Rellegint “La connexió còsmica“, de Carl Sagan, em trobo amb la escala Kardashev, una categorització (tipus I, II i III) de possibles civilitzacions extraterrestres en funció del seu ús de la energia.

Sagan explica que una civilització de tipus I seria capaç d’usar, per a propòsits només de comunicació l’equivalent de tota la producció energètica del planeta Terra, energia que ara s’usa també per generar calefacció, electricitat, transports, etc. (quan va fer el càlcul, al 1973, Sagan va calcular que la Terra es podria classificar com una civilització de tipus 0,7).

Suposo que, quan pensaven en aquesta classificació i en el concepte de comunicació deuríen teniren ment una imatge del volum d’energia necessari, de l’espai radioelèctric ocupat per aquestes emissions, de la potència de les mateixes… és a dir, conceptes més aviat físics, tècnics.

Però si ens mirem el contingut d’aquestes ones, si les desxifrem i les transformem en imatges i àudio, segons que veus/llegeixes/escoltes no pots pensar altra cosa que quin malbaratament d’energia!

La campanya de les presidencials franceses, la “política” que duen els germans KaczyÅ„ski a Polònia, les manifestacions del PP a Espanya… tothom es tanca en banda i reivindica el control fronterer, s’autoanomenen salvaguardes de la identitat nacional i defensos dels valors patris, criden a la “integració” dels nouvinguts…

Com més es generalitza el fenòmen de les migracions (no només del tercer món al primer món, també entre països del primer món hi ha moviments), més semblen tancar-se les societats receptores: aquells que com a única evolució enfront dels canvis proposen l’immobilisme semblen prosperar: és la por al desconegut, el que no ens toquin el que tenim?

Una cosa està clara, però: societat que no evoluciona, societat que acaba en l’oblit. Comencemn-nos a fer a la idea, el món s’està interconnectant, i no només amb xarxes: també es fa petit en el sentit geogràfic i humà de la paraula, i potser haurem de començar a canviar la idea que lliga una nació amb un territori (cosa que, d’altra banda, podria portar inesperats avantatges per molts).