Escopim l’aigua

Plou. Poc, però plou.

I tota aquesta aigua que cau se’n va directament a la claveguera, on es barreja amb la resta d’aigües grises, negres i de més colors.

No hi hauria manera d’aprofitar tota aquesta aigua? No es podria aprofitar l’aigua que cau directament a les teulades i sobre el paviment? Quina superfície pavimentada, coberta, tenen les nostres ciutats?

Perquè no aprofitem tot allò que cau sobre les teulades i ho derivem cap a dipòsits subterranis? Quin volum d’aigua es pot recollir en una ciutat de la superfície de Terrassa?

I l’aigua dels carrers? Perquè no la derivem també cap a una xarxa paral·lela de recollida o, per contra, perquè no usem paviment porós, que permeti que l’aigua s’hi filtri, recarregant així pous i corrents subterranis que passen per sota de la ciutat? (i, evitant, de passada, bassals, mulladers, i rius als nostres carrers)

Els sistemes actuals de captació d’aigua encara estan muntats des d’una visió industrial de la natura: l’aigua com un recurs que es pot portar d’aquí cap allà, on ens interessa (allò de l’aigua que sobra, de la que es “tira” al mar). Però potser ens ho hem de mirar en conjunt, estudiar els llocs on cau l’aigua i veure què es desequilibra en treure-la d’un lloc i portar-la a un altre, en tapar (urbanitzar) cada vegada més terreny i no donar sortida natural, no permetre que la terra faci d’esponja. Usar l’aigua allà mateix on cau ens pot evitar d’haver-ne de portar de més lluny o, com a mínim, disminuir la que hem de portar.

Potser és hora de començar a estudiar no només l’ús que fem de l’aigua, si no de l’ús que la terra també fa de l’aigua, no només hem de mirar les parts i emprar solucions faraòniques, si no també mirar el conjunt i estudiar mesures que potser localment son petites però que globalment poden ser menys perjudicials.

Ens falta molt camí per recórrer i molt per aprendre fins saber usar bé els recursos sense haver de patir efectes secundaris. Això portarà temps i diners. I a vegades sembla que malgastem les tres coses: recursos, temps i diners, com uns nous rics.

This entry was posted on Tuesday, February 19th, 2008 at 7:23pm and is filed under Ecologia, [ct]. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response or trackback from your own site.