Consciència ecològica i economia

Promoure la conscienciació ecològica de la població a base de bona voluntat és una quimera.

Per més campanyes explicatives/educatives que es facin, bosses per anar a comprar que es reparteixin o per més que s’insisteixi des dels mitjans de comunicació o a les escoles, som animals de costums: ens costa canviar, i, a més, no es facilita el canvi, perquè l’excés d’embolcalls, bosses, paper i demés no baixa, al contrari.

La única manera de canviar és que ens toquin la butxaca, aleshores ens ho mirem tot d’una altra manera.

Així, potser el motor del canvi acabarà sent no una bona voluntat d’uns quants si no l’economia: ja sigui per accions de l’administració (taxes o prohibicions de les bosses de plàstic o bonificacions en la recollida de brosses segons reciclatge, per exemple), o bé pels serveis (tramificació dels rebuts de l’aigua, xarxes intel·ligents d’energia elèctrica, bonificació per producció d’energia) orientades directament als ciutadans, ja sigui per disposicions administratives que afavoreixin la múltiple generació i la distribució de les fonts per part de tercers, potser tot això farà que creixi una actitud (que no consciència) més ecològica del comú de la població.

Tant de bò, si és així i l’economia s’acaba aliant amb l’ecologia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.