Tu ja parles des del punt de vista d’un usuari avançat, però quanta gent hi ha que amb el que porta una distribució Linux qualsevol ja en tindria prou? En canvi es compren l’ordinador amb Windows, perquè és el que han vist a tot arreu, i hi instal·len programes piratejats baixats de la xarxa com si fos la cosa més normal del món, i oblidat de legalitats o dubtes ètics. Em funciona i és gratis? Fem-ho doncs.

Per tant, no és només un canvi cultural des de la banda del venedor, és també un canvi cultural des de la banda del comprador, de l’usuari, que ha de saber trencar el cercle viciós dels programes pirates i del model econòmic (privatiu) que porten lligat.

Altra cosa son les característiques que caldria desenvolupar per apropar-ho més a l’usuari. Com tu dius, la distribució per paquets encara pot ser una mica críptica, a banda que la varietat de distribucions i empaquetaments no ajuda tampoc, ni tampoc el període d’espera d’inclusió als repositoris (encara que hauríem de veure les diferents distribucions). En aquest sentit, el mètode baixo-i-instal·lo de Windows (o Mac) és més àgil, és clar (i no crec que això influeixi en la decisió de desenvolupar per a Mac o GTK/QT-KDE)

De tota manera, ja que preguntes pels factors, insisteixo: crec que el de la implantació original (forçosa) del SO per defecte és clau. També el fet que hi hagi una empresa al darrere del SO (Microsoft, Apple) pot inspirar més confiança o, si més no, saber contra qui dirigir les crítiques. En el cas del SL, “només ” hi ha una comunitat… potser encara no estem preparats per això.

La interfície també és molt important (mira que son macos, els mac i el mac OS ;·) i aquestes empreses tenen, de ben segur, uns bons departaments de dissenyadors i d’altres tècnics treballant en aquesta àrea… cosa que en el cas del SL no ha estat així, encara que en els últims anys la cosa ha canviat (caldria veure, però, els equips que treballen en el disseny de les interfícies de Gnome o KDE, per exemple, cosa que desconec)…

Un primer punt seria el de la manera de distribuir el programari. El sistema centralitzat à la apt no va prou bé pq no permet accedir ràpidament a la llarga cua de programes interessants. al món mac hi he descobert un gran nombre de programes (sovint lliures) fàcils d’instal·lar que no crec que hagués trobat mai en un repositori d’ubuntu. Em fot molt haver d’esperar 6 mesos creuant els dits esperant que la propera ubuntu porti el paquet desitjat.

Té relació això amb el fet que molts desenvolupadors talentosos desenvolupen per a mac i no per a GTK o QT-KDE?

Quins són els factors?