El basar, la catedral i les parròquies

Parlant d’herois locals, en Benjamí fa un comentari sobre la notícia de que al parc científic de Gardeny (Lleida), on Microsoft pretén elaborar programes a mida, em recorda que, encara moltes vegades, els que estem a favor del software lliure hem de sentir dir allò de que “el software lliure està molt bé, però no genera feina (per llocs de treball)”.

El que no genera el programari lliure són llocs de feina directament lligats a productes pre-produits, als quals el client s’ha d’ajustar. El programari lliure genera (pot generar) llocs de treball qualificats, especialitzats, amb un esperit de servei al client molt més accentuat i alhora un sentiment de comunitat i de suport també superior, genera (pot generar) no grans empreses amb uns pocs productes estàndar, sino tot un teixit de petites empreses amb solucions a mida, petites empreses que poden competir entre elles, si, però que també poden ajudar-se i complementar-se (i de fet ho fan), especialitzant-se cadascuna d’elles en allò que realment saben fer, i no intentant abarcar tot l’espectre i oferint un pobre servei al final.

El software lliure està molt més a prop d’un model d’empreses en xarxa que no d’un model centralitzat o distribuit de produccció, i com a tal, pot aprofitar-se molt més tant de les sinergies colaboratives que això pot provocar com de la competitivat a petita escala, la obligació d’oferir algun tret diferencial, un valor afegit al producte o al servei realment útil pel client final.

Els mitjans, però, i la societat, informada per aquests mitjans, segueixen apostant per tot allò que porti el segell d’una megacorp, en comptes dels molts segells de petites (i productives i innovadores) empreses (o persones) del país. Els grans números venen més, però està en nosaltres el saber què és el que més ens convé.

Dit d’una altra manera, i usant el símil de la catedral i el basar, hem de saber si preferim tenir un basar, on cadascú pot obrir una botiga, i guanyar-se la vida, o bé si preferim una catedral, o, millor dit, una parròquia de la diòcesi, i esperar a que ens anomenin rectors. Jo ja tinc clara la meva elecció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.