El gPhone que no serà

Com sempre que es desvetllen els misteris, la solució sembla òbvia: perquè s’havia d’embolicar Google amb històries de hardware que no li van directament? Perquè havia de competir en un mercat que no és el seu?

Ben mirat, la solució escollida és més pràctica, elegant i congruent amb la línia de l’empresa. Google es basa en la cerca, en la xarxa, en la relació entre la informació i les persones i ara ja també entre les persones, potencia tot això, ho facilita i en treu rendiment. Google proporciona una experiència suau en xarxa, una potenciació de les capacitats pròpies explotant les dades, facilitant-hi l’accés.

Apple, en canvi, té un altre mercat. Apple no treballa cap a la xarxa. Sí, és clar que proporciona eines per treballar a la xarxa (correu, navegador, etc…), però no treballa la xarxa. Apple es centra en la experiència de l’usuari individual, de la persona, en la interfície home-màquina, i això val per tots els aparells que ven: imacs, ibooks, iphones, ipods, itouchs, i-el-que-sigui.

Per tant, si tots dos tenen objectius diferents, perquè havien de trobar-se? Perquè havia d’entrar Google en un negoci que no és el seu? Per res. És més, potser ens trobarem que la solució d’un potenciarà el producte de l’altre: No serà més còmode usar les possibiltats que doni la plataforma de Google en un telèfon que ens permeti una visualització i una interfície còmodes com l’iPhone que en un mòbil amb una petita pantalla i unes fonts escasses? No son solucions excloents, ni complementàries. Són solucions que poden coincidir.

Elemental, estimat Watson.

This entry was posted on Friday, November 09th, 2007 at 1:02am and is filed under Tecnologia, [ct]. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response or trackback from your own site.