Ben bé la rabieta d’un nen petit: Denegar el permís de pas a les furgonetes que havien d’anar a buscar les caixes amb els primers papers que retornen, posar la policía municipal a vigilar, i fer que aquesta es cobreixi de pena tot entestant-se a no deixar-les passar, i tot seguit fer declaracions queixant-se d’una humiliació (humiliació de què?).

Entestar-se, enrocar-se en una postura sense defensa possible i no voler sortir d’allà, fugint endavant: ara proposa que els papers es quedin a Madrid mentre no es resolgui el recurs que van interposar: què volen, senyors? Impedir que l’arxiu es “desfaci”, que els papers surtin de Salamanca, o bé impedir per tots el mitjans, simple i llanament, que tornin a Catalunya?

El més penòs de tot, però, és veure com el PP s’entesta a fer llenya de l’arbre caigut i aprofita qualsevol ocasió per atacar al PSOE: les declaracions d’Acebes explicant que Zapatero a trucat a “Carórrovira” (lenemic públic número u per al PP, ara) per comunicar-li-ho, indicant un diàleg tipus “orden cumpida, mandato acatado”, i el barroer lligam que d’això en fa amb el fet de desmembrar un arxiu “Nacional” per tal que Espanya no sigui nació i si en canvi ho pugui ser Catalunya són insultants, exasperants, irritants, desesperants, cansines, esgotadores, tristes, enganyoses i repetitives. I ja no respecte als catalans, sino respecte a qualsevol intel.lecte mínimament decent.

Què pretenen guanyar, amb aquests tripijocs i amb aquestes declaracions? Més poder, més vots? La confiança d’algú que no siguin seguidors cecs sense raonament propi?

Per l’amor de Déu, no són constitutives de delicte declaracions incendiàries d’aquest tipus? No hi ha ningú al PP que tingui la mínima decència per fer-los callar o per fer-los fora del partit directament?

Suposo que no, donat que no son pas elements aïllats els que participen en aquest joc. Veurem on els porta.

Mor parla de Quaero, fent referència a un post de John Battelle.

Quaero (buscar, en llatí) és un motor de cerca que ha de sortir, segons previsions (1, 2, 3), a principis del 2006, o sia que deu estar a punt de caramel. Ha d’emprar tècniques avançades d’indexació de dades i de transcripció i traducció de documents, i el que es pretèn és trencar l’hegemonia nord-americana al sector (Google, Yahoo).

Segons l’anunci fet per en Chirac, el que es pretenia és defensar la multiculturalitat (oferint alternatives d’arrel no americana). Jo suposo que a més de defendre la multiculturalitat, i voler combatre la superioritat tecnològica i la influència cultural americanes (males llengues parlen de preeminencia de resultats americans a les cerques), també té alguna cosa a veure el fer-se amb un trocet del pastís de la publicitat associada a les cerques, o per ser un buscador amb financament inicial de governs no posaràn publicitat? (parlant de multicultarilitat, sembla que els japonesos també tenen una iniciativa similar)

Cal veure si el projecte sortirà dintre dels terminis, quines seran les característiques inicials i com evolucionarà, si s’implementaran nous algorismes per fer cerques o només s’intentaran imitar els ja existents, quins formats de documents es suportaràn a les cerques, o si ens aproparem a cerques semàntiques o per significat, contextuals, es tindrà en compte la tradució autòmatica o es proporcionaran resultats en diversos idiomes independentment de l’idioma en que es faci la cerca (un dels signes identificatius de la multiculturalitat d’Europa és el seu plurilingüisme, no? [1])

No és el primer intent d’oferir alternatives (noves) a Google, abans ja han sortit altres motors que havien de ser competidors de Google (Teoma, a9 d’Amazon) i dels quals no se n’ha sentit a parlar gaire més, però perquè Chirac només va parlar de Google? Perquè tot i enfocar-ho com un buscador general, darrere de tot hi havia l’intent de Google d’oferir cerques sobre llibres mitjançant Google Print, cosa que no li va fer gaire gràcia al president francès, que va contraatacar amb aquest projecte.

Si bé alguns dels membres del projecte són Thomson, Deutsche Telekom o France Télécom, també sembla ser-hi present Bertelsmann, el gegant dels media a Alemanya.

