Ara que tot just estic passant-me a l’accés IMAP al Gmail i començo a investigar una mica, veig que ja s’estan publicant les novetats del Gmail 2.0, i fins i tot he estat capaç de veure com quedaran els contactes i algunes captures de pantalla… tot plegat per trobar-me que hi ha alguns afortunats que ja el tenen! ;·)

Sigui com sigui, els canvis prometen. I, pel que veig, m’agrada que mantinguin la mateixa interfície d’usuari i que el que facin sigui augmentar utilitats per facilitar la gestió de tota la informació, que incloguin millores tècniques per baixar el temps d’accés… i que no ens venguin fum o un disseny ultra-guay però carregat d’imatges, o bé que hagin fet la cagada d’imitar la interfície d’un client de correu d’escriptori en un entorn web, com molts d’altres pretenen fer…

Bé, mentre espero poder disfrutar jo també d’aquestes novetats, aniré plantejant-me com podria fer-ho per gestionar tota la informació en un sol lloc, o si és convenient fer-ho: ara mateix uso el gmail “normal” i una interfície Gmail amb Google Apps pel correu d’aquest domini, i no sé si seria més còmode tenir-ho tot junt en un sol lloc o bé em donaria més problemes de gestió del correu…

Actualització 31/10/2007 11:05: Per veure els nous contactes cal tenir la interfície del Gmail definida en English (US)

Cada vegada és més fàcil comprar-se un ordinador sense Windows preinstal·lat, o bé tornar la llicència si bé preinstal·lat o no s’ha fet servir; ara que els venedors també s’estan posant al dia en assumptes de software lliure, i que els escriptoris com GNOME o KDE estan cada vegada més madurs i presenten rendiments i utilitats que ja les volguessin altres… és suficient tot això perquè arrenqui l’ús massiu tant a casa com a l’oficina del software lliure?

Mal que em pesi, crec que la resposta és no. La gran majoria d’usuaris s’han format en entorns Windows, han anat canviant les versions conforme en sortien de noves del sistema operatiu i estan acostumats a instal·lar-se software a casa (pirata) tal i com va sortint.

Formats (o deformats) de manera que el problema no està tant en les característiques (tant ètiques com funcionals) del software lliure sino en la força del costum dels usuaris.

Com es pot canviar, això? Introduint el SL tant a les oficines com a les escoles, ambdós centres de formació d’usuaris per excel·lència.

En Josep Maria Quintana cita un error que moltes vegades tenim els catalans: confondre el català només amb Catalunya.

La fira de Frankfurt ha estat un aparador excel·lent per la cultura catalana, però la cultura catalana no es fa només a Catalunya, també es fa a les Illes, al País Valencià, a Andorra… i convé no oblidar-ho: la llengua i la cultura son un patrimoni comú, un element d’unió, sense cap “primus inter pares”.

El mateix ha passat amb el .cat: hi hagut gent que ha confós el .cat (sufixe de la cultura catalana a la xarxa) amb un .ct (teòric distintiu geogràfic de Catalunya a la xarxa), sigui per desconeixement, sigui interessadament, quan son dues coses ben diferents.

Separem, o si més no, no lliguem, la cultura a un únic territori.

Tinc la sensació que en temes d’ecologia, últimament els arbres no ens deixen veure el bosc.

Des del moment en que tot allò ecològic ha passat ha ser un argument més per vendre, el tema perilla, es banalitza, entra en un sistema dins del qual pot desaparèixer o perdre el seu sentit.

Ara ja ens podem comprar cotxes ecològics, o bé fins i tot comprar cotxes que “compren” els seus drets d’emissió plantant arbres a canvi, tenir cases amb jardí no és problema si usem una gespa ecològica, no passa res si ens deixem alguna bombeta encesa perquè és de baix consum…

Però això no son més que façanes per ocultar el problema real: el problema no es resol amb un cotxe ecològic o amb la gespa de casa ecològica, o separant la brossa. Ja està bé, fer-ho, però cal anar més enllà: no es posa en dubte el model de societat en el que estem, el nostre consum de recursos: no podem seguir carregant-nos el territori amb un urbanisme expansiu per més verds que siguin els cotxes o arbres que plantem, no podem generar tanta brossa per més que la separem i reciclem en part després, no podem gastar tanta aigua encara que després la depurem.

No ens podem quedar només parlant del canvi climàtic, és només la punta de l’iceberg.

El dia 26 de setembre sortia a la venda el nou diari “Público“, el 2 d’octubre “La Vanguardia” actualitzava el disseny i el format, i ara veig que “El País” també anuncia canvis per al proper 21 d’octubre, sembla que més profunds que els de La Vanguardia.

Coincidència o no, moviments preparats que cauen en les mateixes dates o bé reaccions a nous jugadors, sembla que alguna cosa s’està movent en el panorama de la premsa generalista d’abast estatal (de part d’ell: La Razón, ABC i El Mundo sembla que no canvien).

Veurem què ens porta aquest “nou” El País. De moment, però, llegeixo que diuen que

De la información sobre lo que pasa, sobre sus consecuencias y su análisis -porque cuando los datos básicos son accesibles a millones de personas vía Internet es más necesario que nunca el contexto, el análisis, la explicación- [...]

(el ressaltat és meu)

La idea és bona, a veure com la materialitzen. Vagi d’avançada que jo hi estic d’acord.