La vulnerabilitat d’Internet

La xarxa és més vulnerable del que sembla.

Els últims moviments entre Yahoo! i Microsoft i l’afectació que això podria tenir sobre els serveis que s’ofereixen poden ser només una part, un exemple de com la concentració de proveïdors podria afectar negativament la utilitat que la xarxa té per nosaltres.

Però és només una part, com dic. No calen només moviments d’aquest tipus: pèrdues de dades o negacions d’identificació en serveis com els correus de Google i Yahoo! poden ser terribles per que els pateixin, amb grans pèrdues d’informació, per posar un exemple. A mesura que derivem la nostra informació cap a la xarxa depenem cada vegada més d’elements que escapen al nostre control i dels que ens refiem perquè en molt poques ocasions tenen errors. La necessitat de connexió augmenta, no ja per la informació que podem obtenir dels altres, si no per poder accedir a les nostres pròpies dades: correu, calendari, documents, agendes… tot ho comencem a pujar a la xarxa.

Però… i si falla? Els recents talls de cables submarins a la zona de l’Orient Mitjà  i la Índia han afectat milions de persones, i obren pas a un nou tipus de sabotatges. Ja no només interessen els oleoductes com a objectius a atacar, trencar cables (“infoductes”?) pot ser molt més fàcil i productiu, alhora.

D’on prové, aquesta debilitat? La xarxa es va dissenyar originalment com una teranyina, amb camins alternatius entre els nodes, de manera que si es trencava el camí entre dos nodes, sempre quedaven els altres per arribar-hi, repetint fins a l’infinit aquest esquema de múltiples camins.

Amb el temps, però, la concentració s’ha fet palesa a diferents nivells: La teranyina de cables s’ha anat substituint per la teranyina d’interessos econòmics de les grans companyies de comunicacions: grans conductes d’informació i centres de processament i distribució de la informació, grans concentradors, han acabat fent aquesta feina inicialment molt més distribuïda. De la mateixa manera, gegants de la informació ofereixen serveis de molt bona qualitat a cost zero, serveis que gairebé tothom usa i que ningú es planteja que puguin fallar o canviar en el seu funcionament bàsic; empreses que competeixen entre elles oferint serveis similars i que acaben menjant-se les unes a les altres, unificant moltes vegades en aquest processos els antics serveis competidors.

Què hauríem de fer, doncs? Caldria reinventar la xarxa i no només distribuir les converses, com als blogs, si no també distribuir els serveis i la infraestructura necessària? HaurÃíem de replantejar-nos tots els serveis on-line que usem i intentar instal·lar-los en els nostres servidors? Intentar canviar l’estructura de comunicacions de la xarxa i usar comunicacions entre nodes realment distribuits, oberts i lliures?

2 thoughts on “La vulnerabilitat d’Internet”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.