Comments on: La democràcia té un bug http://bloc.manelguerra.com/2006/10/10/la-democracia-te-un-bug/ Internet, la xarxa, societat, polí­tica, impressions i alguna altra reflexió escadussera. Sat, 19 Jul 2008 19:41:54 +0000 http://wordpress.org/?v=2.5.1 By: Joan Rovira http://bloc.manelguerra.com/2006/10/10/la-democracia-te-un-bug/#comment-939 Joan Rovira Sun, 15 Oct 2006 18:19:05 +0000 http://bloc.manelguerra.com/2006/10/10/la-democracia-te-un-bug/#comment-939 Temps... sí, cal temps... Això de la xarxa és una nova dimensió del temps (virtual), però et demana una part del teu temps (real). Tanmateix, aquí està naixent un món nou, un món no físic, que coexistirà amb el món físic i palpable... Es el terreny de les idees que tants filòsofs havien somiat... Li hem de donar les gràcies als informàtics... Ves per on, els zeros i els uns ens han portat a un món abstracte, amb molts més matisos que el 0 i l'1... Ara només cal que fem cas d'aquell proverbi àrab (no sé si els experts en informàtica ens hi podeu ajudar): si tenim dues orelles i una sola boca, deu ser per alguna cosa... Temps… sí, cal temps… Això de la xarxa és una nova dimensió del temps (virtual), però et demana una part del teu temps (real). Tanmateix, aquí està naixent un món nou, un món no físic, que coexistirà amb el món físic i palpable… Es el terreny de les idees que tants filòsofs havien somiat… Li hem de donar les gràcies als informàtics… Ves per on, els zeros i els uns ens han portat a un món abstracte, amb molts més matisos que el 0 i l’1… Ara només cal que fem cas d’aquell proverbi àrab (no sé si els experts en informàtica ens hi podeu ajudar): si tenim dues orelles i una sola boca, deu ser per alguna cosa…

]]> By: Manel http://bloc.manelguerra.com/2006/10/10/la-democracia-te-un-bug/#comment-878 Manel Wed, 11 Oct 2006 08:33:48 +0000 http://bloc.manelguerra.com/2006/10/10/la-democracia-te-un-bug/#comment-878 Tu ho has dit, Joan: la xarxa presenta noves oportunitats, però cal voler entrar en el joc, és a dir, cal fer un esforç, dedicar-hi temps, participar, parlar, escoltar, reflexionar. Tot plegat, però, sembla una mica allunyat del que actualment sembla veure's en algunes ocasions. Tant de bò aquest sigui el punt on ens dirigim, tots hi guanyarem. Tu ho has dit, Joan: la xarxa presenta noves oportunitats, però cal voler entrar en el joc, és a dir, cal fer un esforç, dedicar-hi temps, participar, parlar, escoltar, reflexionar.

Tot plegat, però, sembla una mica allunyat del que actualment sembla veure’s en algunes ocasions.

Tant de bò aquest sigui el punt on ens dirigim, tots hi guanyarem.

]]> By: Joan Rovira http://bloc.manelguerra.com/2006/10/10/la-democracia-te-un-bug/#comment-877 Joan Rovira Wed, 11 Oct 2006 03:41:40 +0000 http://bloc.manelguerra.com/2006/10/10/la-democracia-te-un-bug/#comment-877 La democràcia és abundant en recursos. Es a dir, en oportunitats perquè els ciutadans, a través de la força del nostre vot, poguem apostar per un o altre camí. N'hi ha molts, de camins, amb més matisos dels que voldrien els partits polítics, tots, que somien amb el "votant captiu" i temen el "votant infidel". Tanmateix, només el vot ens permet explorar aquests camins, cada 4 anys (aprox). Certament, és una exploració per delegació: un mandat del qual després ens retran comptes, molt concrets i clars en el nivell municipal, més eteris en el nivell autonòmic o estatal, on es juga una altra lliga en la qual les emocions i les grans idees pesen més que les llistes de realitzacions. Però entre vot i vot, tenim infinites possibilitats per moure'ns en terrenys menys definits, a vegades confusos: els de l'opinió, l'expressió, l'opinió pública, la participació... Per això crec que la democràcia és infinitament més abundant del que sembla. I estic convençut que la xarxa presenta noves oportunitats. L'únic que cal és voler entrar en el joc La democràcia és abundant en recursos. Es a dir, en oportunitats perquè els ciutadans, a través de la força del nostre vot, poguem apostar per un o altre camí. N’hi ha molts, de camins, amb més matisos dels que voldrien els partits polítics, tots, que somien amb el “votant captiu” i temen el “votant infidel”. Tanmateix, només el vot ens permet explorar aquests camins, cada 4 anys (aprox). Certament, és una exploració per delegació: un mandat del qual després ens retran comptes, molt concrets i clars en el nivell municipal, més eteris en el nivell autonòmic o estatal, on es juga una altra lliga en la qual les emocions i les grans idees pesen més que les llistes de realitzacions.
Però entre vot i vot, tenim infinites possibilitats per moure’ns en terrenys menys definits, a vegades confusos: els de l’opinió, l’expressió, l’opinió pública, la participació…
Per això crec que la democràcia és infinitament més abundant del que sembla. I estic convençut que la xarxa presenta noves oportunitats. L’únic que cal és voler entrar en el joc

]]>