A quaero.org ens trobem amb un Grup de Treball Franco-Alemany de Cooperació Econòmica, un dels temes o projectes que hi ha pendents és “Traitement automatique des contenus multimédia (Projet Quaero)” [2], i on podem llegir que el projecte tindrà múltiples competències (característiques?): tractament de la paraula i de la llengua, traducció automàtica, tractament d’imatges, reconeixemnt de documents, un motor de recerca i la gestió i difusió de fons audiovisuals… sembla que hi hagi de tot per construir un gran cercador…

I, independentment de l’èxit que pugui tenir aquesta empresa, segueix quedant el dubte de si Europa és capaç per si sola de produir empreses com Google (o empreses europees per si soles poden competir-hi), o bé aquests temes sempre els hem de deixar a la iniciativa gubernamental… però això ja és un altre tema.

[1] Malgrat que als catalano-valenciano-parlants no en tinguem gaire bona experiència.
[2] No enllaço directament la pàgina perquè tota la web està dintre d’un arxiu Flash.

Últimament he parlat tant de Rojo com de SearchFox, dos serveis on-line de lectura de feeds. Si bé a SearchFox en un principi parlaven molt de les novetats i les utilitats que havien d’incorporar al servei, últimament no s’havia renovat res (tot i que el servei funcionava correctament), i fins i tot havia deixat de rebre el missatge informatiu periòdic.

Ara, però, he rebut un altre missatge de SearchFox. Lacònic i explicatiu:

SearchFox Users,

Thanks for all your help in making SearchFox what it is. We have enjoyed providing this service, and hope that you have enjoyed using it. Please export all of your links and an OPML file with your RSS sources before the site shuts down. In accordance with our privacy policy, we will delete all personal information on January 25 after we shut down the services.

I ja està. Apanyate-les com puguis i busca’t un altre servei.

No em queixo, ni molt menys, de que tanquin el servei i fora, estan en el seu dret, era un servei gratuit, i no puc reclamar-los res. Suposo que devia ser, entre d’altres coses, un experiment (SearchFox té diversos serveis a la web) que no haurà funcionat com calia o ja hauran extret els resultats o afinat la tecnologia que volíen…

No, la qüestió és que aquesta manera de finalitzar tipus si-t’he-vist-no-me’n-recordo m’ha fet pensar en com de necessari és que nosaltres poguem tenir el control i no haguem d’estar a expenses dels serveis que algú altre ens vulgui oferir. Avui ha estat un servei de lectura de feeds gratuit, demà pot ser que et facin pagar per la lectura de documents d’antigues versions del programa que tu uses habitualment (o que no tinguis suport per a llegir antigues versions i no tinguis documentació per descodificar els documents), o que una administració estigui pendent dels “capritxos” d’una empresa.

Google tot just acaba de llençar el Google Pack, un paquet de software que porta diverses utilitats per a l’escriptori dels nostres ordinadors, des d’antivirus a navegadors, passant per utilitats de cerca i catalogació, i sembla que en un futur podria ampliar-se la oferta.

El Pack, però, només està disponible per Windws XP. Vol dir això, com diuen alguns, que Google no consideri GNU/Linux una opció per a l’escriptori? Penso que no; es més, penso que ara per ara Google no vol entrar en aquests temes.

El front obert a internet que té amb Microsoft ocupa molt del seu temps: el control de l’accés a la xarxa (Google versus MSDN, la compra d’AOL), i ara es trasllada a un nou element: l’escriptori de l’ordinador. Allà és on Microsoft té el seu punt fort, i des d’on s’ha fet amb el tant per cent elevadíssim d’ús de l’Explorer (un producte que no s’ho val), i des d’on s’ha valgut per captar molts usuaris cap als seus portals.

Però, sense tenir en compte el Windows, la fortalesa de Microsoft radica en l’ús que els usuaris fan de les seves aplicacions d’escriptori: Outlook, la suite Office, i l’Explorer conformen un seguit d’utilitat que la majoria de gent té a les seves màquines. i que conformen una mena d’estàndar de facto, de dictadura suau de Microsoft sobre els usuaris: cada x temps cal actualitzar les versions per tenir accés a noves utilitats que no acabem fent servir, però que milloren (suposadament) el nostre rendiment i la nostra experiència amb la màquina… I dic sense tenir en compte el sistema operatiu perque, sense aplicacions de més, el Windows no porta en si cap aplicació interessant.

És aqui on Google vol atacar ara, a la línea de flotació de Microsoft: substituir les utilitats ja existents i les que estan per venir (la futura estrategia Live! (actualitzacions on-line i parcials, major integració de les utilitats d’escriptori amb la xarax) de MS enfront de l’actualització gratuita i contínua del Pack de Google, HotMail versus GMail, Google i totes les seves aplicacions en xarxa)…

Eliminant, doncs, la capa d’utilitat (aplicacions d’escriptori) que proporciona Microsoft per la seva, i dirigint els usuaris cap als seus serveis on-line, Google pot posar un important obstacle al camí cap al futur de Microsoft.

Veurem si ho aconsegueix. I si ho aconsegueix, ja veurem què passa després amb els sistemes operatius. De fet, la xarxa també va plena de rumors sobre el suposat llençament d’un sistema operatiu de Google…

Ah, i suposo que és per això que no s’ha molestat en treure versió per GNU/Linux: no representa una porció prou important del pastís, està concienciada dels seus drets i de com fer valer-los, i no hi ha darrera una empresa que pretengui treure-li part dels beneficis.

Si fem un cop d’ull a un quiosc qualsevol, acostumem a trobar, com a mínim, una o dues revistes de fenòmens paranormals i ciències ocultes. I si ens hi fixem una mica més, veurem que els temes sempre són els mateixos: les piràmides, els ovnis, les aparicions, els fantasmes, el “chotacabras”, les portes interdimensionals, els templers, els coneixements de les antigues civilitzacions americanes, l’Atlàntida i un seguit més de casos lligats a aquests, i els temes es van repetint amb el pas del temps, ara una mica variats, ara perquè s’han fet nous descobriments, ara perquè el “chotacabras” ha deixat seca una altra ovella…

Fa poc, a Cuatro han estrenat un nou programa els diumenges, Cuarto Milenio, que també parla d’això, i que és com una versió moderna del programa d’en Jiménez del Oso. Més del mateix, però en format multimèdia. En aquest cas, cal afegir la resta de marques de la casa en quant a programes de coses paranormals: un presentador amb cara d’interessant, que parla amb sobreeentesos i que a tot li troba un misteri, músiques angoixants i “de misteri” (tipus “Expediente X) als reportatges…

Vaig mirar-me’l fa un mes, i parlaven de no sè quin misteri a Garabandal, un poble de Cantabria, on hi va haver unes (suposades) aparicions ara farà uns trenta anys. Al programa es demanaven què havien vist, que passava allà, què es guardava amb tant de secret… Sobre el mateix tema varen fer un reportatge a “Trenta Minuts” farà uns mesos, i l’únic misteri que allà s’esmentava és un anaven a parar tots els cèntims que recullen als fidels que es deixen caure per allà o que fan donacions…

La cosa està en donar-ĺi a tot una aire pseudo-científic, amb molts aparells pel mig, amb gravacions visuals, sonores, i del rang d’ones que s’escaigui, per veure què podem trobar. Hi afegim un parell de tècnics o científics que son els encarregats de mesurar i el testimoni d’alguns veins i apa, ja tenim una coseta apanyadeta.

A mi de petit també em va passar un cas “paranormal”: estàvem a classe i del sostre i les parets havíem penjat decoració (uns trianglets de paper penjant d’uns fils) perquè era prop de Nadal. Mentres el professor donava la seva explicació, em vaig adonar que en un cert punt de la classe els trianglets de paper penjats es movien, i, curiosament, només es movien en aquell punt: no hi havia cap porta oberta, cap corrent d’aire, no es movia res més i ningú més se n’havia adonat. Què estava passant? Perquè només es movia allò i no es movia res més?
Em vaig començar a posar nerviós, molt nerviós… Què feia que es mogués allò?
Vaig baixar la vista… i vaig veure que a sota hi havia l’estufa de butà que ens calentava, i que feia que pujés una correnteta d’aire calent que movia les banderetes…

Tot i aixi, sóc de la opinió que hi ha encara coses sense explicació, fenòmens que no acabem de comprendre i que ens falta molt per aprendre, però, ara per ara, el fenòmen paranormal més gros de tots és que aquest tipus de programes i publicacions encara tinguin una bona sortida quan no aporten res de nou.