Segueixen les reaccions violentes al món musulmà per la publicació de les caricatures de Mahoma a un diari danès. Es cremen ambaixades a Damasc i a Beirut, aldarulls violents a l’Afganistàn, a Somàlia i Indonesia i manifestacions populars arreu del món musulmà, s’anuncien boicots comercials, es tanquen representacions diplomàtiques o es posen en estat de màxima seguretat d’altres legacions. I a ciutats del món occidental també hi ha hagut manifestacions pacífiques de musulmans en contra de la publicació dels dibuixos.

La Unió Europa diu que els atacs contra ambaixades dels països membres són “inacceptables” però, mentrestant, diaris europeus segueixen publicant els dibuixos causants dels problemes i el diari danès que els va publicar per primer cop ha demanat disculpes per ferir sensibilitats però no ha reconegut cap culpa ni s’ha fet enrera.

S’havia de fer enrera el diari? S’ha de demanar perdò per ferir sensibilitats religioses? Fins on arriba la llibertat de publicar qualsevol cosa? És ètica la postura europea de demanar calma, queixar-se pels atacs a ambaixades i deixar que es segueixin publicant els dibuixos?

No tinc gaire clares les idees, ara mateix. Si bé trobo que la reacció violenta de molts musulmans és exagerada, també entenc que es sentin ofesos pel que alguns dels dibuixos impliquen. D’altra banda, tampoc no crec que sota la bandera de la llibertat d’expressió es pugui publicar qualsevol cosa. No estic parlant ni de censura governamental ni d’autocensura dels mitjans, parlo, senzillament, d’un codi ètic (deontològic?) respectuós amb les idees dels altres: entenc que, a partir de cert punt, les bromes o ironies poden deixar de fer gràcia per passar a molestar. El problema d’això és com establir la divisòria, quan es pot publicar quelcom que no molesti a ningú, o si es pot publicar allò que només molesta a uns poquets, o es publica el que es vol peti qui peti: quantes vegades no hem vist que, sota la bandera de la llibertat d’informació, s’ofenen sensibilitats, s’invadeixien intimitats o s’aprofita per atacar a d’altri. Potser aquest cas ens serveixi als europeus (o a alguns mitjans) per pensar sobre aquestes qüestions, no tant de què es pot parlar sino com es pot parlar d’alguns temes.

Fet i fet, si volem respecte, també l’hem de tenir envers els altres. I, per si no ho havia dit, respectar als altres no vol dir fer els ulls clucs.

Altra cosa és la instrumentalització que d’aquests fets estan fent governs o grups d’interès de països musulmans, demanant intervencions dels governs occidentals o del propi Vaticà, queixant-se de la llibertat d’expressió mal entesa (ells!) i aprofitant per portar l’aigua al seu molí. No entenen, ni entendran, de què s’està parlant a Europa, què debatem nosaltres, i volen que apliquem aqui els mitjans que ells emprarien allà.

I, governs i manifestacions apart, és a dir, fora de les càmeres, d’allò que porta la premsa, què es parla al carrer? Quin debat hi ha? Els blogs [1] ens poden ajudar també a fer un cop d’ull.

[1] Via Vilaweb, i sembla que els destinataris se n’han fet ressò.

Des de fa un temps que tenia instal.lat OpenOffice 2.0 a l’ordinador de casa, bé, no ben bé la 2.0, sino la versió beta que encara trobava als repositoris d’Ubuntu amb l’apt-get.

I estava una mica fregit perquè cada vegada que intentava obrir un odt creat amb OpenOffice 2.0 (de veritat, no beta) a Windows (a la feina, per exemple), petava.

L’altre dia em vaig baixar directament els binaris des de can OpenOffice, però al desempaquetar-los em trobo amb la sorpresa que tots els paquets són rpm, cap .deb (excepte el de integració amb el menú, però si no puc instal.lar el programa…)

Avui, però, via RoboGeek, em trobo com instal.lar-los:

Es tracta d’usar la comanda alien per instal.lar paquets d’altres distribucions (o sia, d’altres tipus que no siguin .deb)

Tant senzill com instal.lar els paquets:

manel@cronos:~/OO$ alien -i -k RPMS/*.i586.rpm

Miro que s’hagin instal.lat:

manel@cronos:~/OO$ dpkg --get-selections | grep openoffice | wc
48 96 1640


I, finalment, actualitzar els menús de la meva Kubuntu:

manel@cronos:~/OO$ cd desktop-integration
manel@cronos:~/OO$ dpkg -i openoffice.org-debian-menus_2.0.1-1_all.deb

I ja está. Ja tinc funcionant OpenOffice 2.0 (de veritat, no beta) al meu sistema. Ja puc obrir odt sense cap tipus de problema, ni es penja, ni res.

Buf! És que era una murga que cada vegada que obries un fitxer petés el programa…

Nota:
Potser, en comptes de fer tot això, era només qüestió de canviar el sources.list cap a algun lloc on hi hagués alguna versió actualitzada, però no sé si hi és.