Ampliant els àmbits de confiança

Els blocs resulten un lloc ideal per poder parlar amb d’altra gent: intercanviar opinions i idees, discutir-les… Aquests diàlegs poden portar a conèixer el que pensa l’altre persona i permeten establir relacions de confiança, en el sentit que ens fiem d’allò que ens estan dient: s’han convertit en una font d’informació fiable.

El mitjà, però, és limitat: no pots anar més enllà de les converses. Què passaria si poguéssim aplicar aquesta confiança, aquesta fiabilitat, a d’altres àmbits? A les cerques per internet, saber les opinions sobre pàgines que visites, descobrir nous llocs que poden resultar interessants… saber si les teves fonts ja han buscat allò que tu cerques a la xarxa i ho han trobat, què en pensen, o què opinen d’algun servei o pàgina, o bé que estan llegint…

De fet, això no és més que l’antic boca-orella, que és tan vell com la humanitat i funciona, en això estem tots d’acord.

Xerrant l’altre dia amb en Pere Quintana em va parlar de Lijit, que és un servei que ens permet fer precisament coses com les que comento: permet establir cercles de confiança en diferents àmbits, més enllà dels blocs, incorporant les informacions que els teus contactes generin, per tant, pots veure que recomanen ells i quina valoració en fan: apliquem la fiabilitat, la confiança en aquestes fonts, a d’altres àmbits.

El servei et permet seguir tant les recomanacions de les teves fonts (és a dir, allò que valoren) com establir una cadena de fiabilitat (pots saber si la recomanació és d’una font teva directa, o d’una font de la font…), es més, mitjançant una extensió al navegador (tant firefox com explorer) pots fer que les valoracions de llocs fetes pels teus contactes s’incorporin a la teva cerca, o pots fer tu les teves pròpies valoracions, contribuint així a la xarxa de confiança. A més a més, no cal que aquells a qui tu recomanes siguin també usuaris del sistema: incorporant els rss d’aquestes fonts, ja les poses a disposició dels altres usuaris: es fa un dibuix de tot allò que trobes interessant i vols indicar-ho als altres.

Tot i que sembla prometedor, de moment no és més que un intent (útil, però) de dibuixar i treure profit de les xarxes de contactes que anem establint amb el dia a dia a la xarxa; en aquest cas, l’usuari encara ha de fer molta feina manual, potser més endavant es podrà recollir d’alguna manera més automàtica, més integrada amb l’entorn la informació que ens interessi, encara que hi ha coses que no es podran automatitzar, o que potser no s’haurien d’automatitzar: el sistema podria arribar a trobar usuaris amb un comportament similar al meu i establir-los com veïns, per exemple (similar a com ho fa Last.fm), però tot i factible, no crec que fos un comportament desitjat: jo haig de ser qui indiqui les meves pròpies fonts, qui indiqui qui i què té valor per a mi, la resta és seguir que diuen.

Aquesta és la gràcia de l’invent.

3 thoughts on “Ampliant els àmbits de confiança”

  1. Lijit està molt bé perquè és obert, no és com aquelles xarxes socials tancades i aïllades (com Friendster, Orkut i les que han vingut després) que sempre acaben morint. Poder absorbir les RSS dels amics sense que ells s’hagin d’apuntar a res és genial. Ara bé, crec que de moment será mal de fer fer entendre a l’usuari mitjà que una RSS pot ser un informador, etc. De fet, de vegades costa fer entendre què és una RSS. A més, la interfície necessita bastant de treball encara. Tenen una bona teconoliga, espero que en facin un bon producte.

    Per cert, els vaig demanar que afegissin una RSS de la llista de recomanacions i m’han dit que ho faran. Espero que arribi prest.

  2. Si, la interfície de lijit encara necessita treballar-se una mica més, encara és bastant pobra: massa contingut per la poca informació que dóna.

    De tota manera, l’aplicació en si ja requereix uns certs coneixements, com el que dius de la RSS. Una de les maneres de millorar la interfície seria poder subscriure’s sense més a qualsevol canal d’informació que t’interessi, i que la pròpia aplicació els detecti, els presenti a l’usuari, i que aquest esculli. Aquesta és potser la manera d’apropar la tecnologia a la gent: fent-la invisible i destacant els continguts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.