Xarxa multimèdia i xarxa escrita

L’adquisició de YouTube per part de Google és un exemple de la importància que els continguts multimèdia i els serveis associats estan agafant a la xarxa. Sembla que el ritme de creixement d’aquest serveis, l’ús que se’n fa, i la importància econòmica que comporten serà proporcionalment superior al de la xarxa “escrita”, o, si ho preferiu, als continguts escrits en els propers temps.

Ilustrant aquesta notícia en un reportatge del 3/24, Alfons Cornella comentava l’altre dia que aquest creixement és degut a que la gent no té temps de llegir tot allò que es produeix, cosa que no passa amb el continguts multimèdia, que son d’una “digestió” més fàcil.

Deixant de banda la diferència de formats i la facilitat del format audiovisual per fer arribar qualsevol missatge, el component d’espectacle que ens enganxa de seguida visualment, ajustant-nos, doncs, únicament al contingut, és vàlid l’argument de la falta de temps? Per veure un vídeo també cal dedicar-hi temps i certa atenció, i de seguida ens podríem trobar amb el mateix problema si pretenem visualitzar tota la producció multimedia abastable a la xarxa…

La qüestió no és tant el temps que cal dedicar a llegir, per molt limitat que aquest sigui, sino que cada vegada ens orientem més cap a una cultura on el que es prioritza son petites píndoles audiovisuals que no requereixin gaire atenció, la versió “cultural” del fast food. Així, el problema es converteix en l’esforç i la dedicació que calen quan es llegeix, igual que amb els llibres o els articles de premsa escrita (mínimament seriosa). En el cas que els continguts multimèdia estiguin fets a consciència i pretenguin transmetre un missatge i produir una reflexió posterior, serà necessari el mateix esforç i dedicació, en canvi, si els continguts no són més que la versió digital i en xarxa de “Vídeos de primera” la perdurabilitat del missatge (i el missatge en si) tendiran a zero.

No és un problema de format (audiovisual o escrit) sino dels continguts associats al format. I, en aquest sentit, el format multimèdia sembla més tendent a la banalització del contingut.