Dels nodes a la xarxa

Gairebé seguits, amb trobo amb tres posts de Fernando Polo, Bel Llodrà i David de Ugarte que parlen sobre la evolució de la blogsfera. L’interessant de tots tres és que es complementen, perquè parlen del mateix des de diferents òptiques:

  • Fernando Polo constata la evolució dels serveis, de la pagina html al serveis de la web 2.0, i com això influeix en la presència digital de cada un.
  • Bel Llodrà es demana, arrel de l’anterior, on hem de ser, o si podem ser en diferents llocs.
  • David de Ugarte ens parla de la evolució de la blogsfera, de com la suma de diferents individuals crea xarxes més potents, que sobrepassen els entorns físics originaris.

Tot plegat ens dóna una imatge de com s’estan movent les coses: La facilitat de publicació i per tant de presència que donen els serveis 2.0 fan que més gent escrigui un blog o participi en converses a la xarxa, visibles per als altres. Els diferents serveis, a més, són complementaris: així, mentre podem fer servir twitter per l’intercanvi ràpid d’idees, podem usar els blogs per desenvolupar les idees, idees que a més poden ser discutides “in situ” als comentaris del propi post. Això, amb el temps, provoca que a partir d’aquests diàlegs s’estableixen noves xarxes de confiança que s’acaben assegurant i que acaben creant una “personalitat” pròpia, una suma de coneixements que supera la dels inviduals creadors.

I aquest moviment es crea de manera paral·lela a tota la xarxa, de manera que apareixen més i més xarxes de confiança, cadascuna amb una “personalitat” pròpia, i, curiosament, connectades entre elles pels individuals que les formen, no amb relacions “formals” entre les pròpies xarxes.

D’aquesta manera, parafrasejant la Carta Oberta dels ciberpunk, s’estan creant “deu, cent, mil blogesferes” en un espai nou, sense les restriccions i precondicionaments del món real.

One thought on “Dels nodes a la xarxa”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.