La Guerra Civil de PÃo Moa
El meu sogre m’ha ensenyat un llibre que li han regalat:
1936: El asalto final a la República, de PÃo Moa
És un llibre sobre la guerra civil, del desembre de l’any passat. L’autor em sona, però no sé de què. A la contraportada diu que és col.laborador de Libertad Digital i de La Razón.
El fullejo una mica, miro el tÃtol dels capÃtols, alguns parà grafs, algunes fotografÃes que porta… De sobte em trobo em el capitol XIV: Ayer y hoy. Y a la pà gina 188:
En dos palabras, asistimos a la reedición de la vieja alianza entre los izquierdistas, los separatismos y el terrorismo. Si de algo sirve el conocimiento de la historia, debe hacérsenos evidente que nos hallamos de nuevo ante un peligro muy serio. ¿Se trata de un peligro inminente? A mi juicio todavÃa no, y ello hace posible una reacción enérgica y no traumática frente a él.
A les pà gines anteriors, per no defraudar l’audiència, ha esmentat el PNV i ETA (pag. 187), la marea negra del Prestige y la guerra del Golf com arguments per a la propaganda esquerranosa i separatista per enderrocar el govern d’Aznar (pag. 186) i els atemptats de Madrid al 2004 que canvien la polÃtica interna i externa espanyola (pag, 187 de nou).
I tot això en tres pà gines. I en un llibre d’història, pretesament imparcial i objectiu.
Al següent capÃtol, Principales Personajes, hi ha les biografies d’alguns dels protagonistes dels fets, curiosament dividida entre esquerres i dretes. Algun extracte més:
COMPANYS, LluÃs. LÃder de la Esquerra Republicana, un partido nacionalista próximo al separatismo. [...]Durante la guerra rebasó por completo la autonomÃa, llegando hasta muy cerca de la secesión, y cuando el Gobierno de Valencia la obligó a volverse atrás, mantuvo contactgos bajo cuerda con gobiernos extranjeros con vistas a traicionar a sus aliados. Al terminar la guerra huyó a Francia, pero fue entregado a los vencedores por las autoridades alemanas de ocupación. Juzgado y condenado a muerte, fue ejecutado en Barcelona. TenÃa 58 años.
[....]
FRANCO, Francisco. No dirigió la conspiración militar de aquellos meses, y vacilaba en intentar el golpe por no creerlo bien organizado y esperar hasta el final un giro en la politica del gobierno.[...] Puede decirse que fue el último en sublevarse contra la Republica, habiéndolo hecho antes los anarquistas, el general Sanjurjo, los socialistas, los comunistas y los mismos republicanos al perder las elecciones de 1933. Al fracasar el golpe de Mola consiguió enderezar la situación para los suyos por medio del primer puente aéreo de la historia. Nombrado Jefe del Estado y del Gobierno, estableció una dictadura, muy rÃgida al principio, que se fue liberalizando con el tiempo. Murió en el poder en 1975, con 82 años.
La resta van per un estil. Fullejant-lo, em quedo amb la impressió de que les esquerres eren uns senyors molt dolents que només que volien trencar el paÃs i satisfer el seus interessos i que la dreta va fer només allò que podia fer per salvar-lo… On he sentit jo aquesta cantarella?
Em pregunto a vegades d’on surten certes idees, quines son les fonts d’alguns personatges d’avui en dia o quina història han llegit. Començo a fer-me’n una idea.
Jo, veient aquests estudis i aquestes noves teories que comencen a ser acceptades (?), segueixo preferint, i no cal que ningú em disculpi, els llibres sobre la Guerra Civil i la República de Gabriel Jackson, d’en Ian Gibson o d’Anthony Beevor.
I m’és ben igual si em titllen d’esquerranós, però hi ha llocs per on no passo.
PS: Per si algú está interessat, una mica més d’informació:
Articles
January 28th, 2006 12:15
Moa sosté que la guerra civil la van començar els socialistes!
January 28th, 2006 16:16
És una visió maniqueista del conflicte, apropiada no per a l’estudi històric dels fets, sino per a la justificació a posteriori dels mateixos.
I el pitjor és que encara s’autoqualifiquen d’estudi objectiu, de tesis rupturistes i d’extens treball de documentació.
Jo ho qualificaria d’assaig subjectiu, de tesi revisionista i d’extens treball de fotocopiat de les portades dels diaris… però de tots?
Si fem un estudi d’aqui quaranta anys dels temes de l’estatut en un llibre, subtitulant-lo “Los diarios hablan” i només presentem articles, titulars i fotos de La Razón, El Mundo, ABC o del Melilla Hoy, no tindrem un retrat dels diaris del moment, només d’alguns diaris del moment.