El que dius demostra com les idees no són feu de ningú, i com l’apropament a uns axiomes inamovibles, o l’apropiament d’idees i conceptes per part d’un grup no porten res de bò.

Em fa l’efecte que quan ja no es disposa d’arguments clarament diferenciadors en aspectes socials i econòmics, determinats sectors només poden refugiar-se en la bandera, la pàtria i la “cultura” original, segrestant aquests termes.

De fet, d’això tenim exemples no gaire llunyans i per a tots els gustos.

Per altra banda, el partit republicà va accedir a la presidència per primer cop amb…. Lincoln!

Jo em vaig quedar paradissim.

Recomano fervorosament “El naixement dels EEUU” d’Asimov.

Una cosa es què representava a finals del XVIII principis del XIX, (que potser McCain recupera una mica) però una altra molt diferent es què va passar a partir que els fonamentalistes cristians i els neocons (que han imposat Palin com a vice) ‘segresten’ el partit.