L’altre dia Tim O’Reilly es feia ressò de l’adquisició de DoubleClick per part de Google (un moviment més en la seva estratègia cap a la publicitat, tant on-line com off-line), i de les veus que ja s’han aixecat avisant de la informació sobre les activitats a Internet que Google tindrà: combinant els clicks sobre anuncis, registrant les cerques i moviments diversos, Google podrà dibuixar uns perfils bastant aproximats dels consumidors.

El que em va agradar, però, de l’article, no és això: es la crida a posar-ho tot a lloc que fa en Tim: tothom té en el punt de mira a Google, perquè és gran i controla molta informació (però també ofereix bons productes, sense una publicitat invasiva com si fan d’altres i, que jo sàpiga, manté una política molt estricta en tot allò que pertoca a la privacitat de les dades), però, que passa amb les altres empreses que gestionen la nostra informació?

No només Google segueix els nostres moviments: Mitjançant les tarjes de dèbit/crèdit es pot tenir un rastre de tot allò que comprem, i quan ho fem, i això es pot vendre a d’altres companyies; els supermercats t’enganxen amb la tarja de client (descomptes i ofertes a dojo!), i així poden saber també quines compres fem en cada moment, lligar-ho amb el nostre perfil i intentar endevinar els nostres gustos, de manera personalitzada. Això si no ho lliguen directament amb les dades personals que ens han demanat a l’hora de fer la tarja: adreça, sexe, edat, professió…

Si, aqui tenim la LOPD, que sembla que ens protegeix perquè els fitxers que continguin dades de caràcter personal (sexe, religió, etc…) han d’estar declarats i registrats, i això permet prevenir un control “polític” de les nostres dades, però que passa amb la resta de dades, amb la resta del nostre perfil?

Qui diu que, per exemple, no es poden creuar les dades dels nostres ingressos amb les diferents despeses que fem i tenir així una imatge del deute que podem tenir? O bé, a través de les compres que fem, inferir quina és la nostra alimentació i creuar-la amb les nostres dades físiques per saber quin risc tenim de patir determinades malalties? Quantes vegades no hem rebut una trucada oferint-nos serveis d’empreses que no sabem com han aconseguit les nostres dades, però que resulta que pertanyen a un grup d’empreses amb una de les quals vàrem firmar un contracte sense fixar-nos en l’apartat de cessió de dades?

Hi ha molta informació sobre nosaltres acumulada que s’escapa del nostre control, però, com sempre, ens fixem en el més gran, en el que tenim més a l’abast, i hi carreguem les tintes (Google, que deia al principi).

Fa dos dies parlava d’un directori de blocs de Terrassa, i just ahir en vaig descobrir un altre: http://www.terrassa.net/blogroll/index.html.

blocs.terrassa.com és un directori que agrupa la gent més o menys pels temes que tracta (el que comporta certs riscos d’etiquetació) i permet subscriure’s a un fil de publicació amb tots els continguts.

terrassa.net/blogroll, en canvi, s’apropa més ala filosofía d’agregador: un llistat de blogs a l’esquerra i a l’espai central una visualització dels articles publicats per ordre cronològic. També incorpora un fil de subscripció, però (ull!) no del llistat de blocs, sino de temes del portal. Llàstima no disposar també d’un fil de subscripció propi del blogroll…

Un altre lloc, doncs, on anar teixint xarxa i on fer-hi un cop d’ull.

Des de fa uns mesos hi ha un punt de reunió de blocaires terrassencs a la xarxa: blocs.terrassa.com, que pretén ser, segons ells mateixos diuen, un directori dels blocs que gent de Terrassa té en marxa.

Trobo que és una iniciativa que està bé i que, fins i tot, ha trigat a sortir: pot ser una altra manera de lligar xarxes físiques i virtuals, fins i tot, un punt de reunió de la societat terrassenca a la xarxa, veure què diem els d’aquest racó de món i què anem escrivint: una expressió més de la vida a la ciutat, perquè no?

Podriem fer, però, que el lloc fos més dinàmic, fins i tot que s’establissin dinàmiques entre els blocaires, xerrades entre afins: i si, en comptes de només fer un llistat estàtic dels blocaires s’hi pogués veure la última entrada de cada un d’ells, el que escriuen? Això, fet amb feevy, no costa gaire: el directori es transformaria en un portal dinàmic, que es pot ordenar com ara en categories gràcies al seu sistema de tags, i on fins i tot es poden establir fonts RSS de tot allò que es vagi dient…

Estem en xarxa, no? Aprofitem-nos-en!

Nota: aquest proper dijous 26 proposen una trobada, per si us interessa.

Corrent, corrent [1], avui he arribat on s’acaba Terrassa per l’est: allà estan urbanitzant terreny una mica més cap a l’est encara, a tocar del torrent de la Grípia. Poc a poc, Terrassa tira cap a l’est (passat el límit de la riera de Les Arenes, ara la nova frontera és el torrent de la Grípia) i, poc a poc, Sabadell tira cap a l’Oest (ara ja s’enganxa amb Castellarnau, que està enganxat a la Mancomunitat…

Acabaran unint-se els dos municipis[2]? I què en farem, del poquet que quedava de verd entre les dues ciutats? Sembla que ara els únics elements que barren el pas són la finca de Torrebonica i l’Hospital i, paradoxalment, el camp de golf, que ha tancat un espai de lleure obert per tothom…

Terrassa urbanitza per l’est fent promocions socials, i, poquet a poquet, es va gestant la ronda est. Sabadell creix cap a Castellarnau i Can Déu. Ara, a més, sembla que arriba ja un primer tram del quart cinturó, que portarà associada també la urbanització dels terrenys que quedaran entre aquesta via i la ciutat pel nord…

No és aquest un model de creixement encara a costa del territori? Per molt que es soterrin part de les vies, que es facin en trinxera o es posin pantalles sonores, per molt que es depurin aigües o es plantin arbres als vorals, seguim asfaltant i cimentant.

En quedarà res, del Vallès? Si seguim així, haurem de refer els versos de Pere Quart per adaptar-los al territori, perquè ni quatre pins ens quedaran…

Notes:
[1] Si feia temps, que no corria: en posar-me les sabatilles he vist que encara portava el xip groc de la cursa dels nassos del 31 de desembre passat!
[2] Precisament, el divendres m’explicaven que, temps era temps, ja s’havia previst la fusió de les dues ciutats, i diu la vox pòpuli que fins i tot li havien posat ja nom a la criatura: Sabatasa del Caudillo. La versió actual, sense “caudillo” i en la llengua pròpia, seria Sabatassa, no?

La política de voler tapar-ho tot del PP i la seva manía de no mostrar possibles discrepàncies en el sí del partit em posa nerviós.

El seu intent de mostrar una imatge única i donar tots el mateix missatge no és creïble: les maniobres internes i les diferències entre sectors acaben sortint a la llum, així com diferents opinions individuals, discrepants del missatge cridat als quatre vents.

Així, aquest intent de mostrar una cara única es transforma en una imatge de monolitisme, les purgues internes i els intents de descrèdit de les veus discordants, els acallaments de desviacions del missatge únic, i els atacs a tots els que no pensen com ells, projecten una ombra de poca transparència i d’absolutisme que no és la millor per un partit que vol arribar al govern.

No són bones credencials per gobernar tothom, els que els han votat i els que no. Què faran si arriben al govern? Aplicar aquest funcionament a nivell de govern?

(Quan van estar al govern ja havien atacat (defensivament) a la oposició, però des de que ells són oposició, aquests tics s’han incrementat)