el sentiment de culpa també.

Mentre redactava el post pensava en això que dius tu, però em vaig voler ajustar només a l’aparell en si, no a les seves circumstàncies, si així es pot dir.

L’extracció del coltan, com les mines de diamants, el cru al delta del níger o alaska o canadà, la deforestació de l’amazones per plantar soja i la destrucció de cultures alienes a nosaltres i petites son provocats no per l’aparell en si, si no pel nostre consumisme, del qual en som tant responsables nosaltres mateixos com les empreses que ens regalen mòbils que cada vegada ens permeten gastar més xarxa i serveis.

La clau està en saber si necessitem l’aparell, quin ús en fem, i quina vida li donem.

Això implica responsabilitat per part de cada un de nosaltres, i això és un altre tema… hi estàs d’acord?

guanya el Paper.

per cert:
El principal productor de coltan és Austràlia,[2] amb el 10% de les reserves mundials, si bé existeixen reserves provades o en explotació al Brasil amb el 5% de les reserves, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans (República Democràtica del Congo), aquesta última amb una estimació del 80% de les reserves mundials, en una zona denominada Kivu, tot i que el 2006 representava només un 1% de la producció mundial.[3] Segons informes d’agències i de la premsa internacionals,[4][5][6] l’exportació de coltan ha ajudat a finançar diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç aproximat d’uns 4 milions de morts. Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s’utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.

Per això parlo de paper, però també dels materials de què estan fets aquests aparells i de com posar-ho a la balança: perquè el que guanyes per una banda, ho pots perdre per l’altra.