Ciència aplicada

Fa anys, estant a l’institut, una de les assignatures que més m’agradava era el dibuix tècnic: desenvolupar figures geomètriques, estudiar-les, trencar-les, desenvolupar-les, conjugar-les i crear noves formes, canviar perspectives… m’agradava només pel dibuix en si, per la seva bellesa, claredat i potència, per la seva elegància. Encara em segueix agradant.

Després varen arribar les matemàtiques, que analitzaven més fredament tot allò: explicant raonada i científicament el perquè del funcionament d’aquelles línies, del seu perfecte encaix.

Però no era més que un joc intel·lectual, sense cap aplicació pràctica, com podia ser la curiositat de l’efecte Doppler explicant el perquè de les sirenes.

Qui m’havia de dir aleshores que trobaría una aplicació de tot això on menys m’ho pensava: a les ecografies, l’efecte Doppler s’utilitza per saber la velocitat a la que viatja la sang del fetus, i les pujades/baixades de les corbes, el sinus, ens indiquen si la circulació va bé o va malament i la rectificació matemàtica d’una el·lipse a partir dels seus eixos conjugats ens serveix per saber el diàmetre del cap, o del tòrax o de l’abdomen.

Màgic